(o Cendrosa) Sector occidental del circ de Saboredo, dins l’antic terme de Tredòs, a la capçalera del riu de Ruda, al límit amb el terme de la Mancomunitat dels Quatre Pobles (Pallars Sobirà), centrat en els estanys de Sendrosa (amb els estanys de Dalt, del Mig i de Baix).
Una línia de crestes que culmina al tuc de Sendrosa (2.702 m alt) separa aquesta vall de la de l’Aiguamog.
(Òrrius, Maresme / la Roca del Vallès, Vallès Oriental)
(o de Céllecs) Cim (534 m alt) de la Serralada Litoral, el més alt a ponent de la serra del Corredor, dit també turó Gros, termenal dels dos municipis.
És coronat per les restes d’un poblat ibèric.
(Sant Pere de Torelló, Osona)
Cim (1.216 m alt) de la serra de Bellmunt, a ponent del cim culminant, on hi ha el santuari de Bellmunt.
Hi hagué el castell de Sarreganyada, que li donà el nom, propietat de Bernat I Tallaferro, comte de Besalú, que el 1020 el llegà al seu fill Guillem I. Del 1136 al 1310 pertangué a la família Montcada, i el 1356 el tenia Ramon de Gurb per Bernat III de Cabrera, comte d’Osona. Després desapareix de la documentació.
Hom creu que el santuari de Bellmunt era en els seus inicis la capella del castell.
(Naut Aran / Viella, Vall d’Aran)
Cim (2.632 m alt) de la línia de crestes que separa la vall de Rius de la del riu Nere, termenal dels dos municipis.
Al vessant septentrional neix el riu de Sarraera, afluent, per la dreta, del riu Nere.
(Segrià / Llitera / Baix Cinca)
(o la Cerdera) Alineació de planells baixos i pedregosos (uns 400 m d’altitud mitjana), estesos de nord a sud entre les valls del Segre i el Cinca, que separen el Segrià de la baixa Llitera i del Baix Cinca.
Corresponen a un piedmont format pels al·luvions dels rius pirinencs que es destaca a llevant amb un marcat escarpament a causa de l’erosió diferencial de les terrasses del Segre, cobert pels conreus. A ponent, la terra treballada s’enlaira des de la clamor Amargant suavitzant encara més els replans imprecisos d’aquest vessant.
Només resten els erms als cims planers i als escarpaments on no arriba el regadiu: al nord, els de la serra de Coscollar, dominats pel cim de Cerdera (359 m alt), de front oriental fragmentat en característics tossals.
(Santa Pau, Garrotxa)
Antic volcà (682 m alt) de la regió volcànica d’Olot, al pla de la Cot, a ponent de la vila. És un dels més importants del sector, i la seva extensa boca té uns 2.000 m de perímetre.
Al mig del pla format pel cràter hi ha l’església de Santa Margarida, d’origen romànic, sufragània de la de Sant Miquel Sacot.
(Manresa, Bages)
Turó (265 m alt) d’origen al·luvial a la dreta del Cardener i a migdia de la ciutat, amb extensa terrassa superior presidida per una torre militar aixecada el 1839 damunt les ruïnes de la capella de Santa Caterina, prop d’un monestir de monges, documentat des del segle XIII.
(Matadepera, Vallès Occidental)
Antic ermitatge del massís de Sant Llorenç del Munt, al vessant nord de la Mola, a la canal de Santa Agnès, sota la cova del Drac.
Era un antic lloc per a donats, documentat des del 1341. Als segles XIV i XV hi hagué donades femenines. S’hi entrava per una portalada de pedra feta el 1595; l’església era mig sota la cova, mig feta amb obra; dintre la cova hi ha una font, i al costat hi ha les mines de la casa dels ermitans, on visqué el 1651 el franciscà Bonaventura Gran i el 1720 l’ermità de Castellterçol Jaume Bellver.
El 1791 la imatge de la santa fou traslladada al monestir de Sant Llorenç del Munt, i el 1809 el lloc fou abandonat del tot.
(Sarroca de Bellera, Pallars Jussà)
(o Sant Quirç de Sas) Santuari de l’antic municipi de Benés, a l’antic Batlliu de Sas, aturonat a 1.620 m alt, al tossal de Sant Quiri, que domina pel sud el coll de Sas, a la divisòria de les valls d’Erta (amb el poble de Sas) i de Manyanet.
(Soriguera, Pallars Sobirà)
Cim (1.792 m alt) de la serra que separa les conques de la Noguera Pallaresa (coll de Soriguera) i del Segre (vall de Castellàs).
Al vessant meridional hi ha el poble de Freixe; al septentrional, els de Soriguera i Puiforniu.
