Arxiu d'etiquetes: musulmans

Zayyän ibn Mardanis

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XIII – Tunísia, 1270)

Darrer senyor musulmà de València (1229-38). Resident a Onda i membre d’una noble família local, aprofità el desprestigi del governador almohade Abü Zayd, que es retirà a Sogorb davant l’amenaça de revolta, per a instal·lar-se a l’alcàsser de València i declarar-se independent.

Durant la campanya de Jaume I el Conqueridor a Mallorca féu diverses ràtzies (Peníscola, Ulldecona, etc), que no feren sinó precipitar la conquesta de València. Vençut a la batalla del Puig (1237), es replegà a la capital, i després de 5 mesos de setge, capitulà.

Abandonà l’alcàsser el 8 d’octubre, i, havent aconseguit una treva de set anys, intentà, debades, de consolidar-se a diverses places (Alzira, Cullera, Dénia, Múrcia i Alacant), fins que, arran de les conquestes de l’infant Alfons de Castella (1243), s’exilià a la cort hàfsida de Tunísia, on morí.

Yahyà ibn Ismä’il ibn Yahyà al-Qädir

1 Resposta

( ?, segle XI – València, 1092)

Senyor de la taifa de València (1085-92) i de la Toledo (1075-85). Nét i successor d’al-Ma’mün, en ésser Toledo lliurada a Alfons VI de Castella, aquest li arregla l’entronització a València, on s’imposà als partidaris de Yüsuf ibn Ahmad al-Mu’tamin, amb l’ajut d’Álvaro Háñez.

Les seves arbitrarietats, els alts imposts que suposava el manteniment de la mainada cristiana d’Háñez i el temor dels valencians que lliurés la ciutat a Castella provocaren la seva destitució, la proclamació del cadí Ibn Gahhäf i la caiguda de València a mans del Cid.

Yahyà ibn Ismä’il al-Ma’mün

Deixa un comentari

(Castella ?, segle XI – Còrdova, Andalusia, 1075)

Cap de la taifa de València (1065-75) i de Toledo (1043-75). Vassall i tributari de Ferran I de Castella, quan aquest atacà València, acudí en ajut del seu gendre ‘Abd al-Mälik ibn ‘Abd al-‘Azïz (derrota musulmana de Paterna), però en abandonar la lluita el rei castellà per malaltia, aprofità l’excusa de la indefensió de València per a emparar-se’n, amb l’anuència de Muhammad Ibn Rawbas. Morí emmetzinat.

Yahyà ibn Ishäq ibn Gäniya

1 Resposta

(Illes Balears, segle XII – prop de Miliana, Algèria, 1237)

Fill de Ishaq ibn Muhammad ibn Gäniya, valí almoràvit mallorquí. En caure les Balears sota els almohades col·laborà amb el seu germà Alï en l’intent de restauració dels seus al nord d’Àfrica.

A la mort d’aquest (1188) arrabassà als almohades tota la Barbaria oriental (1195-1203), però hagué d’anar replegant-se, i acabà dedicat al pillatge.

Xilvar

Deixa un comentari

(Selva de Mallorca, Mallorca Raiguer)

Antic nom islàmic de la població.

Xarea, la

1 Resposta

(València, Horta)

(o Eixarea)  Antic raval de la ciutat, ja en època musulmana, a llevant de la primitiva muralla, més enllà de la porta de la Xarea (a l’actual plaça de la Congregació), límit del call jueu.

Xarc

Deixa un comentari

(Santa Eulària des Riu, Eivissa)

Una de les cinc parts o termes de l’illa en època musulmana, que correspon al quartó de Santa Eulària.

València, taifa de

22 Respostes

(País Valencià, segle XI)

Regne musulmà, centrat en la ciutat de València, constituït a conseqüència de l’esfondrament del califat de Còrdova. Bé que aquest es mantingué, teòricament almenys, fins al 1031, a l’antiga cora de València s’entronitzaren dos lliberts del clan amiri (Mubärak i Mudaffar) el 1010.

A la mort accidental del segon, Mubärak fou desposseït pel poble i substituït (1017) per Labïb de Tortosa, que, al seu torn, hagué de cedir el poder a un nét d’Almansor (1021), Abd al-Aziz ibn Abi ‘Amir al-Mansur. Aquest s’annexà Múrcia i Almeria (1038) i el seu govern suposà prosperitat.

A la mort del seu fill Abd al-Malik, un nét, Utmän, hi regnà nou mesos, fins que fou desposseït (1065) pel seu sogre Yahyä ibn Ismäíl al-Ma’mün de Toledo, que s’annexà la taifa fins a la seva mort (1075). Independent de nou sota un altre amiri (Abü Bakr ibn ‘Abd al-‘Azïz), fou cedida per Alfons VI de Castella a l’ex-taifa de Toledo (1085) Yahyä ibn Ismä’ïl ibn Yahyä al-Qadir, ajudat per Álvaro Háñez.

Al-Qädir es declarà tributari del Cid i, a la seva mort, la república que en sorgí (Ibn Gahhäf) caigué, davant la pressió almoràvit, en mans del Cid.

Ubaid Al’là al-Tudgibí

Deixa un comentari

(València, segle XII – 1228)

Historiador àrab.

Taqafí, Abü-l-Qäsim ‘Umar al-

Deixa un comentari

(Saragossa, Aragó, segle XI – Illes Balears, després 1153)

Jurista andalusí. Fugí de Còrdova arran de la caiguda del califat i s’establí a Mallorca, on féu escola.

Deixebles seus foren els illencs al-Manaqüri (de Manacor) i Abd Alläh ibn Waqqäs al-Lamtï.