(Capdepera, Mallorca, 17 juny 1232)
Tractat entre Jaume I de Catalunya-Aragó i Abü ‘Abd Alläh Muhammad, cadí de Menorca.
Signat al cap de Pera, pel qual aquesta illa es convertí en tributària del rei de Catalunya-Aragó.
Arxiu d'etiquetes: musulmans
Peníscola, setge de -1225-
(Peníscola, Baix Maestrat, 1225)
Acció bèl·lica empresa per Jaume I de Catalunya-Aragó. Hi participaren els bisbes de Lleida, Barcelona i Saragossa, el justícia d’Aragó, Pedro Pérez, i alguns nobles catalans i aragonesos.
La manca de cooperació d’un sector de la noblesa, però, obligà el rei a renunciar a la conquesta i a pactar amb Abü Sa-ïd al-Rhamän que aquest li pagaria un tribut a canvi de l’alçament del setge.
El 1233, tanmateix, Peníscola es lliurà sense lluita a la corona catalano-aragonesa.
Navas de Tolosa, batalla de Las
(La Carolina, Andalusia, 16 juliol 1212)
Batalla entre musulmans i cristians, a la qual el papa Innocent III atorga el caràcter de croada.
Les hosts del califa almohade Muhammad al-Nasir van resultar derrotades per la coalició de reis cristians (entre els quals, Pere I de Catalunya-Aragó). Acabada la batalla les forces catalanes van ocupar Úbeda, la qual cosa els va reportar un gran prestigi.
Aquesta victòria tingué com a conseqüència que la vall del Guadalquivir quedés oberta a la Reconquesta i que fos allunyada qualsevol nova amenaça africana sobre la península.
Musà ibn Fortun ibn Qasi
(al-Andalus, segle VIII – Saragossa, Aragó, 789)
Cap de la Marca Superior d’al-Andalus. Participà en les lluites pel poder que es produïren al sud del Pirineu, després de l’expedició de Carlemany (778).
El 788 lluità a Tortosa i altres llocs de la vall de l’Ebre contra els rebels que s’oposaven a l’emir Hisham I en profit de Sulayman, valí de Toledo, pretendent a l’emirat.
Ocupà Saragossa, on fou assassinat.
Munussa
( ? , segle VII – prop de Puigcerdà, Baixa Cerdanya, 731)
Valí de la Tarraconense i Septimània. Anomenat ‘Utmān Abū Nāsir i conegut per Munussa a les cròniques cristianes.
Es casà amb Lampèria, filla d’Odó, duc d’Aquitània i Gascunya.
Revoltat contra Còrdova vers el 730, fou derrotat i mort per l’exèrcit d’Abd al-Rahmān ibn ‘Abd Allāh al-Gāfiqī.
Mundir ‘Imad al-Dawla, al-
(Catalunya, segle XI – 1090)
Senyor de Lleida, Tortosa i Dénia (1081-90).
Aliat amb Berenguer Ramon II de Barcelona i amb Sanç Ramires d’Aragó, fou derrotat (1082) pel seu germà Yüsuf al-Mu’tamin de Saragossa, que era ajudat pel Cid.
Conquerí Xàtiva i assetjà València, defensada victoriosament per Álvaro Háñez.
Intentà de resistir els repetits atacs del Cid (presa del castell de Polop el 1089 i devastacions de Dénia i Tortosa) aliat de nou amb els comtes catalans i amb el nou rei de Saragossa, el seu nebot Ahmad ibn Yüsuf al-Musta’ïn, però a la seva mort el seu fill i successor Sulaymän es féu tributari del Cid.
Muhammad ibn Llop
(Aragó, segle IX – prop de Saragossa, Aragó, 898)
Senyor de Saragossa i de Lleida.
Vers el 885 vengué la plaça de Saragossa a l’emir Muhammad I de Còrdova, del qual fet el seu cunyat Ramon, comte de Pallars, fou l’intermediari.
Baralles familiars i un acord del nou emir ‘Abd Alläh el convertiren en senyor de Lleida, plaça que s’hagué de disputar amb Muhammad al-Tawïl i que cedí al seu fill Llop ibn Muhammad ibn Llop.
Mubasir Näsir al-Dawla
(prop de Lleida ?, segle XI – Illes Balears, 1114)
Segon emir independent de les Balears (vers 1095-1114). Eunuc i llibert d’Abd Alläh al-Murtadä, el qual succeí.
Emprengué diverses expedicions guerreres; acollí els reis destronats de Dénia (Alï ibn Mugähid).
Arran de l’expedició catalano-pisana a les Illes el 1114 trameté el marí mallorquí Abd Alläh ibn Maymün a l’emir almoràvit Alï ibn Yusüf en petició d’ajuda.
Mallorca, taifa de
(Illes Balears, 1076 – 1231)
Taifa independent. Comprenia la totalitat de l’arxipèlag de les Balears, constituïda com a conseqüència de la derrota dels Banū Mugāhid de Dénia (que també governaven Mallorca) per part del rei de Saragossa al-Muqtādir.
El valí de Mallorca, aleshores ‘Abd Allāh al Murtada, se n’autoanomenà emir. En temps del seu successor, Mubāšir Nāsir al-Dawla, fou signat l’acord de Sant Feliu de Guíxols entre Ramon Berenguer III i l’arquebisbe Pere, representant de Pisa, que originà la croada pisano-catalana (1114-15) contra les Illes. L’èxit cristià comportà, tanmateix, l’annexió de les Balears a l’imperi almoràvit.
Un segon període independent s’inicià posteriorment, el 1158, amb l’entronització almohade a la península Ibèrica, i perdurà fins el 1203.
Mallorca, seu i refugi de la causa almoràvit andalusina, fou governada per la dinastia dels Banū Ganiya, l’últim dels quals, ‘Abd Allāh ibn Ishāq ibn Gāniya, la perdé definitivament enfront del califa al-Nāsir.
El 1229 començà la conquesta de Mallorca per part de Jaume I de Catalunya.
Mallorca, conquesta de -1229/31-
(Mallorca, 3 setembre 1229 – 1231)
Campanya militar de Jaume I de conquesta de l’illa, en poder dels musulmans. El rei, com altres antecessors seus, volgué conquerir les Balears per eliminar un niu de pirateria musulmana, per establir una base de penetració cap a la Mediterrània i per engrandir els seus regnes.
Segons el Llibre dels feits mateix, la descripció de les belleses de Mallorca feta per Pere Martell, a Tarragona, l’enlluernà. Aprofità uns atacs de naus mallorquines a unes naus catalanes per demanar reparació al valí Abü Yahyè, el qual, mal aconsellat pels genovesos, no en féu gaire cas.
La cort de Barcelona del 1228 aprovà la iniciativa de la conquesta. El 3 de setembre de 1229 un estol format per 155 embarcacions partí de Salou, Cambrils i Tarragona: tota la mar semblava blanca de les veles, diu la crònica de Jaume I.
El rei anava a la galera de Montpeller, amb un gran acompanyament de cavallers. La tempesta dispersà unes quantes naus, però el 6 i el 7 arribaren davant l’illa.
Alguns desembarcaren el 7, a la Palomera, i altres el 10, a Santa Ponça. Els primers foren el comte Nunó de Rosselló i Ramon de Montcada. El gros de l’estol avançà cap a sa Porrassa.
El monarca donà ordre d’avançar cap a Portopí. El 14 les galeres entraren al port. El setge de Palma de Mallorca durà tres mesos. El 2 d’octubre hom intentà l’assalt de les muralles, que fracassà.
Finalment, el 31 de desembre de 1229, els catalans entraren a la ciutat, malgrat la forta resistència, i els musulmans fugiren a les muntanyes o a Menorca i foren exterminats. L’ocupació i la pacificació de la resta de l’illa s’allargà un parell d’anys.
El 1232 fou enllestit el Repartiment de l’illa entre els conqueridors.
La conquesta de Mallorca fou molt celebrada a tot Europa, i és commemorada anualment a Palma de Mallorca (festa de la Conquista).
Dades dels Països Catalans 