Cala, on hi ha la urbanització de Cala Blava.
Arxiu d'etiquetes: Llucmajor
Blanc, cap -Mallorca-
Cap de la costa, situat on comença a obrir-se la badia de Palma de Mallorca, al sud-est d’aquesta ciutat.
A uns 3 km vers l’interior hi ha la possessió d’es Cap Blanc; on el 1587 fou bastida la torre d’es Cap Blanc, cònica.
Beltran -varis bio-
Felip Beltran * Veure> Felip Bertran i Casanova (inquisidor valencià, 1704-83).
Josep Maria Beltran (València, 1827 – segle XIX) Músic de regiment. Afeccionat a la música de banda i completament lliurat a l’activitat musical. Publicà un mètode de cornetí i fiscorn (1862), un altre del baix profund (1866) i Método completo de flauta (1867).
Lluís Beltran * Veure> Lluís Bertran i Eixarc (religiós i sant valencià, 1526-81).
Miquel Beltran (Illes Balears, segle XVIII) Comediògraf. Doctor en medicina, exercí de metge a Inca. És autor de la comèdia nadalenca Els pastorells.
Pere Beltran (Llucmajor, Mallorca, segle XV – Roma, Itàlia, 1505) Prelat. Rector de Llucmajor durant alguns anys. El 1486 fou nomenat bisbe de Tuy (Galícia). Tingué a la seva diòcesi una actuació especialment fecunda.
Beltran, cala
Cala de la costa meridional, a l’oest de cala Pi.
Bellavista -Mallorca-
Urbanització, situada a l’extrem oriental de la badia de Palma, entre s’Arenal i cap Enderrocat.
Batalla, camp de sa -Llucmajor-
Indret de la plana. Anomenat així pel fet d’haver-hi tingut lloc el 25 d’octubre de 1349 la batalla de Llucmajor.
Barceló i Roig, Rafael
(Llucmajor, Mallorca, 1 juliol 1648 – Menorca, 2 juny 1717)
Lul·lista franciscà. Ocupà dins l’orde el càrrec de visitador i ministre provincial. Fou professor de teologia lul·liana a l’Estudi General Lul·lià.
Fou col·laborador de Salzinger, l’editor alemany de les obres de Llull; d’acord amb els criteris del lul·lisme mallorquí, intentà de dissuadir aquell de la tendència de considerar Llull com a alquimista en l’obra Rationalis astreae Raymundisticam et Alchimisticam (manuscrita), replicada per Salzinger al darrer capítol dels Perpicilia lulliana.
És autor també d’un catàleg dels manuscrits lul·lians conservats a la biblioteca dels franciscans de Palma de Mallorca.
Armengual, Bonaventura
(Llucmajor, Mallorca, s XVI – Palma de Mallorca, 1645)
Lul·lista. Guardià de diversos convents franciscans a les Illes i definidor de l’orde.
Escriví l’Archielogium vitae, doctrinae et martyrii Raymundi Lulli (1643), on reivindicà l’ortodòxia de Ramon Llull, De rebus Majoricarum, obra perduda, i l’Epítome del reino baleárico.
Arenal, s’
Poble i nucli turístic, veí del municipi de Palma de Mallorca, sobre les dunes consolidades al contacte del pla de Sant Jordi i la marina de Llucmajor.
Antic nucli de pescadors, des dels anys 1950 és un dels principals centres turístics de les Illes Balears.
Àguila, s’
Antiga possessió. Era, al començament del segle XIX, la més important del terme; tot i les parcel·lacions fetes, s’Àguila Vella continua essent una de les més extenses.
