Arxiu d'etiquetes: musulmans

Tortosa, taifa de

(Catalunya, segle XI – 1147)

Regne musulmà, centrat en la ciutat de Tortosa, instituït a causa de l’esfondrament del califat de Còrdova.

En trontollar aquest i després del fallit intent de Mugāhid (el futur taifa de Dénia) d’entronitzar-s’hi, se n’emparà Labib al-‘Amirï al-Fatà, un altre llibert del clan amirita. Amb l’ajut de Mubārak de València s’enfrontà, amb èxit (1016), al taifa tugíbida al-Mundir ibn Yahyà de Saragossa, que pretenia de desposseir-lo, i, en ésser destruït Mudāffar, s’annexà la taifa de València (1018-21). Mantingué bones relacions amb Barcelona, fet pel qual sembla que perdé la confiança dels valencians. Reduït de nou a Tortosa, es mantingué en el poder fins el 1035.

A partir de Muqātil (1035-58) les dades sobre la taifa són confuses (sembla que Labib assolí el poder per segona vegada el 1058), fins que fou annexada (1059) per Abū Ga’far Ahmad al-Muqtadir a la taifa de Saragossa. Mort aquest, l’heretà el seu fill al-Mundir ‘Imād al-Dawla (1081-90).

Amb la conquesta almoràvit (1099) s’acabà el període autònom del territori, que coincidí amb un gran desenvolupament econòmic i social. En el camp de la cultura es destacaren figures jueves i musulmanes, entre les quals el gramàtic Menahem ben Saruq i el poeta i historiador Abū Bakr al-Türtüsï.

Sulaymän ibn Muhammad ibn Hüd

(Catalunya ?, segle X – Saragossa, Aragó, 1046)

Valí de Lleida i taifa de Saragossa (1039-46). Fundador de la família d’origen baladí Banü Hüd.

Amb la caiguda dels Banü Tugib s’emparà del govern de la taifa de Saragossa, que comprenia, a més de la capital, Lleida, Tudela i Calataiud. Adoptà el sobrenom d’al-Musta’ïn.

Essent governador de Lleida sembla que empresonà el fals califa Hisam III quan fou destituït de Còrdova (1032), probablement al castell de Balaguer.

En morir dividí el regne entre els seus fills: Saragossa a Abü Ga’far Ahmad al-Muqtädir, Lleida a Yüsuf al-Muzaffar, Tudela a Muhammad i Calataiud a Sulaymän.

Sulayman b Yaqzan b al-Arabi

(Barcelona ?, segle VIII)

Governador musulmà de Barcelona.

Vers el 777, després del desembarcament d’un agent dels abbàssides, demanà l’ajut militar de Carlemany, al qual anà a visitar a Paderborn, tot prometent-li el lliurament de Saragossa i una mena de domini a la zona nord de l’Ebre.

El que és cert és que l’expedició franca tramesa a Saragossa hagué de retornar al seu país i sofrí durant la retirada el desastre de Roncesvalles.

Pera, tractat del cap de

(Capdepera, Mallorca, 17 juny 1232)

Tractat entre Jaume I de Catalunya-Aragó i Abü ‘Abd Alläh Muhammad, cadí de Menorca.

Signat al cap de Pera, pel qual aquesta illa es convertí en tributària del rei de Catalunya-Aragó.

Peníscola, setge de

(Peníscola, Baix Maestrat, 1225)

Acció bèl·lica empresa per Jaume I de Catalunya-Aragó. Hi participaren els bisbes de Lleida, Barcelona i Saragossa, el justícia d’Aragó, Pedro Pérez, i alguns nobles catalans i aragonesos.

La manca de cooperació d’un sector de la noblesa, però, obligà el rei a renunciar a la conquesta i a pactar amb Abü Sa-ïd al-Rhamän que aquest li pagaria un tribut a canvi de l’alçament del setge.

El 1233, tanmateix, Peníscola es lliurà sense lluita a la corona catalano-aragonesa.

Navas de Tolosa, batalla de Las

(La Carolina, Jaén, Andalusia, 16 juliol 1212)

Batalla entre musulmans i cristians, a la qual el papa Innocent III atorga el caràcter de croada.

Les hosts del califa almohade Muhammad al-Nasir van resultar derrotades per la coalició de reis cristians (entre els quals, Pere I de Catalunya-Aragó). Acabada la batalla les forces catalanes van ocupar Úbeda, la qual cosa els va reportar un gran prestigi.

Aquesta victòria tingué com a conseqüència que la vall del Guadalquivir quedés oberta a la Reconquesta i que fos allunyada qualsevol nova amenaça africana sobre la península.

Musà ibn Fortun ibn Qasi

(al-Andalus, segle VIII – Saragossa, Aragó, 789)

Cap de la Marca Superior d’al-Andalus. Participà en les lluites pel poder que es produïren al sud del Pirineu, després de l’expedició de Carlemany (778).

El 788 lluità a Tortosa i altres llocs de la vall de l’Ebre contra els rebels que s’oposaven a l’emir Hisham I en profit de Sulayman, valí de Toledo, pretendent a l’emirat.

Ocupà Saragossa, on fou assassinat.

Munussa

( ? , segle VII – prop de Puigcerdà, Baixa Cerdanya, 731)

Valí de la Tarraconense i Septimània. Anomenat ‘Utmān Abū Nāsir i conegut per Munussa a les cròniques cristianes.

Es casà amb Lampèria, filla d’Odó, duc d’Aquitània i Gascunya.

Revoltat contra Còrdova vers el 730, fou derrotat i mort per l’exèrcit d’Abd al-Rahmān ibn ‘Abd Allāh al-Gāfiqī.

Mundir ‘Imad al-Dawla, al-

(Catalunya, segle XI – 1090)

Senyor de Lleida, Tortosa i Dénia (1081-90).

Aliat amb Berenguer Ramon II de Barcelona i amb Sanç Ramires d’Aragó, fou derrotat (1082) pel seu germà Yüsuf al-Mu’tamin de Saragossa, que era ajudat pel Cid.

Conquerí Xàtiva i assetjà València, defensada victoriosament per Álvaro Háñez.

Intentà de resistir els repetits atacs del Cid (presa del castell de Polop el 1089 i devastacions de Dénia i Tortosa) aliat de nou amb els comtes catalans i amb el nou rei de Saragossa, el seu nebot Ahmad ibn Yüsuf al-Musta’ïn, però a la seva mort el seu fill i successor Sulaymän es féu tributari del Cid.

Muhammad ibn Llop

(Aragó, segle IX – prop de Saragossa, Aragó, 898)

Senyor de Saragossa i de Lleida.

Vers el 885 vengué la plaça de Saragossa a l’emir Muhammad I de Còrdova, del qual fet el seu cunyat Ramon, comte de Pallars, fou l’intermediari.

Baralles familiars i un acord del nou emir ‘Abd Alläh el convertiren en senyor de Lleida, plaça que s’hagué de disputar amb Muhammad al-Tawïl i que cedí a Llop ibn Muhammad ib Llop.