Arxiu d'etiquetes: Morella

Xiva de Morella

1 Resposta

(Morella, Ports)

Poble (898 m alt), situat en una foia, al peu de la serra de Xiva (el Carrascar, 1.262 m alt), a la vora dreta del riu de Xiva. De l’església parroquial (el Salvador), on es conserven una creu d’argent gòtica i una crismera del segle XVI (totes dues fetes a Morella), depèn el santuari del Roser.

A l’antiga casa del comú es conserva una taula de l’Ascensió, atribuïda a Marçal de Sas. El lloc pertangué al terme general de Morella fins a la darreria del segle XVII. Formava municipi independent fins el 1976.

Vespa, la -Ports-

Deixa un comentari

(Morella, Ports)

Dena, a uns set quilòmetres de la ciutat, a ponent, entre les altures de la venta de l’Aire i el riu Caldes, amb una altitud mitjana de 800 m.

Comprèn una vintena de masos dispersos, i uns quants més d’abandonats. El centre religiós és l’ermita de Sant Antoni de la Vespa.

Vallivana

1 Resposta

(Morella, Ports)

Santuari de la Mare de Déu de Vallivana, patrona de Morella, situat a 25 km al sud-est d’aquesta ciutat. El conjunt del santuari, compost de l’església, un hostal (gòtic) i d’altres dependències (651 m alt), és a la dreta de la rambla de Vallivana (afluent de capçalera de la rambla de Cervera, que neix al vessant meridional de la serra de Xiva i que rep els noms de barranc de la Carcellera i de Cap del Terme), vora la carretera de Vinaròs a Morella.

L’església és d’una sola nau, amb creuer i quatre altars laterals, a més de l’altar major, darrere el qual hi ha el cambril. La imatge és petita, de terra cuita, probablement del segle XIV. El santuari actual fou construït al començament del segle XIX (inaugurat el 1838), però ja al segle XIV hi havia una capella per a allotjar-hi la imatge de la Mare de Déu.

L’expansió de la devoció a la Mare de Déu de Vallivana, i l’inici de les festes que li són dedicades, tenen l’origen en un vot de la ciutat de Morella amb motiu de la pesta del 1672. Cada sis anys la imatge és traslladada a peu a Morella, on se celebren les festes del Sexenni.

Sentlí, Valerià

Deixa un comentari

(Morella, Ports, segle XVII)

Escriptor i eclesiàstic. Fou doctor en teologia. Excel·lí com a predicador.

És autor de poesies religioses en català.

Saura, Joan Antoni

Deixa un comentari

(Morella, Ports, segle XVI – València, 1647)

Eclesiàstic. Era doctor en teologia. Fou comissari de la Inquisició de Toledo. Visqué alguns anys a Madrid.

És autor de l’obra Votum Platonis de justo examine doctrinarum, editada a Alcalà d’Henares el 1638.

Sarral, Francesc i Jaume

Deixa un comentari

(Morella, Ports, segle XV – País Valencià, segle XV)

Germans pintors. Ambdós col·laboraren amb Valentí Montoliu.

Sanxo, Antoni

Deixa un comentari

(Morella, Ports, segle XV)

Escultor. És autor de dues escenes -les baixes- del cor de l’església arxiprestal de Morella (1470).

Santalínea -orfebres-

1 Resposta

(País Valencià, segle XIV – segle XVI)

Família d’orfebres, iniciada per Bernat Santalínea  (Morella, Ports, vers 1360 – País Valencià, 1437)  Orfebre. Pertanyia a un llinatge d’artistes. Fou realitzador excel·lent de petites imatges. El 1428 féu una creu d’argent per a la seu de Tortosa, dita popularment dels lleonets.

Potser fou el pare de Bartomeu Santalínea (País Valencià, segle XV)  Orfebre. Actiu entre el 1412 i el 1449, autor de reliquiari de la Jana (Baix Maestrat) i d’un Sant Miquel a la catedral de València.

Salvassòria

Deixa un comentari

(Morella, Ports)

Despoblat, situat al sud del terme, a la capçalera de la rambla de Cervera (dita aqui barranc de Salvassòria). Subsisteix la seva antiga església parroquial de Santa Llúcia. Actualment pertany a la dena de la Llècua.

Roig, Ramon

Deixa un comentari

(Morella, Ports, segle XV – segle XVI)

Poeta en castellà. Metge cirurgià d’ofici.

Arran de la guerra de les Germanies escriví un sonet i unes octaves reials per lloar la fidelitat de Morella en la seva lluita contra els agermanats.