Arxiu d'etiquetes: Manresa (hist)

Codines, les -Bages-

(Bages)

Un dels quatre barris en què era dividida la ciutat de Manresa el segle XIII.

Culla, la -Bages-

(Manresa, Bages)

Antiga masia fortificada, aturonada, a l’est de la ciutat, prop de la qual, a l’indret de la capella de Sant Blai i Sant Llàtzer (esmentada ja al segle XIII), fou construït un convent de clarisses al primer quart del segle XIV.

Caixa d’Estalvis de Manresa

(Manresa, Bages, 1865 – 2009)

Entitat financera creada i domiciliada a Manresa.

El 2009 es va fusionar amb Caixa de Catalunya i Caixa Tarragona, amb el nom de CatalunyaCaixa.

Crema del Paper Segellat, la -1808-

(Manresa, Bages, 2 juny 1808)

Moviment popular, que inicià la guerra del Francès al Principat.

L’ajuntament havia rebut i acomplert l’ordre de substituir, a l’encapçalament del paper segellat, el nom del rei pel del lloctinent Murat; reunit el poble a la plaça Major, cremà, entre crits de fidelitat al rei Ferran VII de Borbó, el paper novament segellat.

Aquell mateix dia les autoritats convocaren els gremis i amb representants d’aquests i del poble alt i amb eclesiàstics formaren la Junta de Govern de Manresa, la primera del Principat, que organitzà la defensa juntament amb les poblacions de les comarques veïnes.

El general napoleònic Duhesme envià un exèrcit per sotmetre la ciutat, que fou derrotat al primer combat del Bruc.

Bases de Manresa -1892-

(Manresa, Bages, 27 març 1892)

Document formulat i aprovat per la Unió Catalanista, d’acord amb una iniciativa d’Enric Prat de la Riba i Lluís Domènech i Montaner. Es nomenà una comissió encarregada de redactar unes bases on es fixaren els principis polítics, socials i econòmics del nacionalisme català.

Comprenien tres parts: la relativa al poder central, al poder regional i la formada per disposicions transitòries. L’esperit de les Bases combinava la solució federalista amb reminiscències de caràcter històric i amb un vot corporatiu.

Estipulava el català com a única llengua oficial de Catalunya i que tots els càrrecs polítics havien d’ésser ocupats per catalans.

El 1992 se’n celebrà el centenari amb diversos actes i una gran exposició monogràfica.