(Sant Jaume de Frontanyà, Berguedà)
Antiga masia i església (Sant Esteve de Tubau), situada als rasos de Tubau, alineació de les serres interiors del Prepirineu oriental, al límit amb el Ripollès.
Culmina al pedró de Tubau (1.542 m alt); hi dominen les calcàries, els gresos i els margues; serveis de partió d’aigües entre les conques fluvials del Ter i del Llobregat.
(Alt Àneu, Pallars Sobirà)
Cim (2.689 m alt) de la línia de crestes de la zona axial pirinenca, que separa el Pallars Sobirà de Coserans, a l’antic terme de Gil, a l’est de coma Gireta, que limita amb la vall d’Aran.
(Alta Ribagorça / Vall d’Aran)
Cims (2.755, 2.621 i 2.564 m alt) d’un contrafort meridional del massís del Montardo, al límit de les valls de Boí i d’Aigoamòtx.
Dominen, per l’est, l’estany de Travessani, a la capçalera de la Noguera de Tor, l’emissari del qual alimenta l’estany Negre.
(Saldes, Berguedà)
Coll que separa, al peu del Pedraforca, la vall de Saldes de la de l’aigua de Valls. Hi passa la carretera de Saldes a Gósol.
Prop seu hi ha el veïnat del Coll de la Trapa.
(Ripollès / Baixa Cerdanya)
Depressió (1.800 m alt) i port de muntanya de l’alineació pirinenca de direcció oest-est.
És el més important dels ports que comuniquen la Cerdanya amb la Catalunya central i és aprofitat per la carretera nacional que des del 1914 comunica Barcelona i Ripoll amb Puigcerdà.
Sota la collada la serralada és travessada pel llarg túnel de Toses, pel ferrocarril de Barcelona a la Tor de Querol.
Veure> ports de Beseit (conjunt orogràfic).
(Queralbs, Ripollès)
Pic (2.731 m alt) de la serra que, despresa de la línia de crestes que separa el Conflent del Ripollès al pic de la Fossa del Gegant, separa les valls de Núria i de Freser, dins el municipi; s’alça entre el coll de Fontnegra i el coll de Torreneules (2.550 m alt).
(Barcelona, Barcelonès)
Cim (512 m alt) culminant de la serra de Collserola.
Urbanitzat en part des de començament del segle XIX, alberga diverses instal·lacions com ara un parc d’atraccions, el temple del Sagrat Cor, l’Observatori Fabra, etc.
El 1992 s’hi construí (l’arquitecte fou N. Foster) la torre de Collserola de 268 m d’alçària.
Està comunicada amb la ciutat per un funicular i un tramvia.
(Manresa, Bages)
(ant: puig d’Arran o de Rad) Un dels turons a on s’estén el nucli urbà, al nord del nucli més antic.
Al cim hi havia hagut un antic castell, refet el 1822 i ampliat el 1834 (aleshores fou anomenat castell de Santa Isabel); hi havia hagut també la capella de la Mare de Déu del Bonsuccés.
Modernament ha estat convertit en parc municipal.
(Ogassa / Pardines / Ribes de Freser, Ripollès)
Massís (2.035 m alt) culminant de la zona migjornenca del Pirineu axial, el vèrtex del qual fa de partió entre els tres municipis. És el sector central de la serra de Conivella, d’orientació est-oest, segons l’estructura herciniana del Pirineu axial.
Convertit després en peneplà, el plegament pirinenc el rejovent, i hi destaquen les calcàries devonianes de les llicorelles silurianes, més antigues. El relleu baixa escalonadament cap al nord i l’oest; però el relleu torna a elevar-se cap a l’est, passada la portella d’Ogassa (1.709 m alt) i cap al sud (amb els sediments permo-triàsics del coll de Jou, a 1.630 m alt, comença el Subpirineu ripollès).
Aquest sector sud-oriental desguassa cap al Ter per la riera d’Ogassa, mentre que el nord i l’oest ho fan cap al Freser pel riu de Segadell, la riera de Bruguera i el torrent de la Corba.
Remats d’equins pasturaven a l’estiu als prats sostinguts per sòls àcids i de torba.
Dades dels Països Catalans 