Arxiu d'etiquetes: nobles

Pinós-Santcliment i de Mai, Jeroni de

(Catalunya, segle XVI – vers 1584)

Cavaller de Sant Jaume. Fill de Bernat Galceran (III) de Pinós-Fenollet. Dit també Jeroni de Pinós-Fenollet i Mai. Fou l’iniciador de la branca dels marquesos de Santa Maria de Barberà.

Joan Pujol li dedicà el poema sobre la batalla de Lepant que fou imprès a Barcelona el 1573.

Casat amb Maria Anna de Santcliment-Gualbes i de Santcliment, foren pares de Bernat Galceran de Pinós-Santcliment i de Santcliment (Barcelona, segle XVI – 1626) És autor d’una Historia o genealogía y descendencia de la casa de Pinós, manuscrita. El 1599 el rei li donà en feu honorat la senyoria i el castell de Santa Maria de Barberà i la castlania d’Arraona. El seu nét fou Josep Galceran de Pinós i de Perapertusa.

Pinós-Fenollet-Cardona, Francesc Galceran de

(Catalunya, segle XV – 1540)

Fill il·legítim de Galceran (VII) de Pinós-Fenollet i de Mur i de la monja Gabriela (tal vegada del llinatge dels Perapertusa), que fou legitimat el 1469. Iniciador de la línia il·legítima dels barons de Gironella.

Pladejà per les baronies de Pinós i Mataplana contra el seu parent el vescomte d’Évol i contra els comtes de Lerín, conestables de Navarra.

El 1516 Guiomar Manrique li donà la possessió de la baronia de Gironella. Tingué també la baronia de Peguera.

Per la seva muller Elisabet de Cardona i de Sacirera, la baronia Lloberola passà a llurs descendents, que s’extingiren el 1584; recolliren l’herència els Agulló.

Pinós-Fenollet i Fernández de Ahones, Bernat Galceran (II) de

(Catalunya, segle XIV – 1443)

Noble. Fill de Bernat Galceran (I) de Pinós i de Fenollet i d’Urraca Fernández de Ahones. Fou l’iniciador de la línia del Pinós-Fenollet.

Participà en la defensa de Catalunya contra les tropes del comte Mateu I de Foix el 1396, i en l’expedició a Sardenya del 1409 destinada a sotmetre la rebel·lió dels Arborea. Fou diputat de la generalitat de Catalunya pel braç militar en el trienni de 1431-34.

El 1423, en morir sense successió Pere (VIII) de Fenollet, heretà els vescomtats d’Illa i Canet, la possessió dels quals li fou reconeguda el 1425.

Del seu matrimoni amb Aldonça de Mur i de Cervelló tingué Galceran (VII), Francesc Galceran i fra Joan de Pinós-Fenollet i de Mur (Catalunya, segle XV) Hospitaler. Contribuí a la lluita contra el bandolerisme pirinenc a Lleida el 1475.

Pinós-Fenollet i de Zurita -germans-

Miquel Galceran, Joan Galceran i Francesca de Pinós-Fenollet i de Zurita eren fills de Pere Galceran (IV) de Pinós-Fenollet i de Pau.

Miquel Galceran (I) de Pinós-Fenollet i de Zurita  (Catalunya, segle XVI – 1607)  Fou creat comte de Vallfogona (1600), morí sense fills legítims i fou succeït pel seu germà Joan Galceran (II).

Joan Galceran (II) de Pinós-Fenollet i de Zurita  (Catalunya, segle XVI – 1635)  A la mort del seu germà Miquel Galceran (I) el succeí en el comtat de Vallfogona. Morí sense fills, i fou succeït per la seva germana Francesca.

Francesca de Pinós-Fenollet i de Zurita  (Catalunya, segle XVII – vers 1663)  Tercera comtessa de Vallfogona, segona comtessa de Guimerà i vescomtessa d’Évol (per herència del seu parent Gaspar Galceran de Castre-Pinós de So i d’Aragó Gurrea), vescomtessa de Canet i d’Illa (encara en plet), baronessa de Peramola, Milany i la Portella i senyora de molts més llocs i baronies en gran part discutits. Tot aquest conjunt passà a la seva descendència i del seu segon marit Joan (III) Ferrandis d’Híxar i Fernández de Heredia, duc d’Híxar.

Pinós-Fenollet i de Pau, Pere Galceran (IV) de

(Catalunya, segle XVI – 1599)

Fill i successor de Bernat Galceran (III) de Pinós-Fenollet.

Per un segon matrimoni (1573) incorporà la baronia de Peramola a la seva línia.

Fou pare de Miquel Galceran (I), Joan Galceran (II) i Francesca de Pinós-Fenollet i de Zurita.

Pinós-Fenollet i de Mur, Galceran (VII) de

(Catalunya, segle XV – 1470)

Noble. Vescomte d’Illa-Canet i senyor de les baronies de Pinós, Mataplana i Lluçà. Fill i hereu de Bernat Galceran II de Pinós, fou camarlenc de Joan II.

Representà un paper important en els esdeveniments polítics del seu temps. Diputat de la generalitat de Catalunya (1446-49), s’oposà a l’alliberament col·lectiu dels remences propugnat pel rei Alfons en 1448-49, i amb aquest motiu portà a terme una ambaixada prop de la reina lloctinent Maria de Castella el 1449. A causa de la seva negativa a deixar publicar als seus dominis les ordres reials sobre aquesta qüestió li foren embargats la vila de Bagà i altres llocs, i ell mateix amb altres grans personalitats fou empresonat per ordre de la reina, cosa que provocà grans protestes perquè es tractava d’un diputat.

El 1461 fou un dels quaranta-cinc membres de la solemne ambaixada enviada per la diputació del general al rei Joan II per demanar l’alliberament del primogènit Carles de Viana, empresonat pel seu pare a les acaballes del 1460. Obtingut aquest objectiu, fou un dels personatges designats per anar a rebre el príncep quan es dirigí a Barcelona.

El 1461 fou escollit per a portar a terme, amb altres personatges, una ambaixada a Castella per tal d’obtenir la pau entre Castella i Navarra, ambaixada que sembla que no passà de Calataiud, havent-se solucionat ja el conflicte. El mateix any fou nomenat membre del Consell del Principat, però, en radicalitzar-se el moviment contra Joan II, se n’apartà i es mantingué fidel al rei.

El lliurament del Rosselló i la Cerdanya a França en penyora de l’ajut que aquesta proporcionà a Joan II i l’entrada d’un poderós exèrcit pel Rosselló el mogueren a posar-se en contacte amb el bàndol de la generalitat per defensar el Rosselló contra els francesos. Es negà, amb Carles d’Oms, a lliurar el castell de Perpinyà als francesos, bé que finalment, després de l’aixecament del setge de la Força gironina, acceptà la situació i prestà vassallatge al rei Lluís XI de França.

La inversió d’aliances que es produí el 1466, en oferir la generalitat la corona a Renat d’Anjou, sostingut per França, li feren perdre els seus estats rossellonesos, lliurats al seu fill il·legítim Francesc Galceran de Pinós-Fenollet-Cardona el 1469, llevat de la vall de Toses, donada al capità francès Tanneguy du Chatel.

Per compensar-lo, Joan II li donà el castell de Guardiola i els llocs de Malanyeu i la Nou, la capitania de Berga i el Berguedà i el títol de vescomte de Castellar. Li donà poc després també les baronies de Vallfogona i Milany, el castell de Cartellà i la casa de Grions, que pertanyien a la seva cunyada Beatriu de Pinós-Milany i Ballester, al seu germà, Francesc Galceran, i a llur filla, Joana Estefania, que havien militat o militaven en el bàndol de la generalitat.

Els seus dominis, als quals havia afegit la baronia de Lluçà (que li havia estat cedida el 1438 pel seu oncle Ramon de Peguera), foren lliurats a la seva mort a Felip Galceran de Castre-Pinós, d’una altra branca de la família.

Pinós-Fenollet i de Mur, Francesc Galceran de

(Catalunya, vers 1416 – 1475)

Noble. Fill de Bernat Galceran II i de Beatriu de Pinós-Milany i Ballester. Prengué part en les activitats de les corts de Catalunya al costat del seu germà Galceran VII.

El 1460, en empresonar el rei Joan II el seu fill Carles de Viana a Lleida, fou un dels tres ambaixadors designats immediatament per les corts per demanar l’alliberament del primogènit. Obtingut aquest objectiu, fou capità, per designació del Consell del Principat, de les tropes que l’acompanyaren de Tortosa a Barcelona el 1462.

Intervingué en les negociacions de la capitulació de Vilafranca; el mateix any Carles de Viana l’envià, amb Francí Desplà, prop del rei Lluís XI de França per tal d’obtenir l’aliança d’aquest.

Quan esclatà la guerra continuà fidel a la causa de la generalitat de Catalunya. Durant el 1462 formà part de l’estat major del capità de l’exèrcit de la generalitat, el comte Hug Roger III de Pallars, i participà en el setge de la Força de Girona i en les accions contra l’exèrcit francès. Fou nomenat capità de la flota del Principat i exercí missions de vigilància marítima durant el 1463.

Formà part del consell del conestable Pere de Portugal el 1464, però, havent participat en una conspiració contrària a aquest, fou detingut i turmentat amb els altres que hi eren complicats i, un cop alliberat, passà a les files reialistes.

Joan II el perdonà i li tornà els dominis que li havia confiscat. És l’autor, sembla, d’una Complainta a la mort de Carles de Viana, del qual es titula camarlenc, en castellà, i d’una traducció catalana de les Metamorfosis d’Ovidi feta a partir de la de Giovanni di Virgilio.

Pinós i Desplà, Francesc de

(Catalunya, segle XV)

Noble. Camarlenc del príncep Carles de Viana, després fou conseller del comte del Pallars.

Destacà durant la guerra civil contra Joan II i participà en l’atac de la Força de Girona. Cap de l’armada catalana (1462), actuà en un intent de desbloqueig del port de Barcelona i, sobretot, fou destacada la seva intervenció en l’ocupació de Maó.

Després, però, fou fet empresonar pel mateix conestable Pere de Portugal.

Pinós i de Sureda de Santmartí, Josep Esteve Galceran de

(Catalunya, segle XVIII – 1813)

Fill de Josep Galceran de Pinós i de Pinós i germà d’Anastasi Francesc. Fou quart marquès de Santa Maria de Barberà, senyor de la possessió de Sant Martí, a Mallorca, i regidor perpetu de Barcelona (1792-1806).

Es casà amb Maria Josepa de Copons i Despujol, marquesa de la Manresana, i la branca s’extingí amb llurs fills, els 1857. La successió passà als Sarriera, comtes de Solterra.

Pinós i de Pinós, Josep Galceran de

(Barcelona, 1710 – 1785)

Tercer marquès de Santa Maria de Barberà. Fill de Josep Galceran de Pinós i de Sacirera, òlim d’Alentorn, i de Josepa de Pinós i d’Urries, la qual succeí.

Deixà inèdits treballs sobre arqueologia i heràldica. Ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres el 1731, i el 1768 en fou nomenat president.

Hi llegí diversos treballs en català, com una Descripció del miracle que féu Sant Magí o una Dècima catalana sobre la processó de Corpus, llegida el 1756.

Fou el pare de Josep Esteve Galceran i d’Anastasi Francesc de Pinós i de Sureda de Santmartí.