(Barcelona, 1951 – )
(CEAM) Associació privada. Comprèn la majoria de les empreses metal·lúrgiques de Catalunya.
El seu objecte és l’estudi de problemes de tipus econòmic, tècnic i d’organització de la indústria metal·lúrgica.
Ha publicat diversos estudis, i edita la revista “CEAM“, que tracta temes d’economia industrial.
(Catalunya, segle XX – )
(CMAC) Organisme. Dependent de la conselleria de treball de la Generalitat de Catalunya.
Entre altres finalitats té com a principal la d’intentar l’acord directe entre empresaris i treballadors en llurs controvèrsies, abans d’interposar demanda judicial davant els jutjats del social o magistratures de treball.
(Mataró, Maresme, 8 febrer 1863 – desembre 2012)
Entitat financera fundada i domiciliada a Mataró.
L’any 2012 es donà de baixa com a caixa d’estalvis.
(Terrassa, Vallès Occidental, 1877 – 1 juliol 2010)
Entitat financera fundada i domiciliada a Terrassa.
Amb la fusió amb d’altres tres caixes d’estalvi, l’any 2010 es creà Unnim.
(Manresa, Bages, 1865 – 2009)
Entitat financera creada i domiciliada a Manresa.
El 2009 es va fusionar amb Caixa de Catalunya i Caixa Tarragona, amb el nom de CatalunyaCaixa.
(Manlleu, Osona, 19 juliol 1896 – 1 juliol 2010)
Entitat financera fundada per empresaris de la ciutat on és domiciliada.
L’any 2010 es fusionà amb la Caixa de Sabadell, Caixa Terrassa i Caixa Girona per crear el grup Unnim.
Sigla de la Unión Industrial Bancaria (entitat bancària catalana, 1963-82).
(Barcelona, 1904 – )
(pop: l’Aliança) Mutualitat d’assistència mèdica i quirúrgica. Inicialment destinada als treballadors de la Societat l’Aliança (Germandat de Cambrers de Barcelona), però ben aviat (1906) oberta a totes les entitats obreres i al públic en general.
Dirigida pel metge de la societat Josep Girona i Trius, d’una gran capacitat d’organització, adquirí ràpidament importància com a obra mutualista i com a centre quirúrgic.
Començà a prestar els seus serveis clínics en una torre de Sant Gervasi, amb capacitat per a nou llits. Aviat (1906) es traslladà al carrer de Còrsega, on estigué fins el 1917, que passà a l’actual Palau de la Mutualitat, al carrer de Sant Antoni Maria Claret. En foren protectors entusiastes Eduardo Dato i els barons de Griño.
A partir del 1939, amb l’adquisició de la clínica de Vic, inicià una etapa d’expansió per tot Catalunya, i s’ha convertit en una xarxa d’hospitals privats, dotats d’instal·lacions modernes i d’una gran activitat quirúrgica, notablement incrementada amb l’adquisició (1981) de l’hospital del Sagrat Cor de Barcelona.
(Barcelona, 1986 – )
(VOSA) Empresa. Pertanyent a Barcelona Holding Olimpic SA (HOLSA) amb l’objectiu de portar a terme la remodelació de la façana costanera i tot un seguit d’obres d’iniciativa pública.
Participa amb el 40% a Nova Icària SA (NISA), encarregada de la construcció i la comercialització d’habitatges de la Vila Olímpica, i amb el 50% a Port Olímpic de Barcelona (POBASA), responsable de la seva gestió i comercialització.
(Sants, Barcelona, 1844 – Santa Coloma de Cervelló, Baix Llobregat, 1891)
Empresa. Nom amb el qual fou popularment coneguda la fàbrica tèxtil establerta per Joan Güell i Ferrer a l’antic municipi de Sants.
Assolí una remarcable prosperitat gràcies al privilegi d’introducció de primeres matèries que obtingué per a la fabricació de velluts. El 1848 passà a formar part del patrimoni de la nova societat Güell, Ramis i Companyia.
El 1855, durant la vaga general, hi fou assassinat Josep Sol i Padrís.
Eusebi Güell i Bacigalupi la tancà i la traslladà a Santa Coloma de Cervelló, on formà part de la colònia Güell.
Dades dels Països Catalans 