Església romànica, als peus de l’antic castell de Montclar, situat vora el cim de la fossa de Montclar (946 m alt), que forma part de la serralada que separa les aigües del Gaià i del Francolí.
L’edificació actual (segle XI) es troba modificada en la seva coberta.
Sota la capella hi ha la Relliscada de Sant Miquel o solc de l’espadat, lligat d’una antiga llegenda sobre el sant.
Antiga capella, situada prop de la vila.
Existent des d’abans del 1279, al puig de Sant Martirià o del Convent Vell (243 m alt), a llevant de l’estany de Banyoles, dedicada al patró de Banyoles, Martirià. En tenien cura un sacerdot i un ermità.
Des del 1582 el lloc fou cedit als caputxins, que hi edificaren un convent, que entre el 1638 i el 1808 fou ocupat pels servites; després s’aterrà per raons estratègiques. El culte al sant passà el 1649 a l’església del monestir de Banyoles.
(Folgueroles, Osona)
Petit serradet (531 m alt), situat al nord-oest de Folgueroles, prop del gran mas de Puigseslloses, coronat per un antic dolmen, que li ha donat el nom, i la capella de Sant Jordi de Puigseslloses.
En aquesta capella, erigida el 1477 i ampliada el 1883, cantà la primera missa Jacint Verdaguer el 2 d’octubre de 1870.
El seu dolmen fou excavat el 1922 i les troballes són al Museu Episcopal de Vic.
(Gerri de la Sal, Pallars Sobirà / la Pobla de Segur, Pallars Jussà)
Cim (1.478 m alt) de la serra de Peracalç, termenal dels dos municipis.
Contrafort meridional del Taga, que culmina a 1.854 m alt al puig de Sant Amanç, entre el coll de Jou i el coll del Vell, al nord del Ter; limita a l’oest amb el Freser i a l’est enllaça amb la serra Cavallera. És un anticlinal, d’estructura juràssica regular, que s’estén en direcció est-oest.
El pla de Pena, a ponent del puig, recorda el nom del castell de Pena (segles XI-XIV); és possible que el nom de Sant Amanç corresponguí al titular de la seva església.
Segons una llegenda, en aquest indret hi hauria hagut un convent de monges molt visitat pel Comte Arnau. Només hi ha un clap de rocs, sense restes visibles del castell ni de l’església.
(ant: Saltèguel) Despoblat, a la capçalera de la vall d’Alp, al peu del coll de Mercer, que comunica les dues Cerdanyes, sota la muntanya de Saltèguet (2.013 m alt) i l’avetar de Saltèguet (que pertany al municipi de Puigcerdà).
El lloc és esmentat ja el 839 i encara existia el segle XV; la parròquia era dedicada a sant Martí. El segle XIV és esmentat el castell de Saltèguet.
(les Valls de Valira, Alt Urgell)
Coma (2.789 m alt) del Pirineu axial, a l’antic municipi de Civís, situat al límit amb el Pallars Sobirà, sobre la vall de Tor (al nord), el pic de Montesclado (al sud-oest) i el coll de Civís (al sud-est).
(Lladorre, Pallars Sobirà)
Cim (2.537 m alt) de la línia de crestes que separa la vall de Cardós del País de Foix (vall de l’Artiga), entre el port de Lladorre i el de l’Artiga (al sud del qual hi ha el pic de Salibarri, 2.610 m alt).
(la Quar, Berguedà)
Cim (1.171 m alt) de la serra que, a llevant de la de Picancel, separa les valls de Borredà i de la Portella, a ponent del coll de la Creu de Salga.
Promontori de la Costa Brava, situat al sector més accidentat d’aquesta costa, entre les cales de sa Tuna i sa Riera.
És un entrant del massís de Begur, és cobert de pins i els seus voltants estan totalment urbanitzats.
