Arxiu d'etiquetes: militars

Primo de Rivera y Orbaneja, Miguel

(Jerez de la Frontera, Andalusia, 8 gener 1870 – París, França, 16 març 1930)

Militar i polític.

Després de lluitar en les campanyes de les colònies espanyoles i d’ocupar alguns càrrecs militars, fou nomenat (1922) capità general de Catalunya.

El 13 de setembre de 1923, amb l’ajut del rei i de diversos grups conservadors, instaurà una dictadura militar per tal d’evitar la ràpida descomposició del règim monàrquic (Dictadura de Primo de Rivera).

Primo de Rivera dimití amb el seu govern el 1930. Morí, poc després, exiliat.

Fou el pare de José Antonio Primo de Rivera y Sáenz de Heredia.

Prats i Mates, Salvador de

(Figueres, Alt Empordà, 1673 – Barcelona ?, 1747)

Polític i militar. Fou un dels executors del Decret de Nova Planta i tingué molta participació en la consolidació del règim borbònic a Catalunya.

De família de notaris, abandonà la vila nadiua i participà en la guerra de Successió a favor dels Borbons. Fou secretari del duc de Berwick, el qual, un cop caiguda Barcelona, el nomenà secretari de la Reial Junta de Govern i Justícia Interina.

Després Felip V li encomanà l’Escrivania principal de la Reial Audiència, càrrec que quedà vinculat als seus familiars, ennoblits amb la baronia de Serrahí.

Poses, Bartomeu

(Catalunya, segle XIX – Galícia ?, segle XIX)

Militar carlí.

Durant la segona guerra Carlina actuà com a cap d’un batalló al Vallès Occidental. Pel desembre de 1848, a Collbató, es deixà subornar pel capità general M. Gutiérrez de la Concha, marquès d’El Duero, i fingint que la rendició era inevitable, obligà els seus homes a passar-se al bàndol isabelí, bé que molts desertaren els dies següents.

Fou recompensat amb el grau de brigadier dins l’exèrcit regular.

El 1872, a Ferrol (Galícia), es revoltà contra Amadeu I i intentà de proclamar la república federal.

Portolà i Rovira, Gaspar de

(Os de Balaguer, Noguera, 26 juny 1716 – Lleida, 10 octubre 1786)

Explorador i militar. Destinat a Mèxic, el 1767 fou enviat a la Baixa Califòrnia com a primer governador del territori. Dos anys més tard va dirigir l’expedició que conquerí l’Alta Califòrnia, d’on fou també governador (1769-70).

Aquesta expedició fou la primera que arribà per via terrestre fins a la badia de Sant Francisco i el port de Monterrey, i inicià així la colonització d’aquesta àrea.

Fundà, juntament amb fra Juniper Serra, les missions de San Diego (1769) i San Carlos de Monterrey (1770). El 1779 fou nomenat governador de Puebla, a Mèxic.

L’any 1784 tornà a la Península i s’establí a Lleida.

Portas Ascanio, Narciso

(l’Havana, Cuba, 18 abril 1861 – Barcelona, 15 març 1934)

Tinent de la guàrdia civil.

Destinat a Barcelona, i a les ordres del jutge militar Enrique Marzo, presidí els interrogatoris i executà la major part dels turments als principals implicats en el procés de Montjuïc del 1896.

Posteriorment fou cap de la policia especial de repressió de l’anarquisme a Barcelona i els seus mètodes li reportaren molts enemics com a el Botxí de Montjuïc .

El 4 de setembre de 1897 el periodista anarquista Ramon Sempau intentà, sense èxit, d’assassinar-lo.

Porredon i Cirera, Bartomeu

(Castell-llebre, Alt Urgell, 4 abril 1795 – Clariana de Cardener, Solsonès, 16 maig 1847)

“el Ros d’Eroles” Militar carlí. Intervingué en la primera guerra carlina i en la dels Matiners.

Durant aquesta segona fou comandant general de les terres de Lleida, i derrotà, prop de Calaf, juntament amb Rafael Tristany, el coronel Morcillo.

Fou mort a cops de baioneta pels agutzils del capità general Manuel Pavía.

Porcell

(Catalunya, s XIII – Grècia, s XIV)

Almogàver. Combaté contra els angevins a les guerres de Sicília.

Fou un dels herois de la victoriosa batalla de Falconara (1299), en la qual, d’un sol cop de coltell, tallà la cama armada d’un cavaller francès i ferí profundament el cavall.

Serví a la Companyia Catalana d’Orient.

Ponç i de Guimerà, Joan Josep de

(Montclar d’Urgell, Urgell, 1625 – Landau, França, 1690)

Noble. Baró de Montclar. Era fill de Josep Ponç i de Ribelles, destacat participant en l’alçament contra Felip IV.

En morir el seu pare (1653), Lluís XIV li concedí una pensió de 3.000 lliures i el nomenà coronel d’un regiment de cavalleria.

En compensació de la baronia de Montclar, definitivament perduda en restar el Principat en mans de Felip IV, el 1659, li foren concedides rendes sobre béns segrestats a d’altres nobles romasos al Principat.

Lluità en diverses guerres europees de Lluís XIV i assolí el grau de tinent general.

Pomareda, Francesc

(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)

Militar. En començar la guerra de Successió era capità d’infanteria i es passà al bàndol austriacista.

El 1705 fou nomenat alferes, amb grau de sergent major, al nou regiment de Guàrdies Catalans. Defensà Barcelona al setge del 1706, on fou ferit als combats de Montjuïc del 21 d’abril.

El 1709 havia assolit el grau efectiu de sergent major. Caigué presoner dels borbònics.

El 1714, tres mesos abans de la capitulació, Manuel Desvalls, governador de Cardona, tractava de bescanviar-lo per altres presoners.

Pomareda, Benet

(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)

Militar. En començar la guerra de Successió es passà al bàndol austríac. Tenia aleshores el grau de tinent.

El 1713 restà incorporat a la guarnició de Barcelona, on sobresortí al contraatac final de la batalla del baluard de Santa Clara (14 agost 1714).

Després de la capitulació hagué de viure un temps en règim de llibertat vigilada.