Arxiu d'etiquetes: Matarranya

Favara de Matarranya (Matarranya)

4 Respostes

Municipi de la Matarranya (Franja de Ponent): 101,63 km2, 240 m alt, 1.231 hab (2014)

A la zona de parla catalana de l’Aragó i estès a banda i banda de les conques baixes del Matarranya i del riu d’Algars, poc abans de la seva confluència a Nonasp. Gairebé la meitat del terme és ocupat per boscs de pins, garrigues i matolls.

Les bases de l’economia local són l’agricultura de regadiu, al fons de les valls dels dos rius (oliveres, cereals, hortalisses i vinya) i de secà (oliveres, cereals, ametllers i vinya). La ramaderia (ovina, cabrum i porcina) hi té importància, hi ha apicultura i avicultura. Hom explota jaciments de guix. La indústria adobera hi ha tingut un cert desenvolupament i també n’hi ha d’alimentària -molins d’oli-, d’adobs i tèxtil. Àrea comercial de Móra d’Ebre.

La vila, que agrupa tota la població del municipi, es troba al peu de l’ermita de Santa Bàrbara i de les ruïnes de l’antic castell de Favara; s’hi destaca l’església parroquial fortificada de Sant Joan, gòtica del segle XVII.

Dins el terme hi ha el barri de l’estació de Favara, el despoblat de Vallbona i el sepulcre romà de Favara. L’orde de Calatrava hi establí la comanda de Favara.

Faió (Matarranya)

4 Respostes

Municipi de la Matarranya (Franja de Ponent): 67,19 km2, 92 m alt, 348 hab (2014)

(cast: Fayón) Administrativament pertany a Aragó, però és inclòs en la zona de domini lingüístic català. Situat a banda i banda de l’Ebre fins a la seva confluència amb el Matarranya, a l’extrem nord-oest de la comarca. Els terrenys incultes són ocupats per garriga clara, pins i alzines.

La construcció de l’embassament de Riba-roja ha negat part dels antics conreus de secà (oliveres i cereals), de regadiu i algunes mines, base de l’economia local, fet que ha lesionat sensiblement l’economia del municipi i ha provocat una forta immigració. Àrea comercial de Móra d’Ebre.

El poble també ha estat afectat per la construcció del pantà i pràcticament se n’ha hagut d’edificar un de nou, el qual és planer i quadriculat, de cases baixes.

Fou lloc de pas del transport fluvial del lignit procedent de Mequinensa, Ebre avall, cap a Flix, l’abandonament del qual explica el desús dels camins de sirga que remuntaven el riu i la desaparició del pas de barca.

Dins el terme hi ha el caseriu i l’ermita de Sant Jordi.

Cretes (Matarranya)

6 Respostes

Municipi de Matarranya (Franja de Ponent): 52,73 km2, 563 m alt, 601 hab (2014)

(o Queretes, cast: Cretas) Situat a l’esquerra del riu d’Algars, al límit amb la Terra Alta. El sector sud és afectat pels darrers contraforts dels ports de Beseit.

Les bases de l’economia local són l’agricultura de secà (si bé només la meitat del territori és conreada): oliveres, vinya i cereals, la ramaderia (ovina i porcina), l’avicultura, l’apicultura i algunes activitats industrials com la producció d’oli. Àrea comercial de Tortosa.

La vila és damunt la partió d’aigües entre el riu d’Algars i el Matarranya; conserva una part de l’antiga muralla; l’església parroquial de Santa Maria i Sant Joan és del 1566, amb façana renaixentista.

Dins el terme, on s’han trobat importants pintures prehistòriques als barrancs dels Gascons i del Bullent, hi ha els poblats ibèrics dels Castellans i del Mas de Magdalenes.

Codonyera, la (Matarranya)

3 Respostes

Municipi de Matarranya (Franja de Ponent): 20,9 km2, 499 m alt, 374 hab (2014)

Estès des de la riba dreta del riu de Mesquí, subafluent de l’Ebre, que limita el terme per l’oest, fins a la serra de Fórnols, al sud-est d’Alcanyís. A la zona muntanyosa hi ha vegetació natural formada per pinedes, alzinars i pasturatges, de propietat comunal.

Les bases de l’economia local són l’agricultura de secà (amb predomini de les oliveres, a més de cereals i vinya) i de regadiu (cereals i oliveres), gràcies a les sèquies derivades del Mesquí. Hi ha ramaderia ovina i porcina. Les activitats industrials són subsidiàries de l’agricultura (molins d’oli i pinsos). Àrea comercial d’Alcanyís. Tanmateix la població tendeix a disminuir a causa de l’emigració.

La vila, que comprèn tota la població del municipi, és a la dreta del riu de Mesquí; l’església parroquial, esmentada ja el 1280, és dedicada a Santa Maria.

Canyada de Beric, la (Matarranya)

2 Respostes

Municipi de Matarranya (Franja de Ponent): 10,83 km2, 738 m alt, 102 hab (2014)

(cast: la Cañada de Verich) Situat als contraforts del vessant meridional de la serra de Cirerals, al sud d’Alcanyís, drenat pel barranc de la Canyada, que neix dins el terme i desguassa al Guadalop per la dreta. El terreny és accidentat i la major part del territori és ocupat per boscs de pi blanc, que són explotats econòmicament, per matolls, especialment romaní, i erms.

Altres recursos del municipi són la ramaderia (bestiar oví i cabrum, que aprofita les pastures naturals), l’agricultura, predominantment de secà (vinya, oliveres i cereals) i diversos jaciments d’argila i pedreres de granit (a la vall del barranc de la Canyada). Àrea comercial d’Alcanyís. La població, amb tot, tendeix a disminuir.

La vila es troba a la dreta del barranc de la Canyada. Fou de la jurisdicció de l’orde de Calatrava.

Dins el terme municipal hi ha un poblat ibèric.

Calaceit (Matarranya)

6 Respostes

Municipi del Matarranya (Franja de Ponent): 81,11 km2, 511 m alt, 1.076 hab (2014)

(cast: Calaceite) Situat entre les conques dels rius d’Algars i el Matarranya, al límit amb la Terra Alta.

La vida econòmica del municipi es basa en el conreu de l’olivera i l’elaboració d’oli, activitats complementades per altres d’agrícoles (cereals, vinya i ametllers) i industrials derivades de l’agricultura. Ramaderia bovina i porcina. Àrea comercial de Tortosa.

La vila és a la carena d’un serrat que forma la divisòria d’aigües dels dos rius, al peu del turó de Sant Cristòfol, és d’origen islàmic; hi destaquen l’església arxiprestal de Santa Maria del Pla (de mitjan segle XIII, reedificada al XVIII), amb una notable façana barroca; l’interessant capella de la Mare de Déu del Pla (mitjan segle XVIII); una plaça porticada i diverses cases senyorials, com la casa de la vila (1606). El castell de Calaceit fou centre de la comanda de Calaceit de l’orde de Calatrava.

1 km al sud de la vila hi ha el poblat ibèric de Sant Antoni de Calaceit (segles -V a -III), un dels més grans de la comarca, que estigué voltat d’una muralla; excavat inicialment per P. Bosch i Gimpera en 1915-19. Dins el terme hi ha també el barranc de Calapatà (amb pintures prehistòriques) i el llogaret del Mas de l’Ametlla.

Beseit (Matarranya)

4 Respostes

Municipi de Matarranya (Franja de Ponent): 96,78 km2, 579 m alt, 583 hab (2014)

(cast: Beceite) Situat a la vall alta del Matarranya, afluent de l’Ebre, que drena el territori amb els seus afluents el riu d’Ulldemó i el riu de la Pena, al vessant nord-occidental dels ports de Beseit, al sud-est de Vall-de-roures. A la zona muntanyosa del terme abunden els pasturatges i els boscos de pins i d’alzines.

La vida econòmica del municipi es basa en l’agricultura, amb predomini del secà (cereals, oliveres, ametllers i vinya) sobre el regadiu (cereals i hortalisses). És important la ramaderia, principalment ovina. Hi ha mines de lignit i hom explota jaciments d’argila refractària. La tradicional indústria paperera ha perdut gran part de la seva importància, un fet que ha estat la causa principal de la davallada de població, iniciada al començament del segle XX.

La vila, situada a la banda dreta del Matarranya, és d’origen islàmic. Fou donada a l’orde de Calatrava, del qual esdevingué una de les comandes (comanda de Beseit).

Bellmunt de Mesquí (Matarranya)

3 Respostes

Municipi de la Matarranya (Franja de Ponent): 33,96 km2, 661 m alt, 120 hab (2014)

(o Bellmunt de Sant Josep, cast: Belmonte de San José) Situat al límit lingüístic amb el castellà, a l’esquerra del Mesquí, subafluent de l’Ebre, al sud-est d’Alcanyís. El terreny és molt muntanyós, accidentat per les serres de la Ginebrosa i la de Fórnols; hi abunden pinedes, alzinars i pasturatges, en règim d’explotació.

Gràcies als regatges derivats del Mesquí, hi ha una part de cultius d’horta, si bé hi preponderà l’agricultura de secà (olivera i vinya), la qual és gairebé l’única font de riquesa del municipi, molt afectat per l’emigració. També hi ha jaciments d’argila refractària. Àrea comercial d’Alcanyís.

A la vila, situada en un turó, destaca l’església parroquial de Sant Salvador, del segle XVIII.

Dins el terme es troba el despoblat de Mesquí.

Situat al límit lingüístic amb el castellà, el parlar de Bellmunt té algunes característiques de transició.

Arenys de Lledó (Matarranya)

2 Respostes

Municipi de Matarranya (Franja de Ponent): 34,27 km2, 381 m alt, 206 hab (2015)

Situat al límit amb la Terra Alta, de la qual és separat pel riu d’Algars. A la part muntanyosa hi ha boscos de pi blanc, carrascars i brolla.

L’agricultura, amb predomini del secà (conreus de cereals, oliveres, vinya i ametllers) sobre el regadiu (patates, llegums i hortalisses), que aprofita l’aigua del riu i del subsòl. A la ramaderia predomina el bestiar oví, cabrum i porcí. Hom elabora oli i vi. Una petita central hidroelèctrica aprofita l’energia del riu. Àrea comercial de Tortosa i subàrea comercial d’Alcanyís. La població ha disminuït una tercera part durant el segle XX.

A la vila, que està situada sobre un turó tocant al riu d’Algars, destaca l’església parroquial de Santa Maria, d’estil gòtic i portal romànic.

Dins el terme es troba també el petit santuari de Sant Hipòlit o Sant Pol.

Enllaç web: Ajuntament

Aiguaviva de Bergantes (Matarranya)

3 Respostes

Municipi de Matarranya (Franja de Ponent): 41,86 km2, 549 m alt, 605 hab (2014)

Situat al límit històric dels regnes d’Aragó i de València, a la confluència dels rius Guadalop i Bergantes.

La base de l’economia local és l’agricultura de secà (vinya, cereals i oliveres) i el regadiu, el qual aprofita les aigües del Guadalop a través de sèquies. Al territori no conreat, cobert en part de romaní, hi pasturen habitualment més de mil caps de bestiar, especialment oví i cabrum. La població ha disminuït a la meitat des del 1930.

La vila és situada gairebé equidistant dels dos rius; l’església parroquial de Sant Llorenç, del segle XVIII, va substituir l’antiga església, destruïda per un incendi. El 29 d’abril de 1838 tingué lloc la batalla d’Aiguaviva, en que fou batuda la partida del guerriller carlí Lluís Badoy.

El parlar d’Aiguaviva, al límit lingüístic del català amb el castellà, té algunes peculiaritats fonètiques a causa de l’aïllament de la vila de la resta del territori de parla catalana.