(la Vall de Gallinera, Marina Alta)
Despoblat, a la dreta de la rambla de Gallinera, entre Benialí i Benirrama.
De població morisca, fou atribuït, al segle XVI, a la parròquia de Benirrama. Aquest antic llogaret es conservava encara habitat al segle XIX.
Despoblat, a la dreta del Millars. Era un antic lloc de moriscs (el 1563 tenia 29 focs), que es despoblà després de l’expulsió del 1609.
Era anomenat també l’Alcudieta.
Despoblat, situat entre la sèquia reial del Xúquer i aquest riu, prop de la confluència amb el riu d’Albaida. La seva església depengué d’Alzira fins que en fou separada, juntament amb el seu annex de Gavarda, al final del segle XVI.
Els seus habitants eren moriscs; el 1609, poc abans de l’expulsió d’aquests, era habitat per 165 famílies. Fou repoblat amb dificultat i, a causa de les freqüents riuades del Xúquer i del riu d’Albaida i, també, a causa de les destruccions de la Guerra de Successió, quedà gairebé deshabitat al segle XVIII. El poble fou destruït, finalment, per la riuada del 1864.
Formà part de la baronia d’Alberic.
Despoblat, prop de l’antic castell de Bairén. La població musulmana hi restà després de la conquesta cristiana.
A l’expulsió dels moriscs (1609), era habitat per 80 famílies musulmanes. No tornà a ésser repoblat.
Despoblat. Pertanyia a la parròquia i baronia de Bolulla el segle XVI.
Era lloc de moriscs, que es despoblà arran de l’expulsió del 1609.
(ant: el Boí) Poble, situat a la dreta del riu d’Albaida (a l’indret on hi ha l’assut de la sèquia del Puig), al peu de la serra de la Creu, límit entre la Costera i la Vall d’Albaida.
Era un municipi agregat al Genovés el 1845. Fins a l’expulsió del 1609 fou un poble de moriscs que depengué eclesiàsticament de la col·legiata de Xàtiva fins a la creació de la parròquia el 1574.
Municipi del Baix Segura (País Valencià): 66,5 km2, 20 m alt, 11.767 hab (2014)
A la zona de llengua castellana del País Valencià, s’estén des de la serra d’Albatera fins al centre de l’horta d’Oriola, al límit amb el Baix Vinalopó. Hi abunden les palmeres datileres, i una part del terme és de saladar (el saladar d’Albatera).
La base tradicional de l’economia local és l’agricultura de secà i el regadiu, que aprofita a través de sèquies l’aigua del Segura. Amb tot, l’ampliació a partir del 1930 del sector industrial (proximitat de nuclis com Crevillent o Elx), que ha fet augmentar considerablement la població, dóna treball actualment a tantes persones com l’agricultura. Àrea comercial d’Oriola.
La vila, antic lloc de moriscs, és la més septentrional de la comarca; conserva encara l’església parroquial construïda el 1602 i substituïda per una de nova el 1727; fou el centre del comtat d’Albatera.
El terme comprenia el nou municipi de Sant Isidre, segregat el 1993. Al saladar, acabada la guerra civil, hi va ser establert un dels més importants camps de concentració de les tropes republicanes desfetes (arribà a contenir 17.000 homes).
Despoblat, a la plana de regadiu situada entre el Xúquer i el riu dels Ullals, prop de la vila de Massalavés.
La seva primera església fou fundada el 1343 com a dependència d’Alzira, la qual fou erigida en parròquia (Sant Pere) el 1574. El 1609, amb l’expulsió dels moriscs, quedaren despoblats els 115 focs de que constava. El 1612 fou repoblat amb 45 nous veïns (el 1646 en tenia encara 30).
La guerra contra Felip V i l’alta mortalitat provocada pels arrossars (paludisme) foren l’origen del despoblament definitiu durant el segle XVIII (la cura d’ànimes fou suprimida el 1781).
Petit enclavament (62,5 àrees), dins el terme municipal de Quartell.
Era un antic lloc de moriscs que tenia 6 focs el 1609 i que es despoblà amb l’expulsió decretada aquell any.
Municipi de l’Horta (País Valencià): 3,9 km2, 43 m alt, 29.964 hab (2014)
Al límit entre el secà i el regadiu. La base de l’economia local, dominada tradicionalment per l’agricultura, ha passat darrerament a la indústria. Hi ha principalment conreus de regadiu (llegums, farratges, arbres fruiters -especialment cítrics-), regats per la sèquia de Manises; el secà (garrofers, ametllers, vinya) perd importància. La indústria és sobretot de ceràmica, de materials de construcció, de la fusta i alimentària, que s’han desenvolupat notablement els últims anys i han creat grans nuclis d’immigració.
La vila era una antiga alqueria musulmana. Hi destaquen el gran palau fet construir el 1584 pel senyor d’Alaquàs, l’església parroquial, amb pintures renaixentistes, i l’antic santuari de l’Olivar. Castell gòtic dels segles XV-XVI.
Enllaç web: Ajuntament
Dades dels Països Catalans 