(Illes Balears, segle XIX – 1874)
Militar. De molt jove lluità a la guerra del Francès contra les forces napoleòniques.
Hi excel·lí fins a obtenir el grau de coronel.
(Illes Balears, segle XIX – 1874)
Militar. De molt jove lluità a la guerra del Francès contra les forces napoleòniques.
Hi excel·lí fins a obtenir el grau de coronel.
(Almeria, Andalusia, 21 maig 1786 – Granada, Andalusia, 10 febrer 1858)
Militar. Primer marquès de la Constància i primer vescomte de Casa Figueras. Participà en la Guerra del Francès.
Cap de l’estat major dels exèrcits del Nord i de Catalunya durant la primera guerra carlina (1833-40), i senador per les Balears, València i Sevilla.
(Palma de Mallorca, segle XVIII – 1823)
Militar i escriptor. Era comte de Santa Maria de Formiguera.
Escriví obres d’història política i militar.
(País Valencià, segle XVI)
Batlle de Xàtiva. Besnét de Lluís de Fenollet i de Malferit.
Es casà (1535) amb Maria de Vilarasa, òlim de Cabanyelles, baronessa d’Alginet i senyora de Benissanó, per la qual cosa llurs descendents primogènits anteposaren sovint al seu cognom propi el de Cabanyelles.
Fou l’avi de Cristòfor de Fenollet-Cabanyelles i Casanova (València, segle XVII) Militar. Baró d’Alginet i de Benissanó. Lluità en l’exèrcit de Felip IV a Itàlia, contra els francesos. La seva participació en la presa de Casale Monferrato (vers 1658) li valgué el títol de comte de Casal.
(València, 17 maig 1625 – 19 agost 1715)
Polític, militar i pintor. Tingué el grau de mestre de camp d’un dels terços de la milícia valenciana. Fou regidor perpetu i tres vegades jurat en cap de València.
El 1704 publicà un Árbol genealógico y cronológico de la sucesión de la monarquía… Hasta Felipe V. Durant la guerra de Successió es mostrà filipista; el 1706 fou desinsaculat per les autoritats fidels al rei-arxiduc Carles III.
(Alacant, 18 juliol 1826 – Madrid, 26 setembre 1888)
Militar. Lluità en la primera guerra carlina, a la guerra d’Àfrica (1859-60) i a la primera guerra cubana. Fou ascendit a general (1870). En 1874-75 lluità novament contra els carlins.
Fou capità general d’Aragó, Andalusia, València (1878-81), Cuba i Puerto Rico i senador per Alacant.
Era germà del també militar Lluís Fajardo i Izquierdo.
(País Valencià, 1795 – 1857)
Militar i escriptor. És autor de Traducciones científicas, en sis volums, i d’altres obres.
(Catalunya, s XVIII – Saragossa, Aragó, 6 març 1838)
Militar. Prengué part a la Primera Guerra Carlina. Fou nomenat governador militar de Saragossa.
Ocupava aquest càrrec el 1838, quan fou víctima d’una sorpresa dels rebels, contra la qual es defensà, a judici de molts, sense el zel que calia. Acusat de negligència en el servei, li fou obert un sumari.
El poble de Saragossa l’acusà públicament de traïdor i exterioritzà un fort recel davant els procediments legals. Enmig d’un ambient carregat de passió popular, el general Esteller fou afusellat a la plaça de la Constitució de Saragossa.
(País Valencià, segle XIV)
Cavaller. Acompanyà Pere III el Cerimoniós a Mallorca el 1343, a la primera campanya per desposseir Jaume III de Mallorca. El rei l’armà cavaller poc després d’haver desembarcat a l’illa.
Ja de tornada, i a punt de començar la primera campanya del Rosselló, era un dels qui reberen permís reial per a retirar-se de l’exèrcit.
El 1347, a les ordres de Pere de Xèrica, fou un dels més fidels servidors del rei contra la Unió valenciana. S’esforçà de primer perquè aquesta no es formés, i després la combaté amb les armes.
Veure> Charles d’Espagnac (militar carlí, 1775-1839).