Arxiu d'etiquetes: militars

Moore, Joseph

(Barcelona, 1842 – França, segle XIX)

Militar. Fill d’anglesos. Fou redactor del periòdic carlí “La Convicción”.

El 1872 se sumà a la revolta carlina i lluità amb Maties del Vall i amb el coronel Francesch, amb el qual entrà a Reus (1872). Es destacà a Puig-reig i a Prades i fou coronel cap de la quarta brigada de l’exèrcit carlí de Tarragona.

El 1875 cooperà amb Savalls a Breda. Fou recompensat pel pretendent carlí amb el títol de comte de Moore.

Escriví biografies de militars carlins.

Arran d’un complot carlí, hagué d’exiliar-se a França (1900).

Montserrat, Miquel de

(Catalunya, segle XVII – Itàlia, segle XVIII)

Militar. Destacà a la resistència catalana durant  la Guerra de Successió, com a capità del regiment de cavalleria de la Fe.

De l’agost a l’octubre de 1713 participà en l’expedició del diputat militar Berenguer, on manava una companyia en el victoriós combat de Caldes d’Estrac (11 agost 1713). El 5 d’octubre restà aïllat a Alella amb el gros de l’expedició i dos dies després aconseguia d’entrar a Barcelona, combatent i amb un grup de companys.

Després de la capitulació de la ciutat, obtingué un passaport i s’anà a Mallorca. Quan l’illa caigué el poder dels borbònics (1715), aquests li prohibiren la tornada al Principat i l’expulsaren de les Balears.

S’exilià a Itàlia.

Montoliu, Berenguer de

(Catalunya, segle XIII)

Vice-almirall de l’estol catalano-aragonès.

Col·laborà amb l’almirall Roger de Lloria a Sicília contra els angevins i contra els croats de Felip III l’Ardit quan aquests envaïren Catalunya (1285). L’esquadra francesa fou desfeta al golf de Roses.

El 1289 s’encarregà de la defensa de la costa catalana per por d’atacs per mar.

En temps de Jaume II (1292) comandà unes quantes galeres enviades en ajut de Sanç IV de Castella per a la conquesta de Tarifa.

orde de Montesa

Montesa, orde de

(Catalunya-Aragó, 1317 – 1587)

Orde militar creat per Jaume II sota la regla de Calatrava perquè continués la tasca de l’orde del Temple, quan aquest fou suprimit per Climent V el 1308, a causa de les intrigues de Felip IV de França.

Jaume II se’n serví per controlar les rendes i les propietats dels templers de la corona catalano-aragonesa, que van passar al nou orde.

L’any 1400 assolí una major puixança per la incorporació de l’orde de Sant Jordi d’Alfama.

L’orde tingué un paper destacat en el camp militar durant el regnat de diversos reis i donà nom al territori (Maestrat) damunt el qual el superior de l’orde -anomenat mestre- tenia jurisdicció.

Felip II incorporà a la corona el maestrat de Montesa l’any 1587, esdevenint un orde de cavalleria honorífic.

Montcada i de Lloria, Pere de

(Catalunya, vers 1300 – Barcelona, vers 1352)

Senyor de Llagostera i Vilobí.

Almirall vitalici, preparà la invasió a Mallorca contra el rei Jaume III (1343), lluità a Algesires (1344) i entrà a Perpinyà en nom de Pere III el Cerimoniós.

Després s’establí a Barcelona i prengué part en el govern del país.

Fou el pare de Roger i de Gastó de Montcada i de Lloria.

Montbui i de Tagamanent, Joan de

(Granollers, Vallès Oriental, segle XV)

Polític i militar. Conegut també com a Joan de Tagamanent i de Montbui. Senyor de la baronia de Montbui. Fill de Joan de Montbui i de la pubilla Elisabet de Tagamanent, castlana menor de Tagamanent.

Des del 1450 pertanyia a la cort de la reina Maria —lloctinent d’Alfons IV el Magnànim—, on prengué part en moltes activitats, com l’ambaixada que negocià la pau amb Castella i Navarra (1453).

En temps de Joan II capitanejà les tropes de la generalitat oposades al rei, de primer a les ordres del comte Hug Roger III de Pallars, com en l’assalt a la Força de Girona (1462) i on fou ferit, i, més tard, preparant l’acceptació de Pere de Portugal.

Formava part del seguici del rei Pere, que el 29 de juny de 1466 morí a la seva casa de Granollers.

El 1472 desaparegué de l’escena política.

Montbui, Joan de

(Catalunya, segle XIV – segle XV)

Noble i militar. Signà (1390) amb Gènova acords que establien la mútua no intervenció en els conflictes de Sardenya i Còrsega.

L’any següent era nomenat governador de Càller i, després, de l’illa de Sardenya, on hagué d’afrontar els revoltats, que el reduïren a l’Alguer i a d’altres llocs de l’illa.

Fou el pare de Marc de Montbui.

Montbui, Francesc de

(Catalunya, segle XIV – segle XV)

Noble, militar i polític. Germà de Joan.

Assistí a les Corts de Montsó (1388) i fou lloctinent del seu germà a l’illa de Sardenya. Intentà que el rei Joan I organitzés una expedició d’auxili a l’illa (1393).

L’any 1396 ocupà, juntament amb Galceran de Rosanes, el Castellví de Rosanes, que pertanyia al comte Mateu I de Foix, com a represàlia per haver participar en la invasió de Catalunya.

El 1413 Ferran I el convocà per anar contra la revolta de Jaume d’Urgell.

Montaner, Josep

(Catalunya, segle XVII)

Militar. Destacà a la lluita contra els francesos.

La seva acció més brillant fou el 1684, en un combat al pas del Ter davant de Girona, en què maniobrà amb excepcional seguretat i ordre, contrastant amb la conducta d’altres unitats.

La seva era el terç de la ciutat de Barcelona, de la qual n’era sergent major.

Ostentava el mateix grau a la campanya de 1689.

Montagut i Vilalta, Joaquim de

(Móra d’Ebre, Ribera d’Ebre, 1848 – Barcelona, segle XIX)

Militar. Fill de Joaquim de Montagut i de Domènec. L’any 1868 lluità al Bruc contra els revolucionaris comandats per Baldrich i Targarona, i, al cap de dos anys combaté contra els republicans a les barriades de Sants i de Gràcia.

El 1873 sol·licità la separació del servei actiu i se sumà a les tropes carlines de l’exèrcit del Nord. Emigrà a França havent obtingut el grau de coronel i, al cap de poc, tornà a Catalunya i s’establí a Barcelona.