(Navarra ?, segle XIX – ? , segle XX)
Militar. Comandant general de València (1936), en produir-se l’aixecament militar del 18 de juliol de 1936 aquarterà les tropes i, davant l’actitud de la massa i el pas a la legalitat republicana d’algunes forces, declarà la seva adhesió a la república. Tanmateix, per l’agost fou rellevat del càrrec.
(Flandes, Bèlgica, segle XVIII – València, abans 1810)
Militar. Fou capità general de València (1775-82) i ministre del consell superior de guerra de Carles IV de Borbó.
(Illes Balears)
Veure> capitania general de les Balears (demarcació militar, segle XX-1984).
(Vilaines-sous-Lucé, França, 1707 – París, França, 1794)
Militar. Lloctinent general i comandant en cap militar al Rosselló (1749-53). Director general dels exèrcits i campaments dels Pirineus, del Mediterrani i dels Alps (1771).
Al Rosselló construí la carretera anomenada d’Espanya, l’escola militar de Perpinyà (1753) i el primer teatre públic de la ciutat. També fomentà i amplià les zones de regadiu i el conreu de la vinya al Rosselló.
Morí guillotinat.
(Illes Balears, segle XIV)
Vice-almirall. El 1356 fou segon cap de l’expedició de reforç que, amb 6 galeres, passà de Barcelona a Sardenya a les ordres de Gilabert de Centelles.
(Bilbao, País Basc, 25 febrer 1893 – Madrid, 7 febrer 1948)
Militar. L’any 1936 fou empresonat a la zona republicana de Catalunya. Després de la guerra civil ascendí a general i del 1945 al 1947 fou destinat com a general en cap a la Regió Aèria de València.
(València, segle XVI)
Erudit. De l’estament militar.
És autor d’una Descripción de África, d’unes Colectáneas de las piedras y ríos de España (publicades en part per L. Palomero en el seu Vocabulario del humanista, 1569) i d’un Compendio del origen y guerra de los turcos.
Gaspar Joan Escolano utilitzà aquestes obres en les seves Décadas (1611).
Lluís de Pallars Lladró de Vilanova i de Centelles (País Valencià, segle XVII) Fill de Jaume Roger Lladró i de Pallars, i de Caterina de Centelles i de Bellvís, i germanastre de Pere i Jaume Lladró de Pallars i d’Arinyo.
Ramon Lladró de Vilanova i de Mendoza (País Valencià, segle XVI – segle XVII) Militar. Fill de Baltasar Lladró de Vilanova i de Vic, i germà de Pere Maça de Liçana-Carròs d’Arborea Lladró de Vilanova. Morí en l’Armada Invencible.
Ramon Lladró de Vilanova i de Rocafull (País Valencià, segle XVI) Fill de Baltasar Lladró i de Pallars. Juntament amb el seu fill, Baltasar Lladró de Vilanova i de Vic, rebé part de l’herència de Brianda Maça de Liçana i Carròs d’Arborea, amb la condició que havien de dur el cognom de Maça de Liçana. Aquesta donació els valgué les senyories i baronies de Llutxent, Quatretonda, Benicolet, Pinet, la Font de la Figuera, Moixent i Novelda, i la de Mandas a Sardenya.
Francesc Lladró de Vilanova i Esteve (País Valencià, segle XVII) (àlies Lluís de Luna i Cornell) Es titulava marquès d’Almonesir i comte de Pavies. Guanyà un plet sobre el comtat de Sinarques a la seva parenta Maria Anna Lladró de Pallars i de Silva. Era rebesnét de Lluís Lladró de Boïl-Cornell i de Vilanova.
(Ameneiro, Galícia, 21 abril 1907 – Madrid, 8 desembre 1994)
Militar i polític comunista. Durant la guerra civil preparà una gran part de l’ofensiva de la batalla de l’Ebre i dirigí la retirada de l’exèrcit republicà fins a la frontera francesa.
Dades dels Països Catalans 