Arxiu d'etiquetes: Moianès

Sant Quirze Safaja (Moianès)

10 Respostes

Municipi del Moianès (Catalunya): 26,21 km2, 627 m alt, 627 hab (2017)

0moianesSituat en un terreny muntanyós accidentat per la serra de Bertí, no lluny de la riera de Tenes (o riera de Sant Quirze), al nord-oest de la comarca, en contacte amb l’altiplà del Moianès i al límit amb Osona. A l’àrea forestal hi ha boscs de pins, alzines i roures.

L’agricultura, quasi íntegrament de secà, ocupen els escassos sectors plans del terme; els conreus més estesos són els de cereals (blat, moresc, ordi), patates i farratges. Ramaderia. Fabricació de materials per a la construcció. Centre d’estiueig amb urbanitzacions i masies. Àrea comercial de Granollers.

El poble és a l’esquerra de la riera de Tenes. Església parroquial de Sant Quirze, d’origen romànic, ampliada al segle XVII.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Museu de Moià

Deixa un comentari

(Moià, Moianès, 1997 – )

Museu. Resultat de la fusió de l’antic Museu Comarcal de Moià, nascut l’any 1935 i situat a la casa natal de Rafael Casanova, i del Museu Arqueològic, fundat l’any 1954 com a conseqüència de les troballes de les coves del Toll, que s’instal·là al recinte del parc municipal.

A causa de la rehabilitació i adequació de les dependències de la casa natal de Rafael Casanova, propietat de la Generalitat de Catalunya, s’ordenaren els fons històrics i artístics locals de l’antic museu i més tard s’hi sumaren les col·leccions arqueològiques i paleontològiques.

Al maig de 1998 se n’inaugurà la segona fase de l’exposició permanent, dedicada de forma monogràfica a la prehistòria del Moianès i, sobretot, a les coves del Toll. La mostra acull una reconstrucció a mida natural de la cova del Toll, així com diversos elements expositius que, de forma didàctica i interactiva, posen de manifest com era l’hàbitat a la zona en el període de temps que va des del paleolític fins a l’edat del bronze.

Enllaç web: Museu de Moià

Monistrol de Calders (Moianès)

3 Respostes

Municipi del Moianès (Catalunya): 21,97 km2, 447 m alt, 677 hab (2017)

0moianesA la capçalera de la riera de Calders. La vegetació natural (pinedes i alzinars) va quedar molt malmesa pels incendis del 1994. Dins el terme hi ha nombroses fonts. Fou segregat del terme de Calders el 1934.

Les bases de l’economia local són l’agricultura de secà (vinya i cereals) i de regadiu; hi ha vivers destinats a la jardineria. La indústria tèxtil fou molt important fins a la crisi del decenni del 1960, amb fàbriques de teixits de cotó i seda. Explotació de pedreres. Centre d’estiueig. Àrea comercial de Manresa.

El poble és a l’aiguabarreig on es forma la riera de Calders; l’església parroquial, dedicada a sant Feliu, és d’origen romànic, però amb nombroses reformes, principalment al segle XVIII.

El municipi comprèn, a més, la fàbrica d’en Clarasó, diverses masies d’interès i el dolmen del Pla de Trullàs.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Moianès, el

38 Respostes

Comarca de Catalunya: 337,90 km2, 13.279 h (2017), densitat: 39,30 h/km2, capital: Moià

Consta de 10 municipis: Calders – Castellcir – Castellterçol – Collsuspina – l’Estany – Granera – Moià – Monistrol de Calders – Sant Quirze Safaja – Santa Maria d’Oló

Creada l’1 de maig de 2015, està situada a l’Altiplà Central Català, constitueix el sector més oriental del Bages, i compartit amb les comarques d’Osona (nord-est) i el Vallès Oriental (sud-est). Està formada per un altiplà estructural que es manté entre els 700 i els 1.000 m alt. Geològicament, és d’una extrema senzillesa, els materials són exclussivament terciaris i es presenten en capes horitzontals o lleugerament inclinades cap al nord-oest. El relleu és atectònic, producte de l’acció de l’erosió diferencial que ha creat els típics relleus monoclinals del vorell oriental, i de l’acció erosiva de la xarxa hidrogràfica.

El clima és mediterrani modificat per l’altitud i la continentalitat: la temperatura mitjana anual és d’11,6ºC (Moià), però hi ha una gran amplitud tèrmica (mitjanes de mínimes absolutes de –6ºC, el gener, i de màximes absolutes de 30,5ºC, l’agost). La pluviositat és superior als 600 mm anuals (625 a Moià) i augmenta en sentit sud-nord, amb un màxim estiuenc (agost); la nivositat és escassa; es registren una mitjana de cinc dies anuals de precipitacions en forma de neu.

La vegetació natural és caracteritza pel domini quasi absolut del pi silvestre i del roure; hi ha també petits rodals d’alzines, arbres que a vegades es presenten formant boscs mixtos amb els roures. Hidrogràficament, pertany a la conca de Llobregat, riu al qual van a parar les aigües de les rieres Gavarresa i de Calders.

El poblament és molt antic (restes megalítiques) i s’ha mantingut continuadament al llarg dels segles, com ho demostren les posteriors restes ibèriques i romanes. Actualment hi predomina el poblament agrupat, ja que les nombroses masies disperses d’altres temps tendeixen a ésser abandonades.

La base econòmica fonamental és l’agricultura, totalment dedicada als conreus de cereals d’hivern (predomini absolut del blat) al sector meridional, i de patates per a sembra i blat de moro al sector septentrional, més afavorit per les pluges estiuenques. La ramaderia es presenta associada a l’agricultura a les zones més baixes; hi predomina la ramaderia de llana, mentre que a les zones més humides del nord hi ha ramaderia bovina.

La indústria fou molt important al segle XVIII i a la primera meitat del XIX; cal esmentat els molins fariners (Castellterçol i Moià), la indústria rellotgera (Moià) i, sobretot, la tèxtil (Moià, Castellterçol i l’Estany). Les activitats industrials es concentren als municipis de Moià, Avinyó, Santa Maria d’Oló i Castellterçol; als altres municipis són totalment inexistents.

Moià i Castellterçol tenen, també, una certa importància turística com a llocs d’estiueig tradicional per part dels barcelonins. El centre subcomarcal és Moià, però els diferents municipis del Moianès són repartits en àrees comercials distintes (Manresa, Vic i Granollers).

Enllaços web: Consell Comarcal – Estadístiques

Moià (Moianès)

46 Respostes

Municipi i capital comarcal del Moianès (Catalunya): 75,31 km2, 717 m alt, 6.065 hab (2017)

Situat a l’extrem oriental de la comarca, a l’altiplà del Moianès, al nord-est de Manresa. El terme és més accidentat al nord, i drenat per diverses rieres, entre les quals hi ha la de les Graus, la d’An i la de Riusec, que forma el límit occidental del terme.

La vida econòmica local es basa en l’agricultura de secà, amb predomini de cereals; a més, produeix llegums i farratge. Ramaderia porcina i ovina. L’activitat industrial més important és la tèxtil (cotonera). També és un lloc tradicional d’estiueig. A partir del 1900 la població començà a créixer de forma lenta però constant.

La vila s’estén des del peu dels puigs Salgot i de la Creu pel pendent suau que drena la riera de Castellnou; és dominada per l’església parroquial de Santa Maria, gran temple barroc (1646-1724); s’hi destaquen, a més, l’antic convent dels Escolapis, amb església també barroca i el museu paleontològic i arqueològic local (que recull bona part de les troballes de les coves del Toll i de les Teixoneres), i la casa natal de Rafael de Casanova, on hi ha el Museu-Arxiu Comarcal. Fou el centre de la sots-vegueria del Moianès.

El municipi comprèn, a més, les antigues parròquies de Rodors i Ferrerons, els antics castells de Clarà i de Castellnou, i notables masies.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Club Esportiu

Granera (Moianès)

3 Respostes

Municipi del Moianès (Catalunya): 23,73 km2, 782 m alt, 79 hab (2016)

0moianesA l’extrem occidental de la comarca, a l’altiplà del Moianès al vessant septentrional de la serra de Granera. Hi abunden els boscos de pi roig.

La vida econòmica local es limita a l’agricultura de secà (cereals i farratges) i el descens demogràfic ha estat constant i notable des de mitjan segle XIX. Darrerament ha esdevingut un centre d’estiueig. Àrea comercial de Manresa.

El poble és dividit en dos sectors: el de l’Església, centre municipal, al voltant de l’església parroquial de Sant Martí (amb murs del segle XIII i que ha estat molt reformada); i el del Castell, al peu de l’antic castell de Granera (edifici dels segles XIII-XIV i que conserva encara la muralla que el delimitava). Fora del nucli urbà és conserven restes de la capella romànica de Santa Cecília (segle XI), amb vestigis de pintures romàniques de gran valor.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Estany, monestir de l’

12 Respostes

(l’Estany, Moianès)

Antiga abadia agustiniana (Santa Maria de l’Estany) d’estil romànic, avui parròquia del municipi. Fou un dels centres clericals més actius del país impulsada per la reforma gregoriana.

Rebé en el segle XII nombroses dotacions, que permeteren al monestir de reedificar l’església i iniciar la important obra del claustre. El 1395 l’incendi de l’abadia feu que restés abandonada 41 anys. El 1448 un terratrèmol enderrocà les voltes de l’església, i la recuperació fou lenta i mai total.

El 1775 la comunitat era totalment extingida. En 1966-71 es restaurà l’església actual, d’una sola nau i creuer amb tres absis, que substitueix un temple del segle X, fou consagrada l’any 1133 per Oleguer i els bisbes de Vic i de Girona.

El seu claustre, gairebé quadrat, té 72 columnes, corresponent-ne 18 a cada ala, posades de dues en dues. Els magnífics capitells no conserven el primitiu ordre; presenten esculpits temes del Nou Testament, costums, flors i fauna del país, heràldica i motius fantàstics.

L’església conserva la imatge de la Mare de Déu de l’Estany alletant el Nen, en alabastre, i cinc sarcòfags del segle XIV. A l’actual rectoria hom ha instal·lat un petit museu de peces antigues, documents i records.

Estany, l’ (Moianès)

7 Respostes

Municipi del Moianès (Catalunya): 10,25 km2, 870 m alt, 404 hab (2016)

0moianes

Situat al nord-est de la comarca, a l’altiplà del Moianès, al peu del puig Rodó (1.055 m alt) i drenat per la riera d’Oló. El relleu és accidentat pel vessant sud del Montví, amb vegetació natural formada per pinedes, alzinars i pastures, els quals ocupen una bona part del terme. Hi havia hagut un estany d’origen endorreic, dessecat al segle XVI, que va donar lloc al topònim.

Basa la seva economia en l’agricultura de secà (cereals, patates i farratge), a més d’una petita indústria tèxtil. Els valors climàtics, paisatgístics i d’art i d’arqueologia de la contrada expliquen el seu caràcter tradicional de localitat d’estiueig i li n’asseguren el futur. Àrea comercial de Vic.

El poble té l’origen en l’abadia romànica de Santa Maria (monestir de l’Estany), de la fi del segle XI.

Dins el terme han estat trobades restes de monuments megalítics.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Collsuspina (Moianès)

3 Respostes

Municipi del Moianès (Catalunya): 15,06 km2, 901 m alt, 349 hab (2016)

0moianesSituat en una collada de relleus tabulars, a l’extrem oriental de l’altiplà de Moià, dominant la plana de Vic, al sud-est de la ciutat de Vic. Al sector nord assoleix les màximes altituds, al turó de Sant Cugat (1.042 m), al peu del qual neix el Congost. El terme és drenat pels torrents de Santa Coloma i Mal, que formen a llur confluència la riera de Marfà, tributària del Llobregat. La zona forestal és formada per boscs de pins i alzines i matollars.

Els conreus principals, tots de secà, són cereals, llegums, patates i farratge. Hom explota pedreres de guix. Àrea comercial de Vic.

El poble es formà al llarg de l’antic camí de Vic a Manresa, vora la masia de l’Espina. L’església parroquial és dedicada a la Mare de Déu dels Socors.

El municipi comprèn, a més, el poble de Sant Cugat de Gavadons i la caseria de les Casetes.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Castellterçol (Moianès)

29 Respostes

Municipi del Moianès (Catalunya): 31,90 km2, 726 m alt, 2.351 hab (2016)

0moianesSituat al límit amb el Bages, entre l’altiplà del Moianès i la depressió vallesana, als vessants de la serra de Granera.

La vida econòmica local es reparteix entre l’agricultura de secà (cereals, patates), la ramaderia bovina i porcina (orientada a la fabricació d’embotits) i la indústria tèxtil, actualment, però, en crisi. El municipi és també un tradicional centre d’estiueig. Àrea comercial de Granollers.

La vila s’assenta a l’extrem meridional de l’altiplà de Moià, damunt la divisòria d’aigües entre el Llobregat i el Besòs; destaquen el nucli antic, al voltant de l’església parroquial de Sant Fruitós, i la casa natal d’Enric Prat de la Riba, convertida en museu el 1984, on són conservades les partitures de la tradicional dansa de Castellterçol. Al sud de la vila hi ha el castell de Sant Miquel, on s’assentava l’antic castell de Castellterçol, esmentat ja el 925.

El municipi comprèn l’antic poble de Sant Julià d’Uixols, l’església de Sant Llogari de Castellet i l’antic castell de la Sala, així com diversos sepulcres megalítics.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Coral