(Xàtiva, Costera, 4 febrer 1765 – 22 setembre 1809)
Matemàtic i astrònom d’origen francès. Germà d’Esteve. Estudià a París i col·laborà amb Pierre Méchain, Jean-Baptiste Biot i Francesc Aragó en la mesura d’angles de meridià.
Publicà treballs sobre astronomia, càlcul integral i diferencial i sobre funcions logarítmiques i exponencials.
Veure> Pasqual Calvó i Caldés (pintor i matemàtic menorquí, 1752-1817).
(Maó, Menorca, 24 octubre 1752 – 12 abril 1817)
Pintor i matemàtic. Fou pensionat a Roma per l’emperadriu Maria Teresa d’Àustria, que el 1779 el nomenà pintor de cambra i director de la Galeria Imperial de Pintures, fins el 1780.
Del 1788 al 1790 estigué a Amèrica com a pintor paisatgista, després tornà a Maó on es dedicà a l’ensenyament.
També recopilà d’una manera clara i senzilla i traduí al català, en disset tractats, els coneixements del seu temps de matemàtiques, física, arquitectura civil i militar i construcció naval. Aquesta activitat el fa, potser, l’últim tractadista científic en català anterior a la Renaixença.
Pseudònim del matemàtic valencià del segle XVIII Agustí Bru Zaragoza i Ebri.
(País Valencià, segle XVIII)
Matemàtic. És autor de diversos escrits de la seva especialitat.
Es traslladà a Mèxic per dirigir-hi unes explotacions mineres.
(Manacor, Mallorca, 1538 – Palma de Mallorca, 12 gener 1616)
Historiador i cronista. Matemàtic i astrònom, va cursar la carrera de medicina a València, on fou deixeble de Lluís Collado; estudià també a Roma, i el 1568, ordenat sacerdot. El 1578 obtingué un benefici a la catedral. Va ser rector de Marratxí (1583-88) i va recòrrer de cap a cap les illes de Mallorca, Menorca i Cabrera per fer-ne estudis topogràfics. Inventà alguns instruments astronòmics.
Escriví algunes obres de teologia, medicina i matemàtiques en català, en castellà i en llatí, totes inèdites o perdudes, llevat de la seva Història general del Regne de Mallorca (1593-1601), que comprèn des de l’origen del món fins a la guerra de les Germanies, gràcies a la qual va ser el primer cronista del Regne de Mallorca.
Adreçà el primer dels set llibres que la componen als jurats de Mallorca (1593), i enllestí el darrer el 1601. Tenen valor especialment les descripcions dels pobles de Mallorca i de les lluites de les Germanies.
(Alemanya, segle XVI – València ?, segle XVI)
Matemàtic. Té dues obres notables: Tratado muy útil y provechoso para toda manera de tratantes (1541) i Libro primero de arithmética algebrática en el qual contiene el arte mercantívol (1552), que va introduir a Espanya la nova àlgebra.
L’obra va difondre’s per Portugal i el Marroc, on va ser traduïda a l’àrab.
(Illes Balears, segle XVII – segle XVIII)
Arquitecte i matemàtic. Autor d’algunes estàtues de l’altar major de Sant Francesc de Mallorca.
Hom li atribueix la gran capella del Rosari de l’església de Felanitx (1727-30).
(València, segle XVI)
Matemàtic i astrònom. De família noble, estigué vinculat a l’ambient d’interès per les ciències que es formà a València al voltant de la figura de Jeroni Munyós, a la segona meitat del segle XVI.
La seva única obra impresa, Almanach o pronóstico de los efectos que se espera, según las configuraciones de les planetas y estrellas (València, 1580) resulta, això no obstant, dedicada a l’astrologia més extravagant.
(Palma de Mallorca, 1775 – 1856)
Escriptor. Estudià humanitats i filosofia. Es dedicà també a les matemàtiques, a la pintura i a la música.
Autor en llengua dialectal mallorquina, les seves obres tenen un interès folklòric més que literari: Rondaia de rondaies (1815), Faules mallorquines (1846) i Més perd l’avariciós que l’abundós (1851).
Fou el pare de Tomàs Aguiló i Forteza i l’oncle de Marià Aguiló i Fuster.
Dades dels Països Catalans 