Poble, a l’extrem oriental de l’altiplà de Capolat, damunt els cingles de Coforb, que dominen el baix Berguedà.
L’església parroquial de Sant Martí depèn de la d’Espinalbet.
Poble, a l’extrem oriental de l’altiplà de Capolat, damunt els cingles de Coforb, que dominen el baix Berguedà.
L’església parroquial de Sant Martí depèn de la d’Espinalbet.
(Solsonès)
Contrafort (1.509 m alt) de la serra del Port de Comte, de la qual és separada pel coll de Jou.
Té forma de con truncat i domina la vila de Sant Llorenç de Morunys.
(Garrotxa)
Volcà del grup de Begudà, a la serra d’Aiguanegra, entre el Fluvià i el pla de Begudà, caracteritzat pels dipòsits de greda que l’envolten.
Masia i veïnat, al pla de la Garga, damunt el sector septentrional dels cingles de Bertí, anomenat el cingle del Cerdà.
(Ripollès)
(o la Calm) Contrafort occidental (ras de la Cau, 1.425 m alt) de la serra de Milany, termenal dels municipis de Vidrà, Vallfogona de Ripollès i Ripoll.
Prop del cim, dins del darrer d’aquests termes, hi ha el santuari de la Mare de Déu de la Cau.
(Anoia)
Contrafort (793 m alt) occidental del massís de Montserrat, separat d’aquest pel coll de can Maçana.
Turó espadat (1.292 m alt), a ponent del santuari de Queralt, fortificat durant les guerres carlines.
Cim (421 m alt) de la serralada de Marina, a l’oest del puig de les Cadiretes, entre les dues comarques.
Nombroses falles l’aïllen del bloc de Tossa.
(Vacarisses, Vallès Occidental)
Depressió de la Serralada Pre-litoral entre el turó de Cardús (581 m alt) i la serra de coll Cardús (628 m alt), per on passà l’antic camí de Terrassa a Manresa.
Veïnat (1.440 m alt), al vessant del tossal de Can Pubill (1.816 m alt), on hi ha les ruïnes del castell del Quer.