Arxiu d'etiquetes: missioners/es

Vives i Tutó, Joaquim

4 Respostes

(Sant Andreu de Llavaneres, Maresme, 14 abril 1852 – Barcelona, 13 juny 1923)

(nom de religió: Joaquim Maria de Llavaneres)  Frare caputxí. Germà del cardenal Josep de Calassanç.

Residí a les missions de Guatemala i Equador i el 1881 se li confià la comissaria apostòlica a Espanya per a la restauració. Fundà el col·legi de Lecaroz (Navarra) i el convent del Pardo (Madrid).

El 1885 fou ministre provincial d’Espanya, i el 1908 fou cridat a Roma, on residí i li foren confiades diverses missions a la cúria.

Vilaseca i Aguilera, Josep Maria

Deixa un comentari

(Igualada, Anoia, 19 gener 1831 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 3 abril 1910)

Religiós paulí. Passà la vida a Mèxic, on fou rector del seminari de Monterrey (1860) i missioner molt actiu. Fundà l’Institut de Germanes Josefines.

Féu intenses campanyes contra els protestants i els maçons, dins la línia intolerant pròpia de l’època.

És autor de bon nombre d’obres morals i religioses.

Uhr, Jan

Deixa un comentari

(Rattvik, Suècia, 13 juny 1858 – València, 9 juliol 1922)

Missioner protestant. Estudià teologia al seminari baptista Bethel, d’Estocolm (1884-86).

Organitzà i dirigí una comunitat evangèlica a Sabadell (1886-95) i exercí el pastorat a València i als pobles de l’entorn (1895-1922).

Edità el periòdic infantil “Hojas Dominicales” (1901-14), que tingué bona acceptació.

Tresserra, Domènec

Deixa un comentari

(Puigcerdà, Baixa Cerdanya, 1810 – Manila, Filipines, 1877)

Missioner dominicà.

Ensenyà teologia a la universitat de Santo Tomás de Manila (1841) i en fou rector i canceller (1855-74). Intervingué en la campanya contra la laicització de l’ensenyament (1868).

Publicà Memoria sobre la universidad de Santo Tomás de Manila (1861) i traduí del català La iglesia de Cristo (1870), de Jaume Pontí.

Tremp, Guillem de

1 Resposta

(Catalunya, segle XIV)

Pelegrí. Ha restat constància del seu pelegrinatge a Terra Santa, amb Jaume Riquer i el sastre Eromir, en unió de dotze frares predicadors.

La relació és de gran interès per refer els itineraris de l’època. El grup anà, amb una nau de Tarragona, a Alexandria i al Caire. D’allí marxà a peu fins a Palestina i en tornà a Alexandria, on reembarcà per al retorn.

Tapis, Esteve

Deixa un comentari

(Santa Coloma de Farners, Selva, 25 agost 1754 – Califòrnia, EUA, 3 novembre 1825)

Missioner franciscà. Passà a les missions californianes el 1789 i fins el 1812 fou president de totes les missions de Califòrnia.

També excel·lí pel seu talent musical i compongué diverses peces polifòniques, força cantades pels neòfits.

Sugrañes i Anguera, Eugeni

Deixa un comentari

(Castellvell del Camp, Baix Camp, 1878 – Chicago, EUA, 15 abril 1942)

Missioner i publicista. Estudià al seminari de Tarragona i el 1902 ingressà als claretians.

Destinat a les missions de Mèxic, estengué el seu radi d’acció a Texas (EUA), on es refugià el 1914, quan fou expulsat pels revolucionaris de Mèxic. El 1918 fundà el col·legi claretià a Washington.

Fou redactor de la revista “The Claretian” i autor de diverses obres històriques sobre les missions de San Marcos, San Gabriel i Los Angeles.

Subirana, Manuel de Jesús

Deixa un comentari

(Manresa, Bages, 1807 – Santa Cruz de Yojoa, Hondures, 27 novembre 1864)

Missioner. Ordenat sacerdot el 1834 i beneficiat de la col·legiata de Manresa, fou company de predicació d’Antoni M. Claret a Catalunya i, després del 1850, col·laborador seu a Cuba.

El 1856 començà l’apostolat a Hondures, Guatemala, Nicaragua i El Salvador i organitzà poblats entre les tribus indígenes.

Hom donà el nom de Subirana a la població on morí.

Serra i Julià, Josep Maria

Deixa un comentari

(Mataró, Maresme, 11 març 1810 – desert de les Palmes, Benicàssim, Plana Alta, 8 setembre 1886)

Benedictí, missioner i bisbe.

El 1845 anà com a missioner a Austràlia; junt amb el pare Salvadi, hi fundà el monestir de Nova Núrsia. Fou nomenat administrador apostòlic del bisbat de Perth el 1849.

Deu anys després hi renuncià per motius de salut, i es traslladà a Madrid, amb el títol de bisbe de Dàulia. Fundà la congregació de les oblates del Santíssim Redemptor a Cienpozuelos.

Fou perseguit, i s’hagué d’exiliar en temps d’Amadeu de Savoia pel seu ideari absolutista.

Seguí, Josep

Deixa un comentari

(Camprodon, Ripollès, 1773 – Manila, Filipines, 1845)

Frare augustinià, missioner i arquebisbe. Professà al convent de la Seu d’Urgell (1789), d’on anà a les missions de les Filipines (1795).

Fou destinat tot seguit a la Xina, on estigué vuit anys. Fou procurador de la província religiosa (1818) i definidor (1825-29).

Bisbe auxiliar de Manila (1829) i arquebisbe titular (1830-45). Es destacà pel seu treball pastoral i esperit caritatiu.

És autor d’algunes obres pastorals.