(Catalunya, segle XII – 1689)
Llinatge noble. Procedent dels Timor, senyors del castell de Timor i castlans -i més tard senyors- del de Queralt.
Després d’una certa vacil·lació quant a l’ús del cognom Queralt, aquest restà fixat ja arran de l’extinció del primer llinatge de Queralt.
El primer personatge d’aquest segon llinatge de Queralt a emprar aquest cognom és Pere de Timor, conegut també com a Pere (I) de Queralt.
(Catalunya, segle XI – segle XIII)
Llinatge noble iniciat quan els Gurb, antics vicaris i després senyors del castell de Gurb i del de Queralt, començaren a emprar el topònim Queralt com a cognom.
Aixó s’esdevingué amb Guillem de Gurb, que és el primer a aparèixer també esmentat com a Guillem I de Queralt (Catalunya, segle XI – 1080/86) Noble. Fou pare de Bernat Guillem de Queralt.
(Barcelona, 1860 – 12 abril 1927)
Industrial. Fill de Josep Quadras i Prim i germà d’Antoni, junt amb el qual continuà la fàbrica de filats d’estam del seu pare.
Li fou concedida la baronia de Quadras per la reina regent Maria Cristina (1900), i propietari de la Casa Quadras, construïda per a ell per J. Puig i Cadafalch (1905), a la Diagonal de Barcelona (des del 1972 propietat de l’ajuntament de Barcelona, que la destina a Museu Municipal de Música), i del mas de Quadres, a Massanes (Selva).
Fou el pare de Josep de Quadras i Veiret.
(Catalunya, segle XIII – Sicília, Itàlia, segle XIV)
Noble.
Serví a Sicília contra els angevins. Hi restà quan Frederic II es convertí en rei independent i fins quan el monarca fou atacat pel seu germà Jaume II.
Aquest rei comminà repetidament els catalans que servien a Sicília el ràpid retorn a Catalunya, però ell no obeí.
Fou decretada, el 1300, la confiscació dels seus béns catalans.
(Catalunya, segle XII – segle XIII)
Noble. Figurà al consell de Pere I el Catòlic.
Participà activament a les lluites civils durant els primers anys del regnat de Jaume I.
A la constitució de Pau i Treva de Vilafranca, el 27 de juny de 1217, encapçalà la llista dels signants.
Fou el pare de Berenguer i Guillem de Puigverd.
(Catalunya, 1210 – vers 1243)
Noble del temps de Pere I i de Jaume I, pertanyent al bàndol dels Cardona, senyor dels castells de Puigverd, Oliola, Ponts, Agramunt, Barberà, Prenafeta, Miramar i Figuerola, fill de Pere de Puigverd.
Apareix com a conseller de Pere I en el pacte d’aquest amb la comtessa vídua Elvira d’Urgell per al casament dels fills d’ambdós, Jaume i Aurembiaix (1210).
Concorregué a la cort de Lleida per al jurament de Jaume I (1214) i després a les de Montsó i Vilafranca (1217) i Tarragona (1235). Signà les treves entre els Cardona i els Montcada del 1226.
Féu donacions a Poblet, juntament amb el seu pare i el seu germà, de drets de Vinaixa i Omells (1235). Testà el 1243.
El seu germà fou Guillem de Puigverd (Catalunya, segle XIII) Noble. Era membre del seguici i consell del rei Pere I el Catòlic.
(Grècia, segle XIV)
Noble de la Grècia catalana. Era un dels senyors feudals més poderosos del territori.
Devers el 1380 tenia les senyories de Karditza i Atalanti, a la Beòcia. Poc després les seves possessions sucumbiren davant la gran invasió de les companyies navarreses.
S’havia destacat entre els partidaris de reconèixer la sobirania directa del rei Pere III el Cerimoniós.
Era el germà gran de Francesc de Puigpardines (Grècia, segle XIV) Noble. Devers el 1380 vivia amb el seu germà a les seves possessions de la Beòcia. El secundà en l’actitud de reconèixer la sobirania de Pere III sobre els territoris grecs de domini català.
(Nàpols, Itàlia, final segle XIII – País Valencià, segle XVII)
Llinatge noble valencià.
Els seus membres intervingueren molt activament en la política local fent costat al partit dels Centelles.
L’iniciador del llinatge fou Joan de Pròixida (Salern, Itàlia, vers 1210 – Roma, Itàlia, 1299) Alt funcionari reial. Fou metge del rei Manfred de Nàpols i de Sicília. Fidel valedor dels interessos de Pere el Gran a l’illa de Sicília, lluità contra els Anjou, i, un cop conquerida l’illa, fou nomenat canceller del regne. Com a recompensa rebé les senyories de Llutxent, Pinet, Benissanó i d’altres, al País Valencià.
Fou el pare de:
Francesc de Pròixida (País Valencià, segle XIII – 1327/28) Tractà el matrimoni (1291) d’una cunyada seva, filla d’en Carròs, amb el seu germà Tomàs, i li prometé d’heretar llurs fills si ell no en tenia. El 1292 el rei li vengué la senyoria d’Almenara i el féu alcaid de Llíria, el 1293 li empenyorà Tàrbena, per raó d’un prèstec, i el 1309 anà al setge d’Almeria.
Tomàs de Pròixida (País Valencià, segle XIII – 1319) Justícia de Sogorb (1281). Fou l’hereu de les possessions paternes. Es casà amb Agnès de Lloria, neboda de l’almirall Roger.
(Catalunya, segle XII – segle XIII)
Noble. Serví Pere I el Catòlic.
El 1213, pocs mesos abans del desastre de Muret, acompanyà el monarca al breu viatge que aquest féu a Tolosa, abans de decidir la mobilització i l’acció oberta per protegir el Llenguadoc de la croada desfermada per França.
(Catalunya, segle XIII)
Noble. Féu costat als Cabrera en la lluita d’aquests per conservar el comtat d’Urgell, enfront de la legítima hereva Aurembiaix (1228).
En adonar-se del resultat favorable de l’ofensiva de Jaume I per expulsar els Cabrera, lliurà a les forces reials la vila d’Agramunt, després de fer tractes amb el noble reialista Ramon de Montcada.
