Arxiu d'etiquetes: nobles

Ramon III de Ribagorça

(Ribagorça, segle X – 960)

Comte de Ribagorça (abans 954-vers 960). Fill del comte Unifred I Bernat, a qui succeí, i de la comtessa Toda d’Aragó. Sembla que compartí el govern amb el seu cosí Guillem.

Féu construir l’església de Sant Vicenç de Roda (956), que, amb autorització de l’arquebisbe de Narbona, convertí en seu del bisbat ribagorçà que ocupà el seu fill Odesind.

Protegí el monestir de Lavaix amb la concessió d’un precepte d’immunitat (958) i amb béns. També féu consagrar l’església de Santa Cecília del castell de Fontova (960).

De la seva muller Garsenda de Fesenzac tingué sis fills. D’ells, governaren successivament Unifred (mort vers 979), Arnau (mort vers 990), Isarn (mort vers 1003) i Toda. Mort el nebot d’aquesta, Guillem (1017), el comtat de Ribagorça perdé la independència.

Ramon VI de Pallars Jussà

(Pallars, segle XII – vers 1177)

Comte de Pallars Jussà (1174-77). Fill d’Arnau Mir i d’Òria d’Entença.

Es féu càrrec del comtat fent cas omís del testament patern, que el deixà a l’orde de l’Hospital.

A la seva mort (1177) deixà el comtat a la filla Valença, i aquesta fou posada sota la protecció d’Alfons I de Catalunya-Aragó.

Morta aquesta al cap de pocs anys, el comtat passà a Dolça de So, la qual, al seu torn, en féu donació a Alfons I, que l’incorporà a la corona.

Ramon V de Pallars Jussà

(Pallars, segle XI – 1098)

Comte de Pallars Jussà (1047-98). Fill de Ramon IV i d’Ermessenda. Heretà el comtat a la mort del seu pare (1047).

El seu govern fou molt conflictiu a causa dels atacs dels seus veïns Artau I de Pallars Sobirà i dels comtes d’Urgell, sobretot Ermengol VI, que cobejava la possessió de la conca de Tremp.

Per tal de dur a terme la seva expansió vers la serra de Montsec i la vall d’Àger, Ramon s’alià amb els sarraïns, però no hi reeixí. Tot aprofitant aquesta situació, alguns nobles pallaresos li negaren fidelitat, com el senyor de Vallferrera, Guitard Isarn, i per tal d’imposar la seva autoritat hagué de recórrer de nou a l’ajut sarraí (1070).

Es casà (vers 1055) amb Valença, filla d’Arnau Mir de Tost, senyor d’Àger. D’aquest enllaç se’n seguí un intercanvi de possessions territorials: Valença aportava castells i viles de la conca de Tremp i Ramon li cedia els castells en litigi de Mur, Llimiana, Orcau i d’altres.

Foren fills seus Pere Ramon, Arnau Ramon i Bernat Ramon.

Ramon IV de Pallars Jussà

(Pallars, segle X – 1047)

Comte de Pallars Jussà (vers 1011-1047). Fill primogènit de Sunyer I de Pallars.

Havia estat ja associat al govern del comtat en temps del seu pare, a la mort del qual (1011) els dos germans, Ramon i Guillem governaren conjuntament. Després vingué la separació del comtat, que seria definitiva: Ramon, l’hereu, es quedà el Pallars Jussà, i Guillem, el Pallars Sobirà.

El territori governat per Ramon comprenia la vall del Flamicell, la ribera esquerra de la Noguera Ribagorçana i la zona de la Pobla de Segur.

No pogué dur a terme l’expansió vers les terres ocupades pels sarraïns: fou el cabdill urgellenc, Arnau Mir de Tost, que conquerí la conca de Tremp i la serra del Montsec (1030-40).

Es casà amb Ermessenda i el succeí Ramon V, el seu fill.

Ramon III de Pallars

(Pallars, vers 947 – vers 995)

Comte de Pallars (vers 963-vers 995). Fill de Llop I de Pallars i de Goldregot de Cerdanya, filla de Miró II de Cerdanya.

Aquest enllaç matrimonial vinculà estretament aquest casal pirinenc a la dinastia catalana de Guifré el Pilós.

A la mort de Llop (vers 947) i de Guillem (vers 950) el govern del comtat restà a mans de Goldregot, ja que llurs fills: Ramon, Borrell i Sunyer devien ésser menors d’edat.

Des del 963 els tres germans, sota la primacia de Ramon, governaren conjuntament.

Ramon II de Pallars-Ribagorça

(Bigorra, França, segle IX – Catalunya, 920)

Comte de Pallars–Ribagorça (872-vers 920). Fill del comte Llop I de Bigorra.

Sota el seu govern el comtat va independitzar-se de Bernat Plantapilosa, marquès de Tolosa. Per donar més solidesa a aquesta independència el comte féu pactes d’aliança amb els Banu Quasi de Saragossa i, d’acord amb el bisbe Esclua, usurpador de la mitra d’Urgell, constituí la nova diòcesi de Pallars, separada de la d’Urgell, que rebé el bisbe Adolf.

Durant la primera dècada del segle X hagué de sofrir les desastroses campanyes dels sarraïns veïns: el 904 Llop ibn Muhammad féu presoner Isarn, fill del comte, i pocs anys després, al-Tawil d’Osca, ocupà part de la Ribagorça.

Sembla que intervingué en els afers de Navarra (905) a favor de la nova dinastia Ximena.

Es casà en primeres núpcies amb Ginigentes i, en segones núpcies, amb una filla del saragossà Mustarrif ibn Llop. Tingué cinc fills: Unifred, Miró, Llop, Isarn i Ató.

A la seva mort Pallars i Ribagorça es convertiren definitivament en dos comtats separats.

Ramon I de Cerdanya

(Catalunya, segle XI – 1068)

Comte de Cerdanya (1035-68) (dit també Ramon Guifré). Fill de Guifré II de Cerdanya i de la seva muller Guisla.

Succeí el seu pare quan aquest es retirà al monestir de Sant Martí de Canigó, en tots els seus estats menys al comtat de Berguedà, que durant un temps posseí el seu germà Bernat. Cobrava paries dels sarraïns i la seva residència habitual era Ix.

Es casà amb Adela, que li sobrevisqué.

Havia lluitat contra Urgell, defensat per Ramon Berenguer I de Barcelona, però acabà fent amistat amb aquest vers 1050-51.

El 1058 pactà perquè el comte barceloní l’ajudés a la liquidació de l’enclavament sarraí de les Oluges, a l’alta Segarra, i ell ajudés aquell en l’acció contra els sarraïns de Saragossa, Lleida i Tortosa.

El succeí el seu fill Guillem, el qual havia associat al govern i ja duia el títol de comte abans de la mort del seu pare.

Ramon II de Castellbó

(Catalunya, segle XII – 1185)

Vescomte de Castellbó i de Cerdanya (1151-85). Fill del vescomte Pere I de Castellbó i de Sibil·la I, vescomtessa de Cerdanya.

Tingué greus conflictes amb els bisbes d’Urgell a causa sobretot dels castells de Ciutat i de Terrassa.

Reconciliat amb l’església el 1171 per mediació del bisbe d’Elna, que actuà d’àrbitre en aquelles diferències, tingué un paper destacat en la concòrdia entre el prelat urgellenc Arnau de Preixens i els homes de la vall d’Andorra del 1176.

Mort el primogènit Ramon, fill de la primera muller Porcària de Bellera, el succeí en el vescomtat Arnau I, fill de la segona esposa Ermessenda.

Radulf I de Besalú

(Catalunya, segle IX – vers 920)

Comte de Besalú (878-v920). Fill del comte Sunifred I i de la comtessa Ermessenda.

Fou el primer comte privatiu de Besalú per delegació del seu germà Guifré I de Barcelona, el qual diu que a la seva mort el comtat de Besalú havia d’anar a parar als descendents d’aquest i no als seus.

Tingué propietats al Rosselló, la Cerdanya, el Conflent, Besalú i el Perapertusès i apareix en documents dels anys 876, 885, 887, 888, 891 o 892 i 903, rebent béns dels seus familiars, comprant terres al monestir de Sant Aniol d’Aguja o fent donacions a Cuixà i la Grassa.

Estigué casat amb Ridlinda, filla del comte Alaric d’Empúries i de Rotruda, i tingué almenys dos fills coneguts, Oliba i Bernat. Bernat estigué casat amb Udalgarda, filla del comte Frèdol de Tolosa, i tingué un fill anomenat Frèdol, hisendat a Besalú. Oliba, propietari d’extensos dominis al comtat de Besalú, rebé un precepte del rei Radulf I, i és probable que els seus descendents estiguessin darrera la revolta que el 957 costà la vida al comte Guifré II de Besalú.

Queralt i d’Icard, Pere (VIII) de

(el Catllar, Tarragonès, segle XVI – 5 setembre 1606)

Noble. Fill de Guerau (III) de Queralt i de Cardona. Primer comte de Santa Coloma de Queralt.

Era membre de la junta de reclutament del Principat en 1597-98, arran de la dura defensa del Rosselló en la invasió francesa d’aquest període.

En 1599, durant les Corts tingudes a Barcelona per Felip III, aquest li atorgà el títol de comte de Santa Coloma.