Arxiu d'etiquetes: militars

Toledo y Pimentel-Osorio, García Álvarez de

4 Respostes

(Vilafranca del Bierzo, Castella, 29 agost 1514 – Nàpols, Itàlia, 31 maig 1578)

Dignatari i militar. Lloctinent general de Catalunya (1558-64), hagué de fer cara a les sovintejades incursions turques de la costa, a l’amenaça protestant al Pirineu i al bandolerisme endèmic. Fomentà en gran manera l’activitat de les drassanes de Barcelona.

El 1564 Felip I, a Barcelona, el nomenà capità general de la mar i conquerí el penyal de Vélez de la Gomera.

Hom l’ha considerat com la personificació de la recuperació hispànica a la Mediterrània contra els turcs, que conduí a la brillant victòria de Lepant.

Thoar i Grec, Pau de

1 Resposta

(Barcelona, segle XVII – Viena ?, Àustria, segle XVIII)

Militar. El 1705 prengué part en la insurrecció austriacista de Vic i, després, en l’expedició que va fer capitular l’administració borbònica de Barcelona (1706). El 1706 participà a la campanya d’Aragó i en l’assalt de Borja.

Durant el setge de Barcelona (1713-14) fou promogut al grau de coronel i governador del castell de Montjuïc. Pel juliol de 1714 fou transferit a la capitania del regiment de la Concepció, dins de la ciutat, amb la qual defensà aferrissadament l’11 de setembre, el convent de Sant Agustí.

Després de la capitulació de la capital catalana s’incorporà, a Àustria, a l’exèrcit imperial, i féu, entre altres, la campanya d’Hongria contra els turcs.

Terç de Requetes de la Mare de Déu de Montserrat

Deixa un comentari

(Catalunya, gener 1937 – 1939)

Unitat militar franquista. Organitzada i formada bàsicament per catalans fugitius de la zona republicana. Comptava amb 180 homes quan es distingí en la defensa de Codo (batalla de Belchite).

Reorganitzat i amb els efectius d’un batalló, operà a la comarca de La Serena i participà en la batalla de l’Ebre (enquadrat en la 24 Divisió), en el sector de Vilalba dels Arcs, on lliurà uns duríssims combats, i de Gandesa. Operà encara a Pena-roja. Tingué en total 316 morts.

Hi ha un monument commemoratiu als morts del Terç a l’antiga posició dels Quatre Camins, i un altre, erigit també per la Germandat del Terç, als soldats republicans morts a la posició dita Targa, totes dues del sector de Vilalba. Un altre monument, amb una capella funerària, que conté les despulles dels membres del Terç morts a la guerra i on es conserva la bandera del Terç, fou erigit a Montserrat, al lloc anomenat Els Apòstols.

Temple, orde del

130 Respostes

(Catalunya-Aragó, 1128 – 1312)

Orde religioso-militar. Fundat a Jerusalem l’any 1120, la seva missió era protegir els pelegrins i, sobretot, a partir de la seva professió militar, dirigir els anàrquics croats.

A la corona catalano-aragonesa l’orde va rebre de tots els estaments i arreu beneficis i privilegis de tota mena. Per explotar-los, va organitzar el territori en comandes de tres tipus: rurals, urbanes i militars.

L’actitud generosa dels nostres sobirans i, sobretot, l’habilitat política de Ramon Berenguer IV de Barcelona, van aconseguir la vinculació templera a la conquesta cristiana. Amb aquests es van realitzar les grans campanyes de l’Ebre, el Cinca, el Segre, Mallorca i València.

El Temple va rebre grans extensions de territori, que va defensar, va colonitzar i va administrar des de fortaleses estratègiques, que van ser la seu de les comandes militars.

Quan el 1307 el Papa va ordenar la detenció dels templers, aquelles fortaleses van oposar una tenaç resistència, especialment Miravet, Castellot i Montsó, que van ser preses després d’un llarg setge.

Teixidor i Sastre, Feliu

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XVII – segle XVIII)

Polític. Fou capità de la Coronela de Barcelona durant el setge borbònic del 1706.

Membre del braç reial, assistí a la junta de braços del 1713, on defensà aferrissadament la continuació de la resistència catalana contra Felip V.

Fou ferit en un dels darrers assalts, l’11 de setembre de 1714.

Tapioles, Joan

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVII)

Militar. El 1641 era ajudant a l’exèrcit català.

Es trobava defensant el castell de Montjuïc durant la famosa batalla del 26 de gener contra les forces del marquès de Los Vélez.

Anunciant a grans veus que l’enemic es retirava i sortint coratjosament de la posició, fou l’iniciador del gran atac que decidí el xoc decisiu d’aquella jornada.

Tallada i Romeu, Antoni

1 Resposta

(Ulldecona, Montsià, 1799 – Chinchilla, Albacete, Castella, 13 març 1838)

Militar carlí. Lluità contra el govern constitucional en diverses partides reialistes (1821-23). Ascendit (1824) a capità, fou destinat a Alacant.

El 1833 s’uní als carlins de Morella; participà en l’Expedició Reial (1837) i en la d’Andalusia (1838); però, capturat pels isabelins, fou afusellat.

Fou el pare de Francesc Tallada i Forcadell.

Tallada i Forcadell, Francesc

1 Resposta

(Alacant, 13 novembre 1824 – Margalef, Priorat, 8 març 1873)

Militar carlí. Fill d’Antoni Tallada i Romeu. A dotze anys ja lluità al costat del seu pare i, mort aquest, s’uní a Cabrera, amb el qual s’exilià (1840).

Lluità també a la segona guerra Carlina; ferit, es retirà a Tortosa. Tornà a alçar-se en armes el 1872; assolí el grau de general i morí en combat.

Sulaymän ibn Muhammad ibn Hüd

Deixa un comentari

(Catalunya ?, segle X – Saragossa, Aragó, 1046)

Valí de Lleida i taifa de Saragossa (1039-46). Fundador de la família d’origen baladí Banü Hüd.

Amb la caiguda dels Banü Tugib s’emparà del govern de la taifa de Saragossa, que comprenia, a més de la capital, Lleida, Tudela i Calataiud. Adoptà el sobrenom d’al-Musta’ïn.

Essent governador de Lleida sembla que empresonà el fals califa Hisam III quan fou destituït de Còrdova (1032), probablement al castell de Balaguer.

En morir dividí el regne entre els seus fills: Saragossa a Abü Ga’far Ahmad al-Muqtädir, Lleida a Yüsuf al-Muzaffar, Tudela a Muhammad i Calataiud a Sulaymän.

Sulayman b Yaqzan b al-Arabi

Deixa un comentari

(Barcelona ?, segle VIII)

Governador musulmà de Barcelona.

Vers el 777, després del desembarcament d’un agent dels abbàssides, demanà l’ajut militar de Carlemany, al qual anà a visitar a Paderborn, tot prometent-li el lliurament de Saragossa i una mena de domini a la zona nord de l’Ebre.

El que és cert és que l’expedició franca tramesa a Saragossa hagué de retornar al seu país i sofrí durant la retirada el desastre de Roncesvalles.