Arxiu d'etiquetes: mariners/es

Cateura, Macià

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)

Marí. Era patró de la barca Santa Eulàlia de Sant Feliu de Guíxols. Conegudes les seves simpaties per Carles d’Àustria, el virrei borbònic Fernández de Velasco el féu empresonar el 1704.

Recuperada la llibertat, fou un dels grans proveïdors de Gibraltar, burlant el bloqueig enemic, quan les forces aliades que havien conquerit la plaça resistiren el setge espanyol per reprendre-la.

Durant la guerra de Successió fou corsari molt actiu. El 17 maig 1708 entrà al port de Barcelona, després d’haver capturat quatre naus enemigues al Grau de València. Manava aleshores la seva mateixa barca, armada i tripulada per vuitanta homes.

El 4 setembre 1709, davant el cap Bon, a la costa del nord d’Àfrica, fou voltat i abordat per quatre naus franceses, entre elles un navili gran i una fragata. Pogué deseixir-se’n després de dura lluita, molt cruenta per als atacants.

El rei de Tunis volgué informar-se personalment de la gesta.

Capó, Jaume

Deixa un comentari

(Illes Balears, segle XVIII)

Corsari. Arribà a Barcelona a la darreria de 1713, en un comboi de socors durant el setge de la plaça per les tropes borbòniques.

Fins al setembre de 1714 fou un dels més ardits capitans de la petita flota catalana, en lluita desigual amb el bloqueig enemic.

Manava la fragata Santa Madrona.

Camisó

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVI)

Mariner. Participà a la batalla de Lepant (1572). Hi capturà el pavelló de combat de l’almirall turc Alí-paixà.

Calvet, Ezequiel

1 Resposta

(Barcelona, 1780 – 1851)

Capità de fragata i director de l’Escola de Nàutica de Barcelona (1835).

En col·laboració amb Josep Bonet i Vinyals, publicà unes Tablas de logaritmos (1847) i una Colección de tablas para varios usos de la navegación (1848), reeditades sovint.

Busquets, Pere -marí-

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XV)

Marí de la segona meitat del segle. Fou un dels caps destacats de les galeres catalanes que cooperaren a la campanya final per conquerir el reialme sarraí de Granada. Hi operava des del 1483.

Bovet, Nicolau

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIII)

Marí. La seva nau, que duia a bord Guillem de Montcada, fou posada al davant de l’estol de Jaume I a l’expedició a Mallorca. El mateix rei en donà l’ordre abans de salpar de Salou, el 6 de setembre de 1229.

També disposà que la nau de Bovet dugués un gran fanal encès, per orientació durant la nit dels vaixells que havien de seguir-la.

Boixadors i d’Erill, Bernat de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVI – segle XVII)

Militar. Fill de Joan Lluís de Boixadors i de Requesens. Fou creat comte de Savallà el 1599.

L’any 1640 la Generalitat de Catalunya li encarregà de fer cara a l’avançada que es proposava l’exèrcit reial del marquès de Los Vélez des de Tortosa. Aquarterà les tropes a l’Hospitalet de l’Infant, però hagué de retirar-se el mes de desembre.

Amb la mobilització dels seus homes en petites guarnicions aconseguí de retardar l’arribada del marquès a Barcelona i donà temps a la ciutat, en tractes amb els francesos, d’organitzar, amb èxit, la seva defensa (1641).

Es casà amb la pubilla dels Pacs i Burguès, mallorquina, matrimoni que li aportà les baronies de Vallmoll (Alt Camp) i de Bunyolí (Mallorca), i per això durant algunes generacions els caps de la família es cognominaren Pacs.

El seu germà fou Dimes de Boixadors i d’Erill  (Catalunya, segle XVI – segle XVII)  Marí. Fou un dels més distingits a la batalla de Lepant, el 1572, contra la flota turca. L’homònim que es destacà a la defensa del Rosselló el 1543 és possiblement un altre personatge.

Bartomeu, Joan

Deixa un comentari

(Catalunya ?, segle XIV – Sardenya ?, Itàlia, segle XV)

Marí. Comandava una de les galeres trameses a Sardenya el 1409, a l’expedició que manava Pere Torrelles. La seva nau, duent a bord el diplomàtic Jaume Roure, fou enviada a Barcelona per notificar al rei Martí I l’Humà la gran victòria de Sanluri, cosa que féu el 14 de juliol de 1409. Tornà a Sardenya, on seguí en campanya.

El 1411, a la mort de Pere Torrelles, fou tramès novament a Barcelona, amb Andreu de Biure, per tal d’exposar al parlament català la transferència de poders a Joan de Corbera per Torrelles poc abans de traspassar.

Bartomeu tornà tot seguit a Sardenya. Hi capitanejà la guarnició de l’Alguer, la qual disposava de molt poca gent d’armes, quan fou atacat pel vescomte de Narbona (1411), cap dels rebels, amb forces molt superiors. Una resistència heroïca dirigida per Bartomeu aconseguí que la plaça se sostingués i que l’enemic fos rebutjat.

Baralt i Torres, Josep

3 Respostes

(Arenys de Mar, Maresme, 31 maig 1740 – 1829)

Navegant i professor de nàutica. Membre d’una família de mariners, germà d’Ignasi, navegà en la carrera d’Índies i, mobilitzat per la marina reial espanyola, aconseguí títols honorífics.

Obert el comerç de Catalunya amb Amèrica per Carles III de Borbó i autoritzada la creació d’una escola de nàutica, fou l’impulsor i primer director de l’Estudi dels Pilots d’Arenys de Mar, per tal d’ensenyar científicament l’art de navegar.

El 1802 rebé el títol de tinent de navili.

Baralt i Torres, Ignasi

2 Respostes

(Arenys de Mar, Maresme, 1748 – Maracaibo, Veneçuela, 1805)

Navegant i comerciant. Membre d’una família de mariners d’Arenys, fou presoner de pirates i, alliberat pel seu germà Josep, fou milicià voluntari a Veracruz.

Establert a Veneçuela, el 1780 era síndic procurador municipal de Maracaibo, on concentrà la seva activitat en l’urbanisme municipal i el comerç.