Arxiu d'etiquetes: nobles

Ponç V d’Empúries

(Catalunya, vers 1264 – 1313)

(o Ponç Hug) Comte d’Empúries (1277-1313). Fill d’Hug V d’Empúries i de Sibil·la de Palau, vescomtessa de Bas.

Enemistat amb la seva mare pel cobrament de rendes indegudes als vassalls de Bas, a la mort d’Hug V, aquesta s’estimà més de vendre el vescomtat al rei Pere II el Gran i les rendes del dot marital a la seu de Girona, abans que deixar-les al seu fill.

Es casà el 1282 amb Marquesa, hereva del vescomtat de Cabrera, i restà fidel a Pere II durant la revolta nobiliària. El 1283 acompanyà el rei en el desafiament de Bordeus, i el 1285 combaté contra els croats de Felip l’Ardit que envaïren Empúries. Durant la contesa salvà la vida del rei, el qual el recompensà retornant-li el vescomtat de Bas i amb diversos castells.

Més endavant fou home de confiança d’Alfons II el Franc (1285-91), i a Sicília, on havia passat amb el seu germà Huguet, prestà fidelitat també a Jaume II el Just, amb el qual retornà a Catalunya.

Les desavinences amb el rei, però, no trigaren a aparèixer, en mostrar-se Ponç partidari de Frederic II de Sicília. En represàlia per una actuació dels tribunals reials en contra seu, el 1303 cometé actes de violència contra les forces del rei establertes al seu comtat i prengué dures mesures contra el monarca i contra la seu de Girona. Jaume II pretengué d’enfrontar-s’hi per les armes, però Ponç, arruïnat, s’hi sotmeté sense resistència (1306).

Assassinat el seu hereu, Hug (1309), anà de nou a Sicília, on el seu altre fill, Malgaulí, contragué matrimoni amb Elisabet, filla de Frederic de Sicília.

Enfrontat altre cop amb Jaume II (1313), aquest li envaí el territori i l’obligà novament a sotmetre’s.

Deixà hereu Malgaulí, que adoptà el nom de Ponç VI d’Empúries.

Ponç IV d’Empúries

(Catalunya, vers 1205 – 1269)

Comte d’Empúries (1230-69). Era fill d’Hug IV d’Empúries i de Maria de Vilademuls.

Assistí amb el seu pare a la conquesta de Mallorca (1229), i arribà a ésser conseller i col·laborador de Jaume I. També participà en la conquesta de València.

Acudí a Tunis com a ambaixador (1246) per tal d’endegar relacions diplomàtiques que permetessin un tracte favorable als interessos dels mercaders barcelonins. Aquest mateix any anà a la cort de França per tractar del casament dels seus fills.

Procurà de dreçar les finances del comtat mitjançant la venda de possessions a l’Església i a la Corona. Home pacífic, donà privilegis als habitants de Castelló d’Empúries (1267) i mantingué bones relacions amb la seu de Girona.

Vidu de Beneta Fernández de Lara, es casà en segones núpcies amb Teresa, germana de l’anterior.

El succeí el seu fill Hug V d’Empúries, vescomte de Bas. Sibil·la, la seva filla, es casà amb Ramon Folc de Cardona.

Ponç III d’Empúries

(Catalunya, vers 1135 – 1200)

Comte d’Empúries (1173-1200). Fill d’Hug III d’Empúries i de Jussiana d’Entença, succeí el seu pare a la mort d’aquest (1173).

Home religiós, culte i pacífic, posà el comtat sota la protecció de la Santa Seu i donà protecció a l’orde del Temple.

Hagué de fer front a una greu crisi econòmica, tal com ho demostren els deutes reconeguts a l’església gironina, agreujada (1193) per la pesta i d’altres calamitats que afectaren el país.

Vidu d’Adelaida, contragué nou matrimoni amb Ermessenda de Peratallada, de la qual se separà poc temps abans de la seva mort.

El succeí el seu fill Hug IV d’Empúries.

Ponç II d’Empúries

(Catalunya, vers 1070 – 1154)

Comte d’Empúries (1116-1154). Fill d’Hug II d’Empúries i de Sança d’Urgell.

Encerclat els seus territoris pels dominis dels comtes de Rosselló i de Barcelona, prestà vassallatge el 1121 a Gausfred III de Rosselló i l’any següent a Ramon Berenguer III de Barcelona, del qual rebé en féu diverses possessions a l’antic comtat de Besalú.

Vers el 1128, envaí territoris de Berenguer Renard de Peralada, s’apropià de delmes del bisbe de Girona i, finalment, arrabassà diversos castells del comtat de Besalú, integrat aleshores al comtat de Barcelona. Aixó l’emmenà a la guerra amb el comte de Barcelona, el qual el derrotà, el féu presoner i l’obligà a indemnitzar els afectats.

La mort de Ramon Berenguer III aturà les hostilitats, però després es llançà un altre cop a la captura de feus de vassalls del comte barceloní. Ramon Berenguer IV el derrotà i l’obligà a signar la pau (1138), a jurar-li fidelitat i a restituir els danys comesos. El 1149 era a la campanya de Lleida fent costat al sobirà de Barcelona.

Es casà amb Brunesilda i fou succeït pel seu fill Hug III d’Empúries.

Ponç I d’Empúries

(Catalunya, vers 990 – 1078)

Comte d’Empúries–Peralada (1040-78). Fill i successor d’Hug I d’Empúries, inicià el govern comtal a la mort del seu pare (1040) i procurà de mantenir bones relacions amb els comtats veïns.

El 1064 fou consagrada la seu de Castelló d’Empúries. Entre aquesta data i el 1066 fou present a l’assemblea de pau i treva celebrada a Toluges (Rosselló) juntament amb d’altres comtes catalans.

Reté homenatge al comte Ramon Berenguer I de Barcelona com a vassall seu, i es casà amb Adelaida, filla de Bernat I Tallaferro de Besalú.

A la seva mort fou repartit el patrimoni territorial: Hug II d’Empúries, el primogènit, heretà Empúries, i Berenguer, Peralada.

Planella i de Fiveller, Gaietà de

(Barcelona, 1776 – 24 octubre 1863)

Humanista. Cinquè comte de Llar i vuitè baró de Granera, com a successor del seu pare Francesc Gaietà de Planella i de Llar.

Membre de l’Arcàdia de Roma (amb el nom de Bianoris Ippolimici), el 1816 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.

Col·laborà en el Diccionari català de Pere Labèrnia i deixà inèdites nombroses composicions poètiques en català, castellà i llatí.

Plandolit i d’Areny, Guillem de

(la Seu d’Urgell, Alt Urgell, 19 febrer 1822 – Tolosa, Llenguadoc, França, 23 febrer 1876)

Noble i síndic general de les Valls d’Andorra. Tercer baró de Senaller i Jordana (1851). Era fill de Josep de Plandolit-Targarona i de Pons i de Maria Rosa d’Areny i de Senaller-Jordana, pubilla dels Areny d’Ordino.

Fou el darrer síndic i procurador general d’Andorra del llinatge dels Areny. Succeí la seva àvia Maria de Senaller-Jordana (morta el 1846) en la baronia de Senaller i Gramenet.

El 1855 fou assassinada tràgicament a Barcelona la seva primera muller, Maria Dolors de Parrella i de Girona.

Fou l’ànima i principal promotor de la llei dita Nova reforma d’Andorra (1866), que obrí la porta a la modernització o actualització de les velles estructures andorranes.

El 1870 establí un noviciat de jesuïtes a la seva casa d’Andorra la Vella.

Pinós-Santcliment i de Mai, Jeroni de

(Catalunya, segle XVI – vers 1584)

Cavaller de Sant Jaume. Fill de Bernat Galceran (III) de Pinós-Fenollet. Dit també Jeroni de Pinós-Fenollet i Mai. Fou l’iniciador de la branca dels marquesos de Santa Maria de Barberà.

Joan Pujol li dedicà el poema sobre la batalla de Lepant que fou imprès a Barcelona el 1573.

Casat amb Maria Anna de Santcliment-Gualbes i de Santcliment, foren pares de Bernat Galceran de Pinós-Santcliment i de Santcliment (Barcelona, segle XVI – 1626) És autor d’una Historia o genealogía y descendencia de la casa de Pinós, manuscrita. El 1599 el rei li donà en feu honorat la senyoria i el castell de Santa Maria de Barberà i la castlania d’Arraona. El seu nét fou Josep Galceran de Pinós i de Perapertusa.

Pinós-Fenollet-Cardona, Francesc Galceran de

(Catalunya, segle XV – 1540)

Fill il·legítim de Galceran (VII) de Pinós-Fenollet i de Mur i de la monja Gabriela (tal vegada del llinatge dels Perapertusa), que fou legitimat el 1469. Iniciador de la línia il·legítima dels barons de Gironella.

Pladejà per les baronies de Pinós i Mataplana contra el seu parent el vescomte d’Évol i contra els comtes de Lerín, conestables de Navarra.

El 1516 Guiomar Manrique li donà la possessió de la baronia de Gironella. Tingué també la baronia de Peguera.

Per la seva muller Elisabet de Cardona i de Sacirera, la baronia Lloberola passà a llurs descendents, que s’extingiren el 1584; recolliren l’herència els Agulló.

Pinós-Fenollet i Fernández de Ahones, Bernat Galceran (II) de

(Catalunya, segle XIV – 1443)

Noble. Fill de Bernat Galceran (I) de Pinós i de Fenollet i d’Urraca Fernández de Ahones. Fou l’iniciador de la línia del Pinós-Fenollet.

Participà en la defensa de Catalunya contra les tropes del comte Mateu I de Foix el 1396, i en l’expedició a Sardenya del 1409 destinada a sotmetre la rebel·lió dels Arborea. Fou diputat de la generalitat de Catalunya pel braç militar en el trienni de 1431-34.

El 1423, en morir sense successió Pere (VIII) de Fenollet, heretà els vescomtats d’Illa i Canet, la possessió dels quals li fou reconeguda el 1425.

Del seu matrimoni amb Aldonça de Mur i de Cervelló tingué Galceran (VII), Francesc Galceran i fra Joan de Pinós-Fenollet i de Mur (Catalunya, segle XV) Hospitaler. Contribuí a la lluita contra el bandolerisme pirinenc a Lleida el 1475.