Arxiu d'etiquetes: muntanyes

Vallcivera, coma de

(Lles, Baixa Cerdanya)

Coma, al límit amb Andorra (Encamp), afluent, per la dreta, de la vall de la Llosa, que davalla del port de Vallcivera (2.517 m alt., al camí de Puigcerdà a Andorra per la vall Tova) i s’uneix al seu col·lector sota el bony d’Engaït, després de rebre, per l’esquerra, el riu de Montmalús. A la capçalera de la vall hi ha els estanys de Vallcivera.

La capçalera de les valls afluents de Ribús i de Montmalús i una gran part del vessant de la dreta de la capçalera de la vall de la Llosa, fins a la portella Blanca d’Andorra, són dins territori andorrà, malgrat trobar-se al vessant cerdà, però el mapa d’Andorra de Marcel Chevalier, del 1925, incloïa dins d’Andorra també la part més alta de la coma de Vallcivera, entre el port de Vallcivera i el coll de Ribús, frontera reproduïda en la primera edició del mapa topogràfic francès; al Mapa topográfico nacional espanyol, en canvi, la frontera hispano-andorrana arriba fins a l’alt dels Pessons, des del port de Vallcivera, seguint el torrent de Vallcivera fins a la seva confluència amb el riu de la Llosa i aquest darrer riu en amunt fins a la portella Blanca d’Andorra, de manera que deixa en territori andorrà la totalitat de les valls de Ribús i de Montmalús i els vessants esquerre de la coma de Vallcivera i dret de la capçalera de la vall de la Llosa.

Aquesta discrepància tingué transcendència durant la guerra de 1936-39, perquè alguns fugitius es cregueren en territori andorrà quan encara no hi eren. Tanmateix, l’edició del 1969 del mapa topogràfic francès a escala 1:50 000 segueix el traçat del mapa espanyol.

Vacanera, serra de

(Bausén, Vall d’Aran)

Sector de la serralada que separa la Vall d’Aran de Comenge, entre el coll de Vacanera (1.976 m alt) -on hi ha l’estanyó de Vacanera– i el pic de Vacanera (2.193 m alt).

Vaca, coma de

(Ripollès)

Vall de la comarca, a la capçalera de la conca del Freser, que davalla del pic de la Fossa del Gegant i del pic de Vaca (2.833 m alt), al límit amb la vall conflentana de Carançà.

És limitada, a l’oest, per la serra de Torreneules, i a l’est, per la serra de Vaca (que s’uneix al coll de Tirapits, a la línia de crestes que separa el Ripollès del Conflent).

És drenada pel torrent de la coma de Vaca (on hi ha el refugi Manelic, de la Federació Catalana de Muntanyisme) que s’uneix al Freser.

Tuca, Era

(Viella, Vall d’Aran)

Estació d’esports d’hivern de l’antic municipi d’Escunyau, al terme de Betrén, als vessants septentrionals de la tuca de Betrén (2.514 m alt).

La construcció d’una telecabina des de Betrén fins a 1.600 m alt i la continuació amb telecadira fou ideada pel pirineista Josep M. Guilera.

Tubau

(Sant Jaume de Frontanyà, Berguedà)

Antiga masia i església (Sant Esteve de Tubau), situada als rasos de Tubau, alineació de les serres interiors del Prepirineu oriental, al límit amb el Ripollès.

Culmina al pedró de Tubau (1.542 m alt); hi dominen les calcàries, els gresos i els margues; serveis de partió d’aigües entre les conques fluvials del Ter i del Llobregat.

Tres Comtes, tuc dels

(Alt Àneu, Pallars Sobirà)

Cim (2.689 m alt) de la línia de crestes de la zona axial pirinenca, que separa el Pallars Sobirà de Coserans, a l’antic terme de Gil, a l’est de coma Gireta, que limita amb la vall d’Aran.

Travessani, agulles de

(Alta Ribagorça / Vall d’Aran)

Cims (2.755, 2.621 i 2.564 m alt) d’un contrafort meridional del massís del Montardo, al límit de les valls de Boí i d’Aigoamòtx.

Dominen, per l’est, l’estany de Travessani, a la capçalera de la Noguera de Tor, l’emissari del qual alimenta l’estany Negre.

Trapa, coll de la -Berguedà-

(Saldes, Berguedà)

Coll que separa, al peu del Pedraforca, la vall de Saldes de la de l’aigua de Valls. Hi passa la carretera de Saldes a Gósol.

Prop seu hi ha el veïnat del Coll de la Trapa.

Toses, collada de

(Ripollès / Baixa Cerdanya)

Depressió (1.800 m alt) i port de muntanya de l’alineació pirinenca de direcció oest-est.

És el més important dels ports que comuniquen la Cerdanya amb la Catalunya central i és aprofitat per la carretera nacional que des del 1914 comunica Barcelona i Ripoll amb Puigcerdà.

Sota la collada la serralada és travessada pel llarg túnel de Toses, pel ferrocarril de Barcelona a la Tor de Querol.

Tortosa, ports de *

(Baix Ebre / Montsià)

Veure> ports de Beseit (conjunt orogràfic).