(Reus, Baix Camp, 1812 – La Paz, Bolívia, 1899)
Missioner. Ingressà en l’orde franciscà (1834).
Arran de l’exclaustració del 1835 passà a Itàlia i d’allí a Bolívia, on fundà el centre missioner de Copacabana; reclutà missioners a Europa i fou prefecte de missions (1861), definidor general de l’orde (1863) i visitador apostòlic a Xile.
Publicà obres històriques i escriví Mis memorias (1911).
(Ascó, Ribera d’Ebre, 1680 – Fuzhou, Xina, 1747)
Missioner i sant. Conegut amb el nom de sant Pere Màrtir.
El 1698 ingressà en l’orde dominicà. El 1704 s’ordenà de sacerdot i exercí el ministeri a Lleida.
El 1713 passà a les Filipines i el 1715 passà a les missions de Xina; fou vicari apostòlic de Tonkín (des del 1730). Perseguit i empresonat, fou degollat després d’un any de tortures.
El papa Lleó XIII el beatificà (1893) i fou canonitzat pel papa Joan Pau II (2000).
(les Voltes, Baix Camp, 1755 – La Paz ?, Bolívia, 1834)
Missioner franciscà llec. Format al col·legi de missions d’Escornalbou, passà al Perú (1796).
Es destacà pels seus coneixements d’arquitectura; intervingué en la construcció de l’església principal de Potosí (1812-29) i en la de la catedral de La Paz (1830-34) i en altres construccions, en les quals introduí l’estil neoclàssic.
(Girona, 1557 – Cranganor, Índia, 16 febrer 1624)
Missioner jesuïta. El 1575 ingressà al noviciat, a la província eclesiàstica d’Aragó, però féu els estudis de sacerdot a l’Índia.
Treballà entre els cristians de Malabar; ensenyà teologia, caldeu i siríac al seminari de Vaypicota; acompanyà l’arquebisbe de Goa en la visita pastoral de la regió, etc.
L’any 1601 fou nomenat primer bisbe de ritu llatí a Angamala, i en traslladà la seu a Cranganor en ésser elevada a arquebisbat.
És autor d’un catecisme en malabàric que després traduí al siríac.
(Castelló d’Empúries, Alt Empordà, segle XVI – Illes Balears, 1546)
Missioner. Els primers anys del segle XVI entrà al convent augustinià de Santa Magdalena de Castelló d’Empúries, d’on anà a Barcelona i a Lleida per completar els estudis. Es doctorà a Tolosa de Llenguadoc.
Es dedicà a la predicació a Catalunya i en especial a Alger i Tunis. De retorn al seu país, morí a Mallorca, on havia anat de pas.
Venerat com a beat, el seu culte ha estat aprovat per diferents bisbes. És patró dels tintorers.
(Batet, Garrotxa, 6 octubre 1873 – Amoy, Xina, 6 gener 1947)
Religiós dominicà, missioner i bisbe. Entrà al convent d’Ocaña (1888) i acabà els estudis a Àvila (1897).
Essent diaca anà a les Filipines, on fou ordenat de sacerdot el 1897. Fou missioner a Formosa i vicari provincial de l’illa del 1898 al 1916.
Pel seu zel missional fou consagrat bisbe i vicari apostòlic d’Amoy (Xina), on residí, i governà la diòcesi del 1916 a la seva mort. Sofrí persecucions i empresonaments, però donà un impuls a la tasca missionera de la seva vicaria.
És autor d’obres piadoses en xinès i de relacions missionals publicades en revistes evangelitzadores.
(Berga, Berguedà, 8 juliol 1876 – Solsona, Solsonès, 23 agost 1952)
Missioner claretià. Professà el 1892 i el 1900 s’ordenà de sacerdot. Es doctorà en ambdós drets a Roma.
El 1905 anà a Madrid, on organitzà congressos, fundà revistes, promogué missions i assolí fama de polígraf.
Conseller (1922) i sotsdirector de l’Institut Claretià, promogué la creació del Temple i del Col·legi Internacional de Roma; el 1934 fou procurador de l’Institut a Roma i consultor de diversos dicasteris de la cúria romana.
Publicà El Código Canónico… aplicado a España (1918) i obres de tema religiós.
(Vic, Osona, 1701 – Xina ?, 1747)
Frare dominicà. El 1730 passà a les Filipines.
Després fou missioner a la Xina i al Tonquín. Fou vicari provincial de Trunh Ling.
És autor d’algunes obres sobre els màrtirs de la Xina.
(Tortosa, Baix Ebre, 1873 – Àvila, Castella, 1955)
Missioner. Dominicà (1889), després de la seva ordenació (1897) anà a les Filipines i a la Xina, on visqué durant uns cinquanta anys.
Fou rector del seminari de Paishuiying. El 1949 retornà a Espanya.
Gran coneixedor de la llengua xinesa, escriví una Gramática china del dialecto de Amoy y Formosa (1929), un diccionari sobre el mateix dialecte (1925) i un Diccionario chino-español (1937).
(Porrera, Priorat, 1769 – Barcelona ?, 1840)
Missioner franciscà.
Des del 1796 treballà a Califòrnia, primer al centre de San Luis Obispo i després al de San Luis Rey (1798-1831), que fundà.
Malgrat haver jurat fidelitat a les noves autoritats mexicanes (1826), el 1832 sortí de les missions i anà a Mèxic i després a Barcelona (1834).
Dades dels Països Catalans 