Arxiu d'etiquetes: militars

Despujol i Dusay, Eulogi

4 Respostes

(Barcelona, 11 març 1834 – Vallesa de Mandor, Camp de Túria, 18 octubre 1907)

Militar i polític. Primer comte de Casp. Participà en les guerres d’Àfrica (1860) i de Santo Domingo (1862-63).

Tornat a la Península amb el grau de tinent coronel, combaté al Maestrat contra les partides aixecades durant la Tercera Guerra Carlina (1872-76), i contra l’alçament republicà de Saragossa (gener 1874).

Fou capità general de València (1876-78) i governador i capità general de Puerto Rico (1878-81) i de Filipines (1891-92). Exercí durant uns mesos (octubre-desembre 1899) la capitania general de Catalunya.

Membre del partit conservador, fou senador vitalici (1896) i president del Consell Suprem de Guerra i Marina.

Despujol i de Sabater, Ignasi Maria

Deixa un comentari

(Manresa, Bages, 21 setembre 1867 – Barcelona, 30 març 1959)

Militar. Voluntari a les guerres de Filipines i del Marroc (1921), on fou cap d’estat major de la comandància de Melilla. El 1925 participà en la retirada de Xauen i en el desembarcament d’Alhucemas.

El mateix any fou governador militar de Girona i després de Barcelona, càrrec que ocupà fins a la caiguda de Primo de Rivera (1929), en què passà a ocupar el govern civil de Barcelona.

Ascendit a tinent coronel, fou capità general de Catalunya (1930-31), i es retirà de l’exèrcit el 1932 amb la llei Azaña.

El 1936, s’adherí a l’alçament.

Despuig, Guillem

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIV)

Cavaller. Després d’haver sotmès a Pere III el Cerimoniós el Rosselló, desposseint així Jaume III de Mallorca, fou nomenat veguer de Vilafranca de Conflent.

A la darreria del mateix any 1344, el 22 de novembre, resistí un intent de Jaume III per recuperar la plaça, en el curs de la frustrada invasió enregistrada aquells dies.

El 1347 anà a Sardenya amb els reforços que hi dugué Hug de Cervelló, i que poc després sofriren la derrota dels Aidu di Turdu.

Desllor, Bertran

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIII – segle XIV)

Cavaller. Probablement era component de la milícia cristiana que, a les ordres de Guillem Ramon de Montcada, servia el rei Ibn-al-Lihyani de Tunis.

Destronat aquest per Abu-Bekr, Desllor continuà lluitant contra aquest darrer. Capitanejava la milícia cristiana d’Abu-Derba, fill d’Ibn-al-Lihyani, quan tractava de reprendre Tunis i havia aconseguit de restablir el domini sobre la zona de Mahdia.

Desllor fou enviat per Abu-Derba prop de Jaume II el Just, en demanda d’ajut, el 1320.

Descoll i d’Oliva, Jeroni

1 Resposta

(Barcelona, 1473 – 1552)

Vice-canceller de la corona catalano-aragonesa (1546-54). Ciutadà honrat de Barcelona, matriculat el 1510, fou doctor en drets.

Regent de la cancelleria, el 1504 fou encarregat d’exercir d’investigador a Mallorca per pressió dels jurats, en absència d’Aimeric, governador de l’illa. El 1516 pagà la portada de l’església de Sant Miquel de Barcelona, obra de René Ducloux.

Regent de la cancelleria del Regne de Nàpols (1521), es relacionà allí amb el cercle del poeta Luigi Tansillo. A Nàpols féu construir el seu sepulcre (1536) i també un grup escultòric de la Dormició de la Mare de Déu (1537) per a l’església de Sant Miquel.

El 1546 succeí Miquel May com a vice-canceller.

Descoll, Bonanat

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIV)

Vice-almirall de Catalunya.

Després de la batalla de Bòsfor, substituí Ponç de Santapau (1352) com a capità provisori, fins al nomenament de Mateu Mercer.

Fou enviat per Bernat II de Cabrera, amb vuit galeres, a seguir les costes de Sardenya: entrà a Porto Torres i envià tropes en auxili de Sàsser (1353).

Descatllar i Desbac, Lluís

1 Resposta

(Catalunya, 1596 – 1645)

Senyor de Besora i del Catllar. Fou regent de la tresoreria (1627-29) i famós perseguidor de bandolers.

Durant la Guerra dels Segadors lluità a Barcelona, a la plana de Vic i a la vegueria de Camprodon, al servei de la Generalitat de Catalunya.

Decaen, comte de

1 Resposta

(Caen, Normandia, França, 13 abril 1769 – Montmorency, Illa de França, 9 setembre 1832)

(Charles Matthieu Isidore Decaen)  Militar. Fou nomenat pels napoleònics governador general de Catalunya, càrrec que ocupà de l’octubre de 1811 al novembre de 1813.

Establert a Girona, fou l’encarregat de publicar el decret de Napoleó d’annexió del Principat a l’Imperi (1812). En compliment d’aquest decret implantà un nou règim civil i creà un Consell d’Intendència a cada capital i un Consell General.

Fou substituït en el govern pel mariscal Suchet.

Sota el govern dels Cent Dies de Napoleó, fou comandant del departament dels Pirineus Orientals.

Dávila Arrondo, Fidel

Deixa un comentari

(Barcelona, 24 abril 1878 – Madrid, 22 març 1962)

Militar. Lluità a Cuba i al Marroc. Ascendí a general de brigada (1929).

Prengué part en l’alçament militar del 1936; a la mort del general Mola comandà l’exèrcit que ocupà el nord de la Península. Prengué part en la batalla de l’Ebre.

Fou ministre de l’exèrcit (1945-51) i fou creat marquès de Dávila (1948).

Dalmau i Oller, Sebastià

7 Respostes

(Teià, Maresme, 29 novembre 1682 – Viena, Àustria, 2 agost 1762)

Militar austriacista i financer. Fill d’Amador Dalmau i Colom. Després d’un breu empresonament (1704), fou nomenat cavaller.

Durant la guerra de Successió, en el setge de Barcelona del 1706 contribuí a la defensa de la ciutat comandant un esquadró de cavalleria de 40 homes costejat per ell. Posteriorment (1710) combaté per Aragó i Catalunya, i fou ascendit a sergent major.

Esgotada la tresoreria dels aliats, féu un prèstec que permeté la contraofensiva sobre Balaguer i Girona.

El 1713 fou ascendit a coronel i nomenat membre de les Juntes de Defensa del nou govern provisional. Defensà Barcelona del setge del duc de Pòpuli i s’apoderà de Montjuïc.

Participà el mateix any en l’expedició del diputat militar Antoni Francesc de Berenguer fora de la ciutat. Durant els darrers mesos del setge, prengué part molt activa en la direcció de la defensa.

Uns quants dies després de la caiguda de Barcelona (11 setembre) fou detingut amb uns altres caps de la defensa, i estigué empresonat a Alacant, Pamplona i Segòvia, mentre li eren confiscats els béns.

Alliberat després del tractat de pau signat entre Espanya i l’Imperi a Viena, es posà al servei de l’arxiduc, ja emperador amb el nom de Carles VI, que el nomenà general en cap de cavalleria (1727).

El 1753, durant el regnat de Francesc I, ascendí a tinent general de l’Imperi.