Arxiu d'etiquetes: marquesat Aitona

Montcada i de Silva, Miquel I de

(Madrid, 9 octubre 1652 – Girona, 8 agost 1674)

Cinquè marquès d’Aitona. Fill de Guillem Ramon de Montcada i de Castro. El 1670, a la mort del seu pare, n’heretà el títol marquesal.

Participà a la guerra contra França. El 1672 manava el terç de la Diputació del Principat que actuava al front del Rosselló. El 1674, quan exercia el mateix comandament i era a Girona, li sobrevingué la mort. Feia poc que havia arribat a la ciutat procedent del front rossellonès.

Del seu matrimoni amb una Benavides deixà dos infants de molt poca edat: Guillem Ramon de Montcada i de Portocarrero-Meneses, sisè marquès d’Aitona, i Lluïsa de Montcada i Benavides, que havia de casar-se amb el duc d’Híxar.

Montcada i de Montcada, Francesc II de

(València, 1586 – Goch, Alemanya, 1635)

Polític i escriptor. Fill de Gastó II de Montcada i de Gralla.

Gran d’Espanya i tercer marquès d’Aitona, ambaixador als Països Baixos i conseller de la governadora general d’aquell país, la infanta Isabel Clara Eugènia, les funcions de la qual assumí quan ella morí.

Foren germans seus:

Miquel de Montcada i de Montcada  (Catalunya, segle XVI – després 1604)  Fou conseller del rei i mestre racional de Catalunya adjunt des del 1604.

Pere de Montcada i de Montcada  (Catalunya, segle XVI – 1621)  Eclesiàstic. Fou degà de Tortosa i bisbe de Girona (1620-21).

Montcada i de Gralla, Gastó de

(Barcelona, 21 març 1554 – Saragossa, 24 gener 1626)

Segon marquès d’Aitona (1594), comte d’Osona, vescomte de Cabrera i de Bas, baró de Llagostera, etc. Cavaller de Calatrava. Fill i hereu de Francesc (I) de Montcada i de Cardona.

Virrei de Sardenya (1590-95), on succeí el seu sogre, Miquel de Montcada i Bou, i continuà l’obra de defensa de l’illa (durant el seu virregnat foren construïdes 66 torres de defensa) i de foment de l’agricultura.

Lluità després contra els anglesos (1596-98), fou virrei d’Aragó (1604-10) i passà posteriorment a residir a la cort, al servei de Felip III de Catalunya.

Fou mestre racional de Catalunya des del 1597, càrrec vinculat als marquesos d’Aitona per llur entroncament amb els Gralla.

Es casà amb Caterina de Montcada i Bou, que li aportà les baronies de Callosa i Tàrbena.

Foren germans seus:

Hug de Montcada i de Gralla  (Catalunya, segle XVI – Calais, França, 8 agost 1588)  Fou lloctinent del seu germà Gastó a Sardenya. Fou un dels pocs catalans que embarcaren a l’anomenada Armada Invencible, tramesa per Felip II de Catalunya contra Anglaterra, que havia de tenir una fi desastrosa i en la qual morí.

Joan de Montcada i de Gralla  (Catalunya, segle XVI – Tarragona, 1622)  Eclesiàstic. Bisbe de Barcelona (1610-12), féu de moderador en les disputes entre els consellers barcelonins i la inquisició. Després fou nomenat arquebisbe de Tarragona (1612-22).

Lluís de Montcada i de Gralla  (Catalunya, segle XVI – després 1632)  Fou comanador d’Osca, Ulldecona i Vilalba i després gran conservador i castellà d’Amposta de l’orde de l’Hospital de Sant Joan. Destacat partidari dels nyerros, promogué (1615) incidents a Amposta. El 1632 fou elegit diputat eclesiàstic de la generalitat. Fou pare de Joan Lluís de Montcada.

Montcada i de Castro, Guillem Ramon de

(Barcelona, 1619 – Madrid, 17 març 1670)

Quart marquès d’Aitona. Fill de Francesc de Montcada i de Margarida de Castro i de Cervelló. El 1635 heretà del seu pare el marquesat d’Aitona.

Fou virrei de Galícia i conseller de Felip IV.

Fundà la casa de la congregació de l’Escola de Crist de Barcelona (1660). Finançà després l’establiment d’altres cases de la mateixa congregació. Era membre del consell de regència de Carles II.

És autor d’un Discurso militar sobre los inconvenientes de la milicia de estos tiempos y su reparo, publicat a València i a Milà, d’un Tratado de la oración editat amb pseudònim, i de nombrosos treballs que restaren manuscrits i són a la Biblioteca Nacional de Madrid, com un Vocabulario de la gente de mar.

Montcada i de Cardona, Francesc (I) de

(Mequinensa, Baix Cinca, 9 octubre 1532 – València, 12 novembre 1594)

Segon comte i primer marquès d’Aitona (1581), comte d’Osona, vescomte de Cabrera i de Bas (per compra, el 1574, a Lluís Enríquez de Cabrera), gran senescal d’Aragó i mestre racional de Catalunya pel seu casament amb Lucrècia de Gralla, senyora de Subirats, filla del mestre racional Miquel de Gralla. Fill de Joan (II) de Montcada i Tolsà.

El 1554 fou empresonat a Barcelona, amb aquell qui després fou sogre seu, pel lloctinent, per un incident produït a les galeres reials.

Lloctinent general de Catalunya (1580-81), lluità contra la fam i el bandolerisme, contra el qual alçà sometent.

Lloctinent de València (1581-94), la seva cort recordà, per la fastuositat i brillantor, la dels ducs de Calàbria. Lluità contra els falsificadors de moneda, els bandolers i, sobretot, els moriscs, i expulsà del regne els del regne de Granada (1586).

Pledejà contra els Cruïlles per la baronia de Llagostera, que li fou adjudicada.

Fou enterrat en un mausoleu de marbre, renaixentista, a la seu vella de Lleida.

Gralla i d’Hostalric, Lucrècia

1 Resposta

(Catalunya, segle XVI – 1604)

Dama. Filla de Miquel Gralla.

Es casà amb Francesc de Montcada i Cardona, segon comte i primer marquès del títol d’Aitona, que fou virrei del Principat i de València. En restà vídua el 1594.

Les seves restes, amb les del seu marit, foren posades en un sumptuós mausoleu de marbre, d’estil renaixentista, a la seu vella de Lleida.

Fills seus foren Gastó, segon marquès d’Aitona, i Joan, arquebisbe de Tarragona.