(Linyola, Pla d’Urgell, 27 març 1906 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 9 abril 1996)
Metge. Deixeble d’August Pi i Sunyer.
Féu importants recerques a la càtedra de bioquímica de l’Escola Superior d’Agricultura de la Generalitat. Va traduir al castellà, amb Albert Folch i Pi, Química Fisiológica (1935).
El 1939 s’exilià a l’Argentina, i al cap de deu anys es traslladà a Mèxic, on ensenyà fisiologia a l’Institut Politècnic.
És autor d’uns trenta-cinc llibres de medicina, de divulgació i d’assaig.
(Tarragona, 20 setembre 1847 – Barcelona, 1 juliol 1924)
Periodista, historiador, metge i crític d’art. Fill de Josep Opisso i Roig. Fou director de “La Ilustración Ibérica” i d'”El Camarada”, i codirector de “La Vanguardia”.
Fou un bon divulgador de temes diversos, i traduí al castellà diverses obres mèdiques.
A més d’algunes novel·les, escriví Historia de Europa (1880), El grito de la Independencia (1881) i Arte y artistas catalanes (1900).
Fou el pare de Regina i de Ricard Opisso i Sala.
Foren germans seus:
Antoni Opisso i Vinyas (Tarragona, 1851 – Barcelona, 1880) Escriptor i musicògraf. Dirigí la revista “La España Musical”. Treballà per un temps a Filipines com a funcionari. Col·laborà aleshores al periòdic “La Oceanía Española” i a diverses publicacions de Madrid.
Antònia Opisso i Vinyas (Tarragona, 16 abril 1855 – Barcelona, 3 setembre 1929) Escriptora. És autora del drama Mujeres que matan y mujeres que mueren, així com d’algunes novel·les i d’un Ensayo crítico sobre el teatro español.
(Barcelona, 20 febrer 1875 – 5 desembre 1937)
Pintora. Filla de Narcís Oller i Moragas i germana de Joan. Estudià a l’Escola de Belles Arts. Fou reina dels Jocs Florals de Barcelona el 1897.
Té un tríptic al pastel al Museu d’Art Modern barceloní.
Un altre germà seu fou Josep Oller i Rabassa (Barcelona, 17 novembre 1876 – 24 febrer 1966) Metge. Fou otorrinolaringòleg de prestigi. Publicà bastants escrits de caràcter professional.
(Barcelona, segle XIX – 1861)
Metge.
És autor de l’obra mèdica El apuntador de enfermedades de las mujeres, de obstetricia y de niños i un petit tractat científic titulat Viajes atmosféricos, o tratado teórico-práctico de la dirección de los armazones aerostáticos (1860).
(Santpedor, Bages, 1746 – Catalunya, segle XVIII)
Metge. Era catedràtic a la universitat de Cervera.
És autor d’escrits professionals, com els titulats Descripció de l’epidèmia de Santpedor de l’any 1783 i Distribución general de los médicos.
(Barcelona, 5 agost 1878 – 27 gener 1956)
Metge tocòleg. Catedràtic d’obstetrícia a la Universitat de Barcelona.
Fou el primer a practicar la pubiotomia (secció lateral del pubis) i el mètode de dilatació uterina, amb l’instrument ideat per Bossi.
Fou director i cofundador de la “Revista Española de Obstetricia y Ginecología”.
Publicà Práctica obstétrica (1907), Obstetrícia (1940), Eutacia del parto y alumbramiento normales (1913) i Los primeros signos de la gestación (1916).
Interessat en qüestions de història, el 1895 guanyà un premi als jocs florals de Barcelona amb el treball Notes biogràfiques de Joan Fivaller.
És autor de La Seu de Barcelona i Els notaris a Catalunya en el segle XV.
(Tarragona, 1 novembre 1839 – Barcelona, 9 desembre 1911)
Polític i metge. Fou partidari molt actiu del moviment carlí.
En 1873 era delegat a la seva ciutat natal de la Junta carlista del Principat, que el nomenà després cap de la Sanitat Militar. Organitzà els serveis mèdics entre les forces carlines del Maestrat.
El 1875 fou internat a Limotges, però fugí a Navarra, on fou novament metge enquadrat a les tropes del pretendent. Vençut aquest, emigrà a França.
(Girona, 1921 – Barcelona, 8 març 2016)
Escriptor. Metge odontòleg. Ha col·laborat a diverses publicacions locals.
És autor del llibre Collsacabra, guardonat amb el Premi Maspons i Camarasa 1963 i publicat el 1964.
Fou un expert en art romànic, tema sobre el qual va escriure diversos llibres i articles.
(la Cellera de Ter, Selva, 1894 – Barcelona, 15 juny 1988)
Metge dermatòleg.
En el servei de dermatologia de l’hospital de Sant Pau va fer una important tasca pedagògica i investigadora, el resultat de la qual ha estat la publicació de nombroses articles de la seva especialitat.
El 1930 fou nomenat director de l’hospital de Sant Llàtzer de Barcelona, per a malalts de lepra.
(Vic, Osona, 1851 – Catalunya, 1908)
Metge i escriptor.
En el camp literari és autor de les obres teatrals Deliri de grandeses (1897), Ángela (1898), Tant tens tant vals (1899), En lo ball de la Candelera (1899) i Los desheredados (1900).
Ve deixar obres inèdites, entre les quals En Josep Valdaura, traducció de Los desheredados.
Dades dels Països Catalans 