(Morella, Ports, segle XV)
Escriptor i framenor. Traduí al català el De officiis de Ciceró. La seva versió fou elogiada per l’humanista Ferran Valentí.
(Morella, Ports, segle XV)
Escriptor i framenor. Traduí al català el De officiis de Ciceró. La seva versió fou elogiada per l’humanista Ferran Valentí.
Dena, situada al sud de la ciutat, al pla del Moll, que s’estén a la vall alta del riu de Calders (que neix prop de la masia i església de Sant Pere del Moll).
Hi ha nombroses hortes.
(Morella, Ports, 1 juny 1908 – 4 abril 1989)
Eclesiàstic, arxiver i historiador. Ha estat director del Centre d’Estudis del Maestrat i del seminari de Vinaròs. Membre de l’Institut Espanyol d’Història Eclesiàstica de Roma, fou arxiver i cronista de Vinaròs i director del Museu de Morella.
Entre els seus molts treballs i escrits cal esmentar El fondo “Instrumenta Miscellania” del Archivo Vaticano. Documentos referentes a España (803-1782) (1969) i Guigon Flandin, curial de Benedicto XIII (1976).
(Morella, Ports, 1811 – Hong Kong, Xina, 1852)
Frare missioner. Es traslladà a Filipines (1834) i a la Xina (1837) com a missioner.
El 1847 fou nomenat, pel papa Pius IX, bisbe coadjutor de Ven-tri i l’any següent vicari apostòlic, lloc des del qual hagué de fer front a la persecució de les autoritats xineses.
Cal esmentar les obres Año cristiano y la relación de las persecuciones y martirios de 1838 y 1839 i Memorias sobre XXVII venerables siervos de Dios que, en 1838, 39 y 40, murieron por la religión católica en el vicariato apostólico de Tung-Kin Oriental.
Dena i caseria, situada uns 6 km al sud de la ciutat; hi ha una església dedicada a sant Pere Màrtir.
(o la Llàcua, o la Llàcova) Poble i dena (1.069 m alt), al sector meridional del terme, 11 km al sud de la ciutat.
L’església, dedicada a santa Llúcia, havia depès de la parròquia de Salvassòria.
(Morella, Ports, segle XIX – França, segle XIX)
Músic. Milità en el carlisme, fet que l’obligaria a exiliar-se a França.
A Ambert (Alvèrnia), i en unió de Mateu Pitarch, fou mestre del famós Emmanuel Chabrier.
Poble i antic municipi (19,13 km2), annexat el 1976 a l’actual. El poble és al fons de la vall del Bergantes, a la dreta del riu, al voltant de l’església parroquial (Sant Blai i Santa Magdalena).
És d’origen anterior a la conquesta cristiana, i pertangué al terme general de Morella. Hi romanen restes del castell medieval.