Arxiu d'etiquetes: Matarranya

Pena-roja (Matarranya)

4 Respostes

Municipi de la Matarranya (Franja de Ponent): 83,29 km2, 746 m alt, 487 hab (2014)

(cast: Peñarroya de Tastavins) Situat a la dreta del Tastavins, que s’hi origina per la unió del barranc de Pena-roja i el de l’Escalona, i que és afluent del Matarranya, al límit amb el Baix Maestrat i accidentat pels contraforts meridionals dels ports de Beseit, a l’extrem meridional de la comarca. Prop del 85% del terme és improductiu, cobert de pinedes i garrigues.

Agricultura amb conreus mediterranis de secà (cereals, olivera, vinya). Ramaderia (bestiar porcí i oví) i avicultura. Les indústries tradicionals del cànem i del lli han desaparegut. Àrea comercial d’Alcanyís. Població en descens.

La vila és aturonada, destaca l’església barroca de Santa Maria la Major (segle XVIII).

Dins el terme hi ha el notable santuari marià de la Font.

Nonasp (Matarranya)

5 Respostes

Municipi de Matarranya (Franja de Ponent): 111,09 km2, 177 m alt, 1.016 h (2014)

(cast: Nonaspe) Situat entre el riu d’Algars i el Matarranya, a la seva confluència, els quals reguen el terme. El territori és suaument ondulat. Una bona part del terme és ocupada per boscs de pins, garriga i matollar.

L’agricultura predominant és de secà: cereals, vinya i oliveres. Hi ha una mica de regadiu (hortalisses), a través de diverses sèquies. Ramaderia ovina i de bestiar porcí i cabrum. Aviram i cunicultura. Indústria derivada de l’agricultura.

La vila és a la dreta del Matarranya i hi destaca l’església parroquial de Sant Bartomeu i el santuari de les Dosaigües; a l’esquerra del riu hi ha el barri de l’estació de Nonasp.

El terme comprèn, a més, el despoblat de Vilalba.

Enllaç web: Amics de Nonasp

Mont-roig de Tastavins (Matarranya)

4 Respostes

Municipi de Matarranya (Franja de Ponent): 79,16 km2, 857 m alt, 364 hab (2014)

(cast: Monroyo) Situat a l’esquerra de Tastavins, a la falda de la serra de la Sorollera, al sud de la comarca, al límit amb els Ports. El terreny és accidentat pels ports de Morella i molt boscat.

L’economia local es basa en l’agricultura de secà, amb predomini de cereals, seguits de la vinya i els ametllers, encara que la principal font d’ingressos és la ramaderia (porcina, aviram i conills). Entre les activitats industrials cal destacar les derivades de l’agricultura (oli, farina). També hi ha explotació forestal. Àrea comercial d’Alcanyís. La població, en descens des de mitjan segle XIX, s’ha estabilitzat.

La vila és a l’interfluvi de dos torrents afluents del Tastavins, sota les ruïnes de l’antic castell de Mont-roig. Conserva notables edificis de la seva època d’esplendor (l’església parroquial, el palau del comanador, la casa de la vila). Fou centre de la comanda de Mont-roig de l’orde militar de Calatrava.

Massalió (Matarranya)

1 Resposta

Municipi de Matarranya (Franja de Ponent): 86,23 km2, 359 m alt, 540 hab (2014)

(cast: Mazaleón) Situat al nord de la comarca, a la vall mitjana del Matarranya, al límit amb la Terra Alta. Part de la superfície del terme és ocupada per pinedes i pastures.

La vida econòmica local es basa en l’agricultura, amb gran predomini del secà, on abunden les oliveres, principal conreu del municipi; les sèquies derivades del riu permeten el conreu d’arbres fruiters (especialment presseguers). Ramaderia (cria de porcs) i aviram. Les indústries més importants són les derivades de l’agricultura (oli i farina) i petits tallers tèxtils. Àrea comercial d’Alcanyís. La població ha disminuït notablement des de mitjan segle XX, a causa de l’emigració a Barcelona.

La vila, aturonada, a l’esquerra del riu, és dominada per l’església parroquial de Santa Maria.

Dins el terme hi ha restes de diversos poblats ibèrics.

Maella (Matarranya)

8 Respostes

Municipi de Matarranya (Franja de Ponent): 174,88 km2, 121 m alt, 1.958 hab (2014)

Situat al límit amb la Terra Alta. entre les conques del riu d’Algars i el Guadalop i travessat pel Matarranya, prop del pic de Pontorrelles, al nord-oest de Gandesa. La vegetació natural és una màquia de garric i arçot, sovint degradada.

Agricultura de regadiu, alimentat amb aigua del Matarranya mitjançant diverses sèquies, que es dedica als conreus d’hortalisses; al secà hi ha conreus mediterranis, amb predomini de cereals, oliveres i vinya. Antigament era important la ramaderia de llana, avui discreta, i en canvi la cria de bestiar (porcí i aviram) en granges tendeix a augmentar. Cal esmentar la indústria derivada de l’agricultura, principalment l’elaboració d’oli. Àrea comercial de Gandesa.

La vila, situat a l’esquerra del Matarranya, conserva part de les muralles i destaquen el castell de Maella, de notables proporcions, l’església parroquial de Sant Esteve, amb elements romànics i gòtics, l’edifici de l’antiga llotja, restaurada, i la casa de la vila, que té una torre amb un rellotge i una capella.

Fou el centre de la comanda de Maella, i el centre de la baronia i després ducat d’Almassà. Durant la primera guerra carlina hi va tenir lloc la famosa acció de Maella (1838), en la qual fou derrotat per les tropes de Cabrera l’exèrcit liberal comandat pel mariscal Ramón Pardiñas, que morí a la batalla juntament amb més de mil morts.

El terme comprèn el poble de Vilanova d’Almassà, on hi ha l’antic monestir de Santa Susanna de la Trapa.

Lledó d’Algars (Matarranya)

Deixa un comentari

Municipi de Matarranya (Franja de Ponent): 15,44 km2, 458 m alt, 169 hab (2014)

(of: Lledó)  Situat a la riba esquerra del riu d’Algars, afluent del Matarranya, que en forma el límit oriental, davant el terme d’Horta de Sant Joan (Terra Alta). La zona forestal està format principalment per pinedes.

L’economia es basa en l’agricultura de secà (conreus mediterranis: oliveres, vinya, ametllers i cereals); el regadiu es limita a unes 17 ha (hortalisses i llegums), que aprofita l’aigua del riu. Les activitats industrials es limiten a les derivades de l’agricultura. Àrea comercial de Tortosa.

La població ha disminuït durant tot el segle XX a causa de l’emigració, especialment cap a Barcelona.

El poble és prop del riu; hi destaca l’església parroquial dedicada a sant Jaume. Al sud-oest del poble hi ha l’ermita de Santa Rosa.

Ginebrosa, la (Matarranya)

2 Respostes

Municipi de Matarranya (Franja de Ponent): 80,1 km2, 702 m alt, 206 hab (2014)

Situat a la vall del Guadalop, prop de la confluència amb el Bergantes. La serra de la Ginebrosa (888 m alt), continuació de la serra de Cirerals, és al nord-est del terme, entre el riu de Mesquí i el Bergantes; el sector a l’esquerra d’aquest darrer riu és drenat pel barranc de la Canaleta. La zona forestal és poblada de pins i matollar.

Les bases de l’economia local són l’agricultura de secà (dedicada sobretot a la vinya i a les oliveres, així com a cereals); al regadiu, que aprofita l’aigua del Bergantes, s’hi conreen patates, alfals i llegums. Hi ha explotacions ramaderes de bestiar de llana i porcí. Les activitats industrials són derivades de l’agricultura. Àrea comercial d’Alcanyís.

La vila és al vessant meridional de la serra de la Ginebrosa; l’església parroquial és dedicada a sant Bartomeu.

Dins el terme hi ha, a més, el despoblat de Bunyol.

El parlar del municipi té les característiques pròpies de la transició al castellà.

Freixneda, la (Matarranya)

2 Respostes

Municipi de Matarranya (Franja de Ponent): 39,49 km2, 585 m alt, 468 hab (2014)

(cast: la Fresneda) Situat a l’esquerra del riu Matarranya, que limita el terme per l’est, al vessant septentrional de la serra de Fòrnols, al nord-oest de Vall-de-roures. Hi ha abundància de pasturatges i algunes pinedes. També hi ha pedreres de guix i de pedra.

El municipi basa la seva economia en l’agricultura, amb fort predomini del secà (cereals, oliveres, ametllers i vinya); el regadiu, que aprofita l’aigua del Matarranya, permet el conreu d’hortalisses, de melons i d’arbres fruiters. Hi ha algunes activitats industrials derivades de l’agricultura. Àrea comercial d’Alcanyís. La població, amb tot, ha sofert un important descens durant les darreres dècades.

La vila és al vessant d’un turó; s’hi destaca l’edifici de la casa de la vila, renaixentista de la fi del segle XVI, l’església parroquial de Santa Maria, també renaixentista, i algunes places i carrers fortificats.

A la fi de la Primera Guerra Carlina (1839), Ramon Cabrera, que s’hi havia fet fort, manà destruir l’antic castell i altres edificis fortificats. L’any 1981 li fou agregat el municipi de Fórnols de Matarranya, però el 1982 li fou tornat a segregar.

Fórnols de Matarranya (Matarranya)

8 Respostes

Municipi de Matarranya (Franja de Ponent): 32,56 km2, 706 m alt, 78 hab (2014)

(cast: Fornoles) Estès per les muntanyes que separen les conques del Guadalop i del Matarranya, que forma la capçalera del barranc de les Canals, afluent del Matarranya per l’esquerra. El 1971 el terme va ésser annexat al municipi de la Freixneda, però el 1982 en va ésser segregat de nou. La vegetació natural (pinedes i matolls) ocupa gran part del terme.

Els conreus s’estenen per la part més baixa, amb total predomini del secà, dedicat sobretot a l’olivera (al municipi hi ha molins d’oli), així com també a la vinya, als ametllers i als cereals. Tanmateix la població ha experimentat una notable davallada durant tot el segle XX.

La vila es troba enlairada. A llevant hi ha la barriada de Soldevila i a migdia la de Cantonet; hi destaquen el santuari de la Mare de Déu de Montserrat de Fórnols i l’església parroquial de Santa Maria.

Fondespatla (Matarranya)

1 Resposta

Municipi de la Matarranya (Franja de Ponent): 39,0 km2, 712 m alt, 299 hab (2014)

(cast: Fuentespalda) Estès per la depressió morfològica de l’Ebre, a la dreta del Tastavins, que limita el terme per l’oest, als contraforts dels turons de Vall-de-roures. El relleu és accidentat pels últims contraforts nord-occidentals dels ports de Beseit. Unes dues terceres parts del territori són cobertes per boscs de pins i carrasques, i per pastures.

La base de l’economia local és l’agricultura de secà (oliveres, cereals, vinya i ametllers), complementada pel regadiu (hortalisses i blat de moro), la ramaderia (bestiar porcí i oví) i algunes activitats industrials derivades de l’agricultura i de l’explotació forestal. Pedreres d’argila i jaciments de bauxita. Àrea comercial d’Alcanyís.

La vila és al fons d’una vall estreta, afluent, per l’esquerra, del Tastavins; l’església parroquial és dedicada a sant Salvador. Adossat a la muntanya hi ha l’indret dit de les Viles Velles.