(la Font de la Figuera / Moixent, Costera)
Afluent esquerrà del riu Cànyoles, límit dels dos municipis.
(la Font de la Figuera / Moixent, Costera)
Afluent esquerrà del riu Cànyoles, límit dels dos municipis.
(o Gramoixent) Despoblat i antic castell. És esmentat en els Furs de València com un dels límits amb Castella.
(València, 11 novembre 1531 – Moixent, Costera, 1584)
Humanista. Fou un gran col·leccionista d’objectes antics.
És autor de diverses obres originals i algunes traduccions.
(Moixent, Costera, 7 juliol 1853 – Madrid, 1 maig 1920)
Militar. Cursà estudis de farmàcia. Participà (1875) en diverses campanyes als Països Catalans i a Navarra (contra els carlins i els cantonalistes), i a Cuba (1876).
Després d’una destinació a Filipines, tornà a Cuba (1894), on comandà les tropes en l’acció de Punta Brava (1896), on morí Antonio Maceo.
Retornat a la Península Ibèrica (1897), ascendí a general de brigada (1908) i de divisió (1914) i fou nomenat (1918) conseller del tribunal suprem de guerra i marina.
Caseriu, al vessant septentrional de la lloma de la Bastida de les Alcusses.
Poblat ibèric, un dels més bens coneguts del País Valencià. Fou excavat per primera vegada (1927-28) per Isidre Ballester i Tormo i Lluís Pericot. El període d’esplendor del poblat pot ésser datat vers el segle IV aC i després fou destruït i abandonat.
Entre els materials arqueològics que s’hi trobaren cal destacar una inscripció en alfabet ibèric meridional o turdetà, amb 273 signes (plom de la Bastida), utillatge agrícola de ferro, peces de ceràmica i diversos objectes de bronze, tots ells conservats al Museu de Prehistòria de València.
Caseriu, al nord de la lloma de la Bastida, on es troba el poblat ibèric de la Bastida de les Alcusses.