(Vic, Osona, 1851 – Catalunya, 1908)
Metge i escriptor.
En el camp literari és autor de les obres teatrals Deliri de grandeses (1897), Ángela (1898), Tant tens tant vals (1899), En lo ball de la Candelera (1899) i Los desheredados (1900).
Ve deixar obres inèdites, entre les quals En Josep Valdaura, traducció de Los desheredados.
(Girona, segle XIV – Barcelona, vers 1375)
Metge, astrònom, talmudista i rabí. Principal autoritat del judaisme català al segle XIV. Regí l’escola de Barcelona, on es formaren els grans rabins de la generació posterior.
El 1352 fou cridat pel rei Pere III per assistir l’infant Joan en una malaltia; consta que els anys 1357, 1369 i 1373 aquests li encomaren qüestions jurídiques entre els jueus.
El 1367 sofrí presó, amb altres principals jueus de Barcelona, per una falsa acusació de crim ritual.
Escriví uns 20 comentaris sobre tractats del Talmud i 13 comentaris més sobre el Pantateuc, 12 homilies, unes 77 respostes a qüestions de dret, poesies i quatre cartes.
Se n’ha conservat una còpia autògrafa del Pantateuc datada el 1336.
(Illes Balears, segle XVIII – segle XIX)
Metge. Exercí la seva professió a l’exèrcit, i especialment a la guarnició de Girona.
És autor del Memorial histórico de los sucesos muy notables de armas y estado de la salud pública durante el último sitio de Gerona (1819) i d’un estudi sobre aigües medicinals.
(Gironella, Berguedà, 1 novembre 1937 – )
Metge, economista i politòleg. Llicenciat a Barcelona el 1962, féu estudis de sociologia i economia a Suècia, Anglaterra i els EUA.
Treballà a l’OMS i s’especialitzà en temes de salut pública. Col·laborà com a assessor amb els governs de Cuba i Xile, en temps del president Allende.
Professor de la Johns Hopkins University de Baltimore i autor de molts treballs sobre temes de medicina política, com Medicine Under Capitalism (1976).
(Barcelona, 1852 – 1922)
Metge i escriptor. Cursà medicina a la Universitat de Barcelona.
Marxà a Viena, on fou metge de la cort i professor de castellà. Coneixia un gran nombre d’idiomes, i a Leipzig dirigí un institut de traduccions.
Retornà a Barcelona el 1912, on exercí una càtedra d’alemany, i fou professor de matemàtiques a l’Escola d’Arts i Oficis de la barriada de Sants. El 1914 ingressà a l’Institut d’Estudis Catalans.
Publicà Leyes dióptricas y catóptricas del oftalmóscopo (1878), Compendio de hidrología médica, balneoterápica e hidraterápica, amb pròleg del doctor Robert (1884), i Manual del fabricante de alcoholes (1894).
(Barcelona, 19 abril 1782 – 8 març 1855)
Metge i filòsof. Estudià medicina a Cervera, on es doctorà (1804); el 1806 es llicencià en cirurgia.
Fou membre de l’Acadèmia de Medicina i de la de Bones Lletres de Barcelona, regidor de Barcelona i diputat provincial.
És autor de nombrosos treballs mèdics, en els quals es mostra partidari d’una medicina empírica; és important un d’aquests treballs, sobre el suïcidi, que considera degut a trastorns cerebrals.
(Barcelona ?, segle XVIII – vers 1798)
Metge.
Fou membre fundador de la Conferència Físico-Matemàtica de Barcelona (1764), després Acadèmia de Ciències i Arts, i hi col·laborà activament com a director (1766-71 i 1773-77) i revisor (1777-98) de la secció d’òptica.
Fou un dels sis membres fundadors de les conferències acadèmiques per a metges (1770) precursores de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona.
(Vic, Osona, segle XVII)
Metge.
En 1699 publicà un llibre de medicina que fou molt estimat, i que es titula Mercurius compulativus verioris medicinae viam commostrans philotheoro medico peregrino apud nationale tribunale ducto, en el qual impugnava les teories d’un col·lega seu, també de Vic, Fèlix Osona.
(Barcelona, 1883 – 1966)
Metge. Especialista en bacteriologia, del 1916 al 1924 ensenyà a l’Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques de Catalunya.
El 1920 guanyà les oposicions a professor d’higiene i bacteriologia de la Facultat de Medicina de Barcelona.
Del 1928 al 1934 fou vicepresident de la secció de Ciències de l’Ateneu Barcelonès.
Col·laborador en diverses revistes i autor de més de 60 títols dins la seva especialitat.
(Barcelona, 9 juliol 1901 – 23 maig 1965)
Metge i escriptor. Especialista en psiquiatria infantil, en fou professor a la Universitat de Barcelona.
President de la Societat de Neuropsiquiatria Infantil, el 1940 fundà l’Institut de Pedagogia Terapèutica.
Col·laborà a diaris i revistes, com “El Matí”, “L’Avançada”, “Revista de Catalunya”, “Oreig” (Olot), “Revista de Psicologia i Pedagogia”, etc.
Entre les seves obres destaquen La infancia anormal (1933), Niños psicópatas (1948), L’home i els altres (1965) i Els fills, sexe i educació (1966).
Dades dels Països Catalans 