Arxiu d'etiquetes: negocis

Ricart -empresa-

1 Resposta

(Barcelona, 1924 – 1930)

Empresa dedicada a la fabricació d’automòbils.

Fundada per Guifré Pelagi Ricart i Medina a partir de l’empresa Ricart i Pérez, que havia estat fundada el 1921 per ell i per Francesc Pérez d’Olaguer, i desapareguda en retirar-se aquest darrer el 1923.

Fusionada amb l’empresa España (1928), la nova empresa s’anomenà Ricart-Espanya; plegà el 1930.

Fabricà autèntiques joies mecàniques, entre les quals cal destacar un motor de sis cilindres i de 1.500 cm3, amb dos arbres de lleves a la culata, i un excel·lent motor de quatre cilindres; ambdós foren presentats al Saló de l’Automòbil de París (1926).

Regs i Forces de l’Ebre

(Toronto, Canadà, 14 desembre 1911 – 1951)

Societat. Constituïda com a filial de la Barcelona Traction.

Construí una sèrie de rescloses, centrals hidroelèctriques i línies de transport a l’Ebre (Faió), al Segre (Seròs), a la Noguera Pallaresa (Talarn, Terradets, Camarasa), etc.

Fou la pionera i la més important de les empreses que electrificaren el Pirineu català.

Seguí les vicissituds de Barcelona Traction, i les instal·lacions passaren a FECSA el 1951.

Raventós i Codorniu

(Sant Sadurní d’Anoia, Alt Penedès, 1885 – segle XX)

Empresa. Fundada per Manuel Raventós i Domènech, basada en les instal·lacions vinícoles de can Codorniu, i dedicada a l’elaboració de cava.

Fou la firma introductora d’aquesta indústria al Principat; gràcies a la introducció dels ceps americans superà la crisi de la fil·loxera i adquirí una envergadura que la situa actualment al capdamunt de les empreses de cava de l’Alt Penedès i a l’estat espanyol (Codorniu SA).

Ha realitzat la urbanització Codorniu, de Sant Sadurní d’Anoia.

Ultra la pròpia marca, l’empresa controla les de Delapierre i Rondel i absorbeix una gran part del vi produït a la comarca.

Enllaç web: Raventós i Codorniu

Pujol, Comabella i Cia.

(Sant Martí de Provençals, Barcelona, abans 1914 – Barcelona, 1918)

Empresa aeronàutica. Es dedicava a aprofitaments d’estany.

El 1914 féu un tracte amb la fàbrica alemanya d’avions Kondor-Tauber per a fabricar-ne a Barcelona, però l’inici de la Guerra Mundial ho impedí.

Aleshores, d’acord amb Salvador Hedilla, pilot santanderí, inicià la construcció del model Hedilla (basat en el Vendôme francès), amb un dels quals el pilot guanyà la Copa Mallorca (vol Barcelona-Palma, juliol 1916).

La mort d’Hedilla forçà l’empresa a fusionar-se amb una altra (1918) i perdé el control de la nova firma, Taller Hereter SA, que s’arruïnà.

Puig i Pallès -mestres courers-

(Girona, segle XVII – segle XX)

Dinastia de mestres courers. Documentada des del segle XVII i que ha tingut continuïtat fins al segle XX.

A la foneria dels Puig Pallès s’han construït la majoria de les campanes de la ciutat de Girona i comarca.

Propagadora del Trabajo, La

(Barcelona, 1865 – segle XIX)

Fàbrica de teixits.

Funcionava com a cooperativa de producció, la primera de Catalunya, fundada abans del desembre de 1865 per Josep Roca i Galés, Jaume Esteve i Joan Fargas.

Representants seus prengueren part al congrés obrer celebrat a Barcelona el desembre de 1865.

Promotora d’Exportacions Catalanes

(Catalunya, 1986 – )

(PRODECA) Empresa creada per la Presidència de la Generalitat de Catalunya per al servei de les cooperatives agràries i de l’empresa agroalimentària petita i mitjana.

Té com a objecte social la promoció de l’exportació de productes agroalimentaris, i de les campanyes de normalització d’aquests productes.

Enllaç: Prodeca

Pla de Desenvolupament Rural

(Catalunya, 2000 – 2006)

Programa europeu de suport a l’agricultura i la indústria agroalimentària a Catalunya. El pla s’emmarcà dins de l’Agenda 2000 i fou un dels pilars de la política agrària comuna.

La conselleria d’agricultura, ramaderia i pesca de la Generalitat de Catalunya en fixà les prioritats, que, després de negociacions amb la Comissió Europea, es reflectiren en un programa de suport per al període 2000-06 que va des de la millora de l’estructura econòmica de les explotacions agràries fins al suport de les mesures de manteniment i millora del medi ambient.

La dotació del pla durant tot el període era de 934 milions d’euros. La majoria de mesures estaven dirigides a adaptar el sector agrari i agro-industrial a les condicions de mercat.

Pinsos Hens SA

(Barcelona, 1958 – segle XX)

Fàbrica de pinsos composts.

Les seves instal·lacions estaven a Barcelona (Zona Franca), Reus, Silla i altres localitats de l’estat espanyol. Fou la primera empresa de l’estat en aquest ram.

Dues terceres parts del capital pertanyien a Cargill Incorporated de Minneapolis (EUA).

Les seves vendes foren de 16.577 milions de ptes el 1985 i ocupava 385 empleats.

Parés, Sala

(Barcelona, 1840 – )

Establiment artístico-comercial. Fou, a final del segle XIX i inici del XX, un baluard de l’art d’avantguarda. Al començament, el marxant Joan Baptista Parés tenia l’establiment al carrer de Petritxol.

El degà del Col·legi d’Advocats Maurici Serrahima s’hi feu construir una casa i destinà la planta baixa a sala d’exposicions; aquest fou l’origen de la sala Parés, que posteriorment fou comprada pels fills del poeta Joan Maragall.

Ha seguit des d’aleshores una línia no avantguardista, centrada en la pintura figurativa de caràcter tradicional.

Enllaç: Sala Parés