(Manacor, Mallorca, 1493 – Càller, Sardenya, 1556)
Jurisconsult. Germà de Nicolau. Es doctorà en drets a Avinyó. El 1541 fou un dels cavallers que reberen Carles I a Mallorca i aquest el nomenà regent de la cancelleria de València. El 1551 fou ascendit a regent del regne de Sardenya.
És autor del tractat Disputatio de armis clericorum et religiosorum (València 1536), en el qual invita als eclesiàstics a defensar Mallorca contra els turcs, davant un imminent atac de Barba-rossa.
Cala de la costa, situada al sud de Portocristo, vora la cala Anguila.
(Manacor, Mallorca Llevant, 1897 – 1987)
Agrupació polifònica creada per Antoni Josep Pont i Llodrà i Antoni Noguera i Balaguer. Ha tingut un paper notable en el renaixement del cant coral de les Illes Balears.
El seu repertori era basat especialment en cançons tradicionals catalanes harmonitzades.
Cala de la costa, al nord de Cala Murada.
(Manacor, Mallorca, segle XV – Palma de Mallorca, segle XVI)
Notari. Descendia de la família del beat i escriptor homònim. S’establí a la capital mallorquina. Fou conseller del regne de Mallorca.
Conreà la poesia. Fou escrivà del concurs poètic celebrat el 1502 en honor del seu il·lustre avantpassat.
Era pare d’Antoni Llull i Cases (Palma de Mallorca, 1510 – Besançon, França, 1582) Eclesiàstic. Preceptor dels fills dels senyors de Baume, esdevingué vicari general de Besançon, en ésser-ne nomenat arquebisbe un d’ells. Deixà diversos manuals de retòrica i part d’una correspondència amb Erasme, Pierre de la Ramée i altres personalitats.
(Manacor, Mallorca, segle XIX – 1855)
Cronista. Escriví el Llibre d’algunes notícies de lo que ha succeït i passat hasta el present, sobre diversos esdeveniments que tingueren lloc a Manacor, Palma i altres poblacions, del 1809 al 1851.
(Manacor, Mallorca, segle XVI – Palma de Mallorca ?, 1639)
Eclesiàstic. Fou canonge penitencier de la seu de Mallorca. A Palma de Mallorca millorà la casa d’educació d’òrfenes (1629) i fundà el col·legi de la Sapiència (1633).
Amb l’aprovació d’Urbà VIII redactà les Constitutiones in lulliana Baleari Maioricae Colleggio B.V. Mariae Sapientiae observandae (publicades el 1834).
(Manacor, Mallorca, 15 gener 1930 – Palma de Mallorca, 27 març 1983)
Pintor paisatgista. Conreà sobretot l’oli, amb una forma personal a base de veladures.
Estilísticament és de tendència abstracta, dins una nova figuració de formes cubistes. La gamma de color és austera (hi predominen els negres, els sienes i els blancs).
A part els museus mallorquins, té obres en algun museu dels EUA.
Poblat, iniciat al final del període talaiòtic i que perdurà, de forma més o menys continuada, fins a l’època islàmica.
Les excavacions, a càrrec de Guillem Rosselló i Bordoy, han localitzat, fins ara, un talaiot de planta quadrada amb columna central que dóna suport a les grans pedres radials que fan de cobertura de l’edifici, diverses habitacions adossades al talaiot i un edifici rectangular de dimensions considerables amb murs fets de gran blocs de pedra poligonals, que, per les seves característiques arquitectòniques, és considerat únic a l’illa.
Hom en desconeix la funció inicial, encara que posteriorment fou compartimentat i foren habilitades com habitatges almenys dues habitacions.
Coves d’origen càrstic, situades a l’esquerra del torrent des Cap i prop de Portocristo.
És un conjunt de coves amb un recorregut de prop d’1 km. En són característiques les estalactites en forma de ganxo.
Foren descobertes i explorades al principi del segle XX pel seu propietari, Pere Caldenteny. Són molt visitades pels turistes.
Enllaç web: Coves dels Hams
Dades dels Països Catalans 