(Campanet, Mallorca, 1753 – Palma de Mallorca, 1827)
Militar. Passà a l’armada el 1777. Actuà de corsari; participà en l’atac a Alger (1784), dirigit per Antoni Barceló, i el 1795 en el setge de Roses (Alt Empordà) com a segon del duc de Gravina durant la Guerra Gran.
Defensà l’illa de la Trinitat contra els anglesos (1797). Ascendí a brigadier el 1811.
(Catalunya, segle XIV)
Marí. El 1327 embarcà a la seva nau l’ambaixador Pere de Mitjavila, tramès per Jaume II el Just al soldà Meleken-Nasser d’Egipte.
En entrar i sortir del port d’Alexandria, duent a bord Mitjavila i també l’ambaixador de França, que feia viatge amb ells, es produí un famós incident per determinar quina bandera havia d’arborar la nau.
(Tortosa, Baix Ebre, 1833 – Xest, Foia de Bunyol, 1867)
Enginyer naval. És autor de remarcables estudis de la seva especialitat.
(Itàlia, segle XIV – 1456)
Almirall genovès. El 1435 dirigí l’esquadra genovesa enviada per socórrer Gaeta, i va obtenir un gran triomf sobre l’esquadra aragonesa a la batalla de Ponça, on féu presoner Alfons IV el Magnànim.
(Catalunya, segle XIV)
Marí. Adquirí gran renom en 1360, per les seves accions corsàries davant les costes andaluses, al front d’un petit estol de quatre galeres.
(Alacant, segle XIII – ?, segle XIII)
Corsari. En 1285 hostilitzà amb gran eficàcia el tràfic marítim francès que sostenia la invasió de Catalunya realitzada pels croats de Felip l’Ardit.
El seu cop més important fou la captura de dues grans barques i l’enfonsament d’altres onze davant de Narbona. Operava amb un lleny de vint-i-vuit rems.
(Barcelona, segle XIX – 1869)
Mestre veler. El 1828 organitzà una gran exposició al Col·legi de l’Art Major de la Seda.
Fou regidor de Barcelona i diputat a les corts espanyoles.
Pertanyia a la Societat Econòmica d’Amics del País. Hi presentà memòries d’interès sobre diversos temes econòmics.
(Catalunya, segle XV)
Cavaller. Féu accions de pirateria amb una galera a les costes catalanes.
El 1440 foren armades contra ell dues naus de Barcelona, ja que les barques de blat que anaven de Tortosa a la capital no gosaven sortir de l’Ebre.
(València ?, segle XV)
Corsari. Amic de l’escriptor Joanot Martorell, el 1437 aquest el proposà com a testimoni en un afer d’honor que tenia amb Joan de Montpalau.
El 1441, amb quatre galeres, intentà, en va, d’emparar-se de Famagusta, aleshores possessió genovesa. El 1443 hagué d’ésser defensat pel seu cosí germà, Galceran de Vilanova, de l’acusació de traïdor feta contra ell per un membre de l’orde de Montesa.
Al servei de l’Hospital, participà el 1444 en l’atac i la captura del vaixell genovès Doria, que des d’Alexandria portava armes i avituallament a l’estol del soldà fondejat a la badia de Rodes. Al setge de Rodes combaté al costat dels santjoanistes.
Fet presoner pel Gran Caramany el 1446, fou tramès al soldà a Alexandria, però se n’evadí amb uns mercaders catalans, presoners com ell, i retornà a Rodes, on trobà el seu sogre Joan Bonet, capità d’una galera.
Vers el 1447 degué tornar a València, i explicà les seves aventures al seu amic Joanot Martorell, el qual les inclogué, estrafetes, en la seva novel·la Tirant lo Blanc.
(Catalunya, segle XV – 1512/16)
Almirall. Fill d’un Berenguer de Vilamarí i de Constança. Senyor de Palau-Saverdera. Es posà al servei de Ferran el Catòlic i rebé d’aquest el títol de comte de Carpaccio.
Dugué a terme una aferrissada campanya contra els pirates turcs que hostilitzaven les costes de la Mediterrània. Fou molt espectacular l’atac naval que dirigí (1467) contra els pirates establerts al delta del Nil. Les seves accions posaren en perill el comerç entre Turquia i Egipte.
El 1479 defensà Rodes contra els turcs, el 1483 prestà els seus serveis a Ferran de Nàpols i el 1502 ocupà l’almirallat de Nàpols i col·laborà a l’empresa del Gran Capità. El 1510 atacà Trípoli, plaça que fou conquerida.
Fou succeït per la seva filla Elisabet de Vilamarí i de Cardona-Bellpuig.
Dades dels Països Catalans 