Arxiu d'etiquetes: Morella

Quilis, Nicolau

(Morella, Ports, segle XV)

Escriptor i framenor. Traduí al català el De officiis de Ciceró. La seva versió fou elogiada per l’humanista Ferran Valentí.

Llivis, els

(Morella, Ports)

Dena i caseria, situada uns 6 km al sud de la ciutat; hi ha una església dedicada a sant Pere Màrtir.

Llècua, la

(Morella, Ports)

(o la Llàcua, o la Llàcova)  Poble i dena (1.069 m alt), al sector meridional del terme, 11 km al sud de la ciutat.

L’església, dedicada a santa Llúcia, havia depès de la parròquia de Salvassòria.

Laporta, Manuel

(Morella, Ports, segle XIX – França, segle XIX)

Músic. Milità en el carlisme, fet que l’obligaria a exiliar-se a França.

A Ambert (Alvèrnia), i en unió de Mateu Pitarch, fou mestre del famós Emmanuel Chabrier.

Hostalnou -Ports-

(Morella, Ports)

Caseria i dena, al sud de la ciutat, a la dreta del Bergantes, vora la carretera de Vinaròs a Morella.

Hortells

(Morella, Ports)

Poble i antic municipi (19,13 km2), annexat el 1976 a l’actual. El poble és al fons de la vall del Bergantes, a la dreta del riu, al voltant de l’església parroquial (Sant Blai i Santa Magdalena).

És d’origen anterior a la conquesta cristiana, i pertangué al terme general de Morella. Hi romanen restes del castell medieval.

Herbeset

(Morella, Ports)

(ant: Herbers Sobirans) Poble, situat a la capçalera del Tastavins, prop del municipi d’Herbers.

L’església parroquial (Sant Miquel) fou reformada el segle XIX.

Gibalcolla

(Morella, Ports)

Masia, a l’extrem meridional del municipi, on neix el barranc de Gibalcolla, capçalera de la rambla de Cervera.

Gassull d’Urbino, Carles

(Morella, Ports, 1674 – 1745)

Escriptor en castellà. Filipista, lluità sota les ordres del comanador de Montesa i fou recompensat amb el càrrec de regidor perpetu de Morella.

És autor de diverses comèdies, poesies d’assaigs i relacions de festes en honor de la Mare de Déu de Vallvina.

Garumba, mola de la

(Morella, Ports)

Mola dels ports de Morella (1.142 m alt), al límit amb el terme de Forcall, que separa el Bergantes del seu afluent, el riu de Calders.