(Catalunya)
Antic nom d’un cim de la serra de Marina, entre el puig d’Ossa (l’actual Sant Pere Màrtir) i el Besòs, esmentat durant l’edat mitjana com a termenal del territori de Barcelona.
No ha estat identificat amb seguretat.
(Alt Àneu, Pallars Sobirà)
Cim (2.826 m alt) de la serralada que separa la vall Gerber (a la Mancomunitat dels Quatre Pobles) de la vall o coma de Cabanes (terme de Son), al nord dels Tres Puis.
Entre aquest pic i el pui de la Bonaigua s’obre el coll de Xemeneies.
Al vessant oriental del pic, al capdamunt de la coma de Cabanes, hi ha l’estany de Xemeneies.
(el Pont de Suert, Alta Ribagorça)
(o Viu de Barravés) Despoblat (1.115 m alt). Fins al 1968 del terme de Llesp.
Aturonat en un contrafort del tossal de Viuet (1.468 m at) que domina, per la dreta, la Noguera Ribagorçana.
(Alins de Vallferrera, Pallars Sobirà)
Grup de bordes i antic poble (1.250 m alt), al sud del terme, al vessant de l’esquerra de la vall Ferrera, sota el bosc de Virós.
Hi ha les restes de l’antiga església parroquial de Sant Llíser, esmentada ja l’any 839.
(ort trad: Vilarnau) Masia, situada a l’extrem oriental del terme. El seu nom antic és documentat (1082) Villare Malum.
Ha donat nom al turó de la torre de Vilarmau, de 1.081 m alt, ja dins el terme d‘Arbúcies.
(Setcases, Ripollès)
Estació d’esports d’hivern, a l’esquerra de la vall de Carlat, vora la coma de Mardanya i la baga de la Llosa, al pla dels Hospitalers, prop del naixement del Ter (2.600 m alt).
Inaugurada el 1975, disposa d’un telesella, sis telesquis i un xalet refugi, en una àrea total de 50 km2 entre zones esquiables, pistes i boscs.
(Lles, Baixa Cerdanya)
Coma, al límit amb Andorra (Encamp), afluent, per la dreta, de la vall de la Llosa, que davalla del port de Vallcivera (2.517 m alt., al camí de Puigcerdà a Andorra per la vall Tova) i s’uneix al seu col·lector sota el bony d’Engaït, després de rebre, per l’esquerra, el riu de Montmalús. A la capçalera de la vall hi ha els estanys de Vallcivera.
La capçalera de les valls afluents de Ribús i de Montmalús i una gran part del vessant de la dreta de la capçalera de la vall de la Llosa, fins a la portella Blanca d’Andorra, són dins territori andorrà, malgrat trobar-se al vessant cerdà, però el mapa d’Andorra de Marcel Chevalier, del 1925, incloïa dins d’Andorra també la part més alta de la coma de Vallcivera, entre el port de Vallcivera i el coll de Ribús, frontera reproduïda en la primera edició del mapa topogràfic francès; al Mapa topográfico nacional espanyol, en canvi, la frontera hispano-andorrana arriba fins a l’alt dels Pessons, des del port de Vallcivera, seguint el torrent de Vallcivera fins a la seva confluència amb el riu de la Llosa i aquest darrer riu en amunt fins a la portella Blanca d’Andorra, de manera que deixa en territori andorrà la totalitat de les valls de Ribús i de Montmalús i els vessants esquerre de la coma de Vallcivera i dret de la capçalera de la vall de la Llosa.
Aquesta discrepància tingué transcendència durant la guerra de 1936-39, perquè alguns fugitius es cregueren en territori andorrà quan encara no hi eren. Tanmateix, l’edició del 1969 del mapa topogràfic francès a escala 1:50 000 segueix el traçat del mapa espanyol.
(Bausén, Vall d’Aran)
Sector de la serralada que separa la Vall d’Aran de Comenge, entre el coll de Vacanera (1.976 m alt) -on hi ha l’estanyó de Vacanera– i el pic de Vacanera (2.193 m alt).
(Ripollès)
Vall de la comarca, a la capçalera de la conca del Freser, que davalla del pic de la Fossa del Gegant i del pic de Vaca (2.833 m alt), al límit amb la vall conflentana de Carançà.
És limitada, a l’oest, per la serra de Torreneules, i a l’est, per la serra de Vaca (que s’uneix al coll de Tirapits, a la línia de crestes que separa el Ripollès del Conflent).
És drenada pel torrent de la coma de Vaca (on hi ha el refugi Manelic, de la Federació Catalana de Muntanyisme) que s’uneix al Freser.
(Viella, Vall d’Aran)
Estació d’esports d’hivern de l’antic municipi d’Escunyau, al terme de Betrén, als vessants septentrionals de la tuca de Betrén (2.514 m alt).
La construcció d’una telecabina des de Betrén fins a 1.600 m alt i la continuació amb telecadira fou ideada pel pirineista Josep M. Guilera.
Dades dels Països Catalans 