Arxiu d'etiquetes: Manacor

Virgili, cala -Mallorca-

(Manacor, Mallorca Llevant)

Cala de la costa, al sud de cala Magraner.

Vicens i Santandreu, Antoni

(Manacor, Mallorca, 1836 – 1907)

Glossador popular. Les seves Glosades, de caràcter naturalment rústic i d’un pintoresquisme sovint excessiu, no deixen de tenir la gràcia de l’autenticitat.

Foren editades a Palma en 1907, amb pròleg d’Antoni Maria Alcover, que en patrocinà la publicació.

Varques, cala

(Manacor, Mallorca Llevant)

Cala de la costa, al sud de cala Falcó.

Torre, sa -varis geo-

sa Torre  (Felanitx, Mallorca Migjorn)  Barri de la ciutat, sorgit el 1883 com a urbanització, considerada modèlica a la seva època.

sa Torre  (Manacor, Mallorca Llevant)  Barri, a ponent de la ciutat, de residència modesta.

Son Macià

(Manacor, Mallorca Llevant)

Poble, 7 km al sud-est de la ciutat, sorgit al començament del segle XX a la possessió dita son Macià Vell, al fons de la vall de son Macià (orientada al nord-oest – sud-est).

La construcció de l’església fou iniciada el 1919; el 1930 esdevingué vicaria in capite, i el 1938, parròquia.

Soler, Mateu

(Manacor, Mallorca, segle XIX – segle XX)

Polític. Encapçalà des dels primers anys del segle XX el socialisme manacorí: regidor a partir del 1903, cap de l’agrupació socialista local i principal creador de la casa del poble.

Representà, amb Joan Montserrat i Parets i algun altre, el socialisme dels pobles de Mallorca, sovint enfrontat al de Palma.

Santandreu i Sureda, Jaume


(Manacor, Mallorca, 9 juny 1938 – )

Prevere (1960), escriptor, polític i activista social. Estudià al Seminari Conciliar de Sant Pere (1949-59). Exercí de missioner al Perú (1964-69), d’on sorgí la novel·la El denari del profeta (1988). Des del seu retorn a Mallorca s’ha dedicat intensament a la problemàtica derivada de la marginació social.

En política milità en partits comunistes i al Partit Socialista de Mallorca (1981-83), amb el qual es presentà a les eleccions autonòmiques del 1983. Posteriorment participà en la creació d’Esquerra Republicana de Catalunya a Balears, partit del qual fou president a les Illes (1988-92).

Ha publicat llibres de poemes: Dos pams d’home (1970) i novel·les: Camí de Coix (premi Ciutat de Palma 1979) i Mamil·la, encara (premi Andròmina 1984).

Santandreu i Artigues, Pere Joan

(Manacor, Mallorca, 1808 – Palma de Mallorca, 1838)

Escultor. Format a Manacor (1821). Des del 1823 es donà a conèixer a Palma, on treballà al taller de Josep Lladó. La Junta de Comerç el pensionà per anar a estudiar a Madrid.

Col·laborà amb la Real Fábrica de la Moncloa, que dirigia el mallorquí Bartomeu Sureda. Treballà en marbres i presentà obres a l’Academia de San Fernando amb èxit.

Santa Llúcia de Manacor

(Manacor, Mallorca Llevant)

Antiga ermita, al sud de la ciutat, al cim del puig de Santa Llúcia, anomenat així d’antic.

El 1652 ja hi havia una casa on els jurats volien establir una escola de gramàtica; del 1750 al 1773 s’hi establiren els ermitans de Sant Pau (que li donaren el nom d’ermita de la Concepció).

Riera i Nadal, Miquel Àngel

(Manacor, Mallorca, 29 abril 1930 – Palma de Mallorca, 20 juliol 1996)

Escriptor. Al marge dels cercles literaris, va configurar lentament una obra narrativa densa i sòbria, marcada per la reflexió i per una inflexible voluntat d’estil.

És destaquen novel·les com ara Fuita i martiri de Sant Andreu Milà (1973), Morir quan cal (1974, premi Sant Jordi 1973), L’endemà de mai (1978, premi Nacional de la Crítica 1979), Panorama amb dona (1984), Els déus inaccessibles (1987, premi Nacional de Literatura Catalana), Illa Flaubert (1990, premi Josep Pla), i els reculls de narracions La rara anatomia dels centaures (1979) i Crònica lasciva d’una decadència (1995).

Com a poeta excel·lí en diversos títols, aplegats el 1985 en el volum Tots els poemes (1957-1981).

El 1988, la Generalitat de Catalunya li atorgà la Creu de Sant Jordi.