(el Bruc, Anoia)
Antiga masia de la Guàrdia, que fou, als segles XVIII i XIX, possessió de Montserrat, situada al coll de can Maçana, a la carretera de Manresa al Bruc, a l’encreuament amb la que va al monestir per Santa Cecília.
Fou fortificada durant les guerres del segle XIX, a causa de la seva posició estratègica.
(Sant Vicenç de Torelló, Osona)
(o Lloriana) Masia, al peu del castell de Torelló.
Donava nom a una part de l’antic terme de Torelló (1057) i a la parròquia de Sant Vicenç de Lluriana, a Torelló.
El 1937 hom donà al municipi de Sant Vicenç de Torelló el nom de Lloriana de Ter.
Barri de la ciutat, predominantment obrer, situat al nord-oest del terme municipal; abans de formar barri propi pertanyia a Sistrells.
Agafà el nom de la masia de can Lloreda, desapareguda vers el 1960. També és conegut per la Bassa, puix que es formà prop d’un gran safareig per a regar.
És format de tres sectors diferenciats: la Immaculada i Lloreda Vella, que tenen l’origen els anys 1920 (primera onada immigratòria a l’aglomeració industrial barcelonina) i que consten, fonamentalment, d’habitatges d’autoconstrucció, i la urbanització Lloreda, formada per blocs d’habitatges.
L’equipament urbà hi és deficient. Constitueix un tot urbà amb el barri del Fondó de Santa Coloma de Gramanet. Té associació de veïns. És afectat pel pla parcial Carig (1962).
Als terrenys lliures immediats hom inicià la construcció del polígon Montigalà-Batlloria, previst per a 60.000 h, que de moment, però, resta aturat.
(la Vall de Bianya, Garrotxa)
Masia, antiga parròquia i actual santuari (la Mare de Déu de Llongarriu), a la Vall de Bac, enlairada a 740 m alt, al vessant septentrional de la serra de Malforat.
L’església, romànica, fou restaurada el 1672; depèn de la de Porreres.
(les Llosses, Ripollès)
Masia, al nord del terme, al vessant meridional del ras de Llentes, sector dels rasos de Tubau en contacte amb la serra de Sant Marc d’Estiula.
Donà nom, el segle XIX, al terme i parròquia de Corrubí.
Gran masia i antic hostal, al límit amb el de Vallirana, prop de Sant Ponç de Corbera.
Prop seu hi ha el mas vell del Lledoner, al recinte del qual hi ha la capella de Sant Francesc del Lledoner, obra del 1558, en relació amb la llegenda que explica que Francesc d’Assís féu estada en aquest mas.
Prop seu, en direcció a la Creu d’Ordal, fou iniciada, a la fi del segle XVIII, la construcció del pont del Lledoner, format per dos pisos d’arcades.
(Sant Joan les Fonts, Garrotxa)
Antiga casa forta, romànica.
És un dels exemples més típics de casa rural construïda als segles XI-XII que es conserven a Catalunya.
El 1972 fou declarada monument històric-artístic.
Antiga quadra i masia, situada al vessant meridional de la roca dels Moros, a l’esquerra de la rasa d’Encies.
Hi ha una església, dedicada a sant Pere, que depenia de la de Canalda.
Al sud, al vessant del Cardener, hi ha la masia i església de Vilanova d’Isanta.
(o Can Guineueta) Barri de l’antic municipi de Sant Andreu de Palomar, al límit amb el d’Horta, construït prop de l’antiga masia de Can Guineueta.
Afectat en part pel pla parcial del 1962, s’ha convertit en zona residencial urbana semi-intensiva (500/600 h/ha), malgrat que el 1953 havia estat classificada com a ciutat jardí intensiva (200 h/ha).
Dins el barri hi ha el parc de la (o de Can) Guineueta (1968). Entre la via Favència i la carretera Alta de les Roquetes hi havia el nucli de Can Guineueta Vell o la Guineueta Vella, conjunt no urbanitzat de cases d’una sola planta, sorgit els anys 1940, que foren expropiades durant els anys 1970 per a construir en aquell indret el polígon o barri de Canyelles.
Masia i antiga parròquia (Santes Creus), situat al vessant meridional de la serra de Busa.
Vora el camí de Tantellatge a Busa hi ha l’antic hostal de Guilanyà.
El lloc és esmentat ja el segle XI.
Dades dels Països Catalans 