(Matadepera, Vallès Occidental)
Cim (856 m alt) del massís de Sant Llorenç del Munt, al sud-est de la Mola.
(Matadepera, Vallès Occidental)
Cim (856 m alt) del massís de Sant Llorenç del Munt, al sud-est de la Mola.
(Matadepera, Vallès Occidental, segle XVI – Roma ?, Itàlia, segle XVI)
Escriptor i eclesiàstic. Fou canonge del capítol de Barcelona i prior de l’església de la Mare de Déu de Montserrat, a Roma.
Deixà inèdita l’obra titulada De les dones més famoses de la Història.
(Matadepera, Vallès Occidental)
Caseriu i antiga quadra, situat a la dreta de la riera de les Arenes, sota el cim de Sant Llorenç del Munt.
(Barcelona, 9 gener 1930 – Matadepera, Vallès Occidental, 14 novembre 2021)
Metge. Inicià la llicenciatura a Barcelona i l’acabà a Saragossa l’any 1952.
Residí a Berlín des dels 22 anys, on ocupà el càrrec de director de l’institut de neuropatologia clínica de la universitat de Starglitz i fou catedràtic d’anatomia patològica de la universitat lliure de Berlín, després d’haver-ne estat degà durant sis anys.
És autor de treballs sobre la patologia del sistema nerviós central, i en especial sobre les qüestions de la microcirculació cerebral i la involució senil.
(Matadepera, Vallès Occidental, 21 febrer 1772 – Barcelona, 4 febrer 1850)
Advocat i polític. Es distingí durant la guerra del Francès prenent part activa en la Junta Superior del Principat de Catalunya reunida a Lleida (1808).
Aquest organisme el nomenà intendent de la província, membre de la comissió de finances i d’una comissió judicial que havia de substituir en les seves funcions l’audiència de Barcelona, aleshores sota domini francès.
Més tard, durant el trienni constitucional, fou ministre de la junta nacional del crèdit públic i ministre de finances en el segon govern d’aquell període, presidit per Eusebio Bardaxí (1821-22).
El 1834, com a sots-delegat de foment, exposà a l’ajuntament de Barcelona un informe sobre la creació de la Societat Econòmica d’Amics del País, la qual fou constituïda poc després.