(Maó, Menorca, 1 octubre 1906 – 8 febrer 1939)
Diari en castellà. Aparegut com a portaveu del Partit d’Unió Republicana. Succeí “El Liberal” (1881-1906) i en foren directors Miquel Seguí, Miquel Ribé i Capó i Joan Manent i Victory, que en fou també propietari i li donà un gran impuls.
Durant la guerra civil l’empresa fou col·lectivitzada, i el diari fou convertit en òrgan de la Confederació Regional del Treball de la CNT.
(Maó, Menorca, 15 desembre 1829 – )
Sala d’espectacles. Esdevingué centre de les representacions operístiques de Menorca, principalment d’òpera italiana, amb temporades regulars (1817-1935), esporàdiques (1936-54) i, des del 1972, organitzades pel grup Amics de l’Òpera, breus temporades regulars. També s’hi han fet representacions teatrals, sarsueles, concerts i cinema.
La sala és espaiosa, amb una platea de gran capacitat i quatre pisos de llotges i seients. L’escenari, gran i ben dotat, conserva en perfecte estat els telons confeccionats per a la visita d’Isabel II de Borbó a Maó, el 1860.
Enllaç web: Teatre Principal de Maó
(Maó, Menorca, 30 abril 1778 – 1785)
Entitat cultural. Fundada amb la finalitat de fundar una biblioteca per a ús exclusiu dels socis. Era situada a la mateixa casa de Joan Ramis i Ramis, que en fou secretari i bibliotecari, i el seu lema era Studio et Amore. En total arribà a comptar amb 17 membres.
A les reunions, setmanals, es llegiren treballs d’història i geografia, sempre en català, que era la llengua oficial de l’entitat. Dos anys després de la seva fundació decaigué la seva activitat i el 1785 fou definitivament suprimida.
Els seus estatuts foren publicats el 1921 a la “Revista de Menorca”.
(Maó, Menorca, 1 juliol 1888 – )
Publicació periòdica. De caràcter científic i literari referida principalment a l’illa. Fundada per Joan Seguí i Rodríguez i Pere Riudavets i Tudirí.
Ha sofert algunes interrupcions temporals -la més llarga, del 1934 al 1943-, raó per la qual ha tingut èpoques, la darrera iniciada el 1961. Des del 1906 és òrgan de l’Ateneu de Maó. Cal destacar la direcció de Francesc Hernández i Sanz (1898-1934).
És d’obligada consulta per a qualsevol mena d’estudis sobre l’illa de Menorca. El 1963 Miquel Barber i Barceló publicà un Índice de la Revista de Menorca que abastà les sis primeres èpoques.
(Maó, Menorca, 1987 – )
Fundació cultural privada. Creada pel mecenes Ferran Rubió i Tudurí, químic i farmacèutic menorquí, fundador i propietari dels laboratoris Andrómaco. La dirigí fins a la seva mort i la féu hereva dels seus béns, els més importants dels quals són el patrimoni artístic i la finca rural de Montgofre, on residia.
La seva finalitat és vetllar per la cultura menorquina mitjançant diferents activitats i serveis, com ara la Biblioteca-Arxiu Ferran Rubió i Tudurí -biblioteca universitària formada per més de 5.000 volums, entre els quals destaquen el llegat de Pons Capella i el seu fons personal-; la Filmoteca de Menorca, que té la missió de conservar, catalogar i difondre el patrimoni cinematogràfic que faci referència a Menorca i als menorquins; la col·lecció de música menorquina, dedicada a recopilar documents musicals de l’illa; l’arxiu fotogràfic i audiovisual, i, finalment, nombroses publicacions.
Enllaç web: Fundació Rubió i Tudurí
(Maó, Menorca, 30 juny 1934 – 1939)
Setmanari. Òrgan de l’Ateneu Racionalista de Maó i de les Joventuts Llibertàries de Menorca.
Suspès arran dels fets d’octubre de 1934, reaparegué l’1 de juny de 1935. Continuà publicant-se durant els anys de la guerra civil.
(Maó, Menorca, 16 agost 1944 – )
Capella de música. Iniciada pel bisbe de Menorca Bartomeu Pascual Marroig. N’han estat directors Gabriel Salord i Marquès, fins el 1967, Guillem Colom i Allès. fins a la seva jubilació, el 1995, i Josep Maria Taltafull.
Ha protagonitzat diversos enregistraments i ha actuat com a ambaixadora cultural menorquina en gires per l’estat espanyol, Itàlia, Alemanya i els Estats Units. La coral ha estat dirigida per Philippe Bender, Salvador Brotons, Kemal Khan, Antoni Ros i Marbà i Joan Company.
En el si de la Capella s’han format veus com la del baríton Joan Pons.
(Inca, Mallorca, 1907 – 1929)
Setmanari. Editat i dirigit per Miquel Duran i Saurina, que en fou el principal redactor; era d’orientació catòlica conservadora. Tingué tres èpoques (1907-14, 1919-25 i 1928-29).
Del 1915 al 1918 fou substituït per “La Veu d’Inca”, títol imposat per un nou i efímer equip de redacció.
(Maó, Menorca, 1 març 1873 – 28 febrer 1939)
Diari conservador. El 1904 es decantà cap al maurisme. Durant la Segona República es mantingué dins la línia monàrquica i amb simpaties envers la CEDA.
Per l’agost de 1936 passà a les Agrupacions Socialistes menorquines, es fusionà amb el setmanari socialista “Justicia Social” i desaparegué.
Del 1927 al 1936 publicà “Pàgina menorquina”, bilingüe.
(Maó, Menorca, 1905 – )
Associació. Fundada per al desenvolupament de diverses activitats (agricultura, comerç, sanitat, bibliografia, història, música, art, excursionisme, etc) a favor de Menorca.
L’Ateneu posseeix una biblioteca important i un museu de fauna i flora de l’illa.
Enllaç web: Ateneu de Maó
Dades dels Països Catalans 