Llogaret, damunt un contrafort de la serra de Comiols, al nord del turó de Montmagastre; en són el centre la casa gran de Folquer (702 m alt) i l’església parroquial de Sant Gil.
Un quilòmetre al nord-oest, a l’encreuament dels antics camins d’Artesa (actual carretera) i de Ponts a Tremp, hi ha l’antic hostal de Folquer.
Al segle XIX esdevingué el centre de la parròquia de Folquer i Comiols, dins la baronia de Montmagastre.
(Sant Esteve de Palautordera, Vallès Oriental)
(o casa de Sant Cebrià) Casa aloera, dita modernament castell de Fluvià, al peu del vessant sud-oriental del Montseny.
Pertanyia a l’antic terme del castell de Montclús, i en depenia la quadra de Campins.
Actualment és utilitzada com a casa de colònies.
Despoblat, a la plana, al nord-est de la vila, prop del naixement del torrent de Fluvià, afluent del Sió.
Al segle XIII és esmentat aquest lloc, presidit pel castell i la parròquia de Sant Jordi (on era molt venerada una imatge de Santa Llúcia). Els senyors de Llucià, de cognom homònim, posseïen (segles XI i XII), a més, extensos feus a la Segarra, a l’Urgell i a la Noguera.
Essent bisbe d’Urgell Pere de Cardona inicià la construcció d’una residència per als bisbes, coneguda amb el nom d’obra de Fluvià o de Santa Llúcia, que correspon a un gran casal de pedra, quadrat, amb un pati central, construït fins al primer pis, cobert fins a la destrucció parcial que sofrí el 1808 per part de les tropes napoleòniques.
Masia. Fou una important possessió del monestir de Ripoll.
El 885 el comte Guifré I el Pelós li donà una part de l’antiga vil·la, i el comte i bisbe Miró II de Besalú en completà la donació.
(Castellví de la Marca, Alt Penedès)
Masia i antic lloc, al sud del terme, a l’esquerra del torrent d’Estalella, afluent per l’esquerra del riu de Foix.
El 1255 el lloc, amb dues masies, fou donat per Pere d’Estalella al monestir de Santes Creus.
Poble, situat en un coster, a l’esquerra del riu Escrita, aigua avall d’Espot; la seva església és dedicada a sant Esteve.
Prop ja de la Noguera Pallaresa hi ha la borda d’Estaís.
Masia, situada en un meandre de la riba esquerra del Ter.
L’actual edifici és un notable casal del segle XVIII; el lloc és esmentat ja el 997.
Al segle XV una pubilla del casal de Saderra aportà el patrimoni als Espona. La família es cognomenà, a partir de mitjan segle XVIII, Esteve i aviat Barnola, nom de l’actual propietari.
Casa forta, situada a la vall del riu de Mules, entre Viladrau i Taradell.
Era una vila rural ja el 966. Hi residiren els Taradell i els Vilademany des de mitjan segle XII, i des del segle XVI fou una masia important.
L’edifici és gòtic (segles XIV-XV), amb unes dependències neoromàniques del començament del XIX.
Prop seu hi ha l’església romànica de Sant Miquel, esmentada ja el 1181; té un soterrani, també amb absis, de la mateixa dimensió de la capella.
(o castell del Fitor, ant: Espareguera) Antic casal, situat en un enclavament, a l’est de la vila de Centelles; depèn de la parròquia d’Aiguafreda. Hi ha les restes d’un gran edifici quadrat d’època romànica.
Fou del llinatge Esparreguera (testimoniat el 1189), que es fusionà vers el 1260 amb el de Vilanova, procedent de Terrassola de la Plana (Seva). El 1290 passaren a ésser senyors de Savassona.
Antiga masia de la ciutat, vers el costat de llevant, propera a la carretera de Roda de Ter, actualment integrada a la ciutat.
Era propietat de Teodor de Mas, marit de santa Joaquima de Vedruna, la qual hi fundà la congregació de carmelitanes de la caritat, conegudes popularment per monges de l’Escorial.
Dades dels Països Catalans 