(Espot, Pallars Sobirà)
Vall que davalla del pic de Subenuix (2.949 m alt), a la línia de crestes que separa la vall d’Espot, la vall Fosca (Pallars Jussà) i la vall de Boí (Alta Ribagorça).
És drenada pel riu de Subenuix, immissari de l’estany de Sant Maurici, a mitjan curs del qual alimenta l’estany de Subenuix.
(Caldes de Montbui / Sant Feliu de Codines, Vallès Oriental)
Cim (708 m alt) de la Serralada Pre-litoral, termenal dels dos municipis, contrafort nord del Montmajor, del qual massís és separat pels curs de la riera de Caldes, que forma ací l’estret de les Elies.
(Llanars / Molló / Setcases, Ripollès)
Massís muntanyós (1.988 m alt) de la vall de Camprodon, contrafort meridional del pic de Costabona (del qual és separat per la collada Verda, 1.922 m alt), que separa les conques del Ter, del Ritort i és termenal dels tres municipis.
(Lles, Baixa Cerdanya)
(o Citut) Coma del Baridà, que s’estén des de la serralada que limita Andorra pel sud (pic de Setut, 2.877 m alt; portella de Setut; tossal Bovinar, 2.835 m alt).
A la capçalera hi ha els estanys de Setut, l’emissari dels quals, el torrent de Setut, aflueix, per la dreta, al riu d’Arànser.
(Espinelves / Vilanova de Sau, Osona)
Coll de les Guilleries, al límit dels dos municipis, al camí de Vic a Sant Hilari Sacalm.
L’antiga masia i hostal de Collsesplanes tingué anomenada per les gestes dels bandolers del segle XVII.
(o Cendrosa) Sector occidental del circ de Saboredo, dins l’antic terme de Tredòs, a la capçalera del riu de Ruda, al límit amb el terme de la Mancomunitat dels Quatre Pobles (Pallars Sobirà), centrat en els estanys de Sendrosa (amb els estanys de Dalt, del Mig i de Baix).
Una línia de crestes que culmina al tuc de Sendrosa (2.702 m alt) separa aquesta vall de la de l’Aiguamog.
(Òrrius, Maresme / la Roca del Vallès, Vallès Oriental)
(o de Céllecs) Cim (534 m alt) de la Serralada Litoral, el més alt a ponent de la serra del Corredor, dit també turó Gros, termenal dels dos municipis.
És coronat per les restes d’un poblat ibèric.
(Sant Pere de Torelló, Osona)
Cim (1.216 m alt) de la serra de Bellmunt, a ponent del cim culminant, on hi ha el santuari de Bellmunt.
Hi hagué el castell de Sarreganyada, que li donà el nom, propietat de Bernat I Tallaferro, comte de Besalú, que el 1020 el llegà al seu fill Guillem I. Del 1136 al 1310 pertangué a la família Montcada, i el 1356 el tenia Ramon de Gurb per Bernat III de Cabrera, comte d’Osona. Després desapareix de la documentació.
Hom creu que el santuari de Bellmunt era en els seus inicis la capella del castell.
(Naut Aran / Viella, Vall d’Aran)
Cim (2.632 m alt) de la línia de crestes que separa la vall de Rius de la del riu Nere, termenal dels dos municipis.
Al vessant septentrional neix el riu de Sarraera, afluent, per la dreta, del riu Nere.
Dades dels Països Catalans 