Llogaret, al sud del terme de Santa Perpètua de Gaià, a l’esquerra del Gaià.
La seva església, arruïnada, era dedicada a sant Blai i fou bastida al peu del turó on s’alcen les restes de l’antic castell de Seguer.
Llogaret, al sud del terme de Santa Perpètua de Gaià, a l’esquerra del Gaià.
La seva església, arruïnada, era dedicada a sant Blai i fou bastida al peu del turó on s’alcen les restes de l’antic castell de Seguer.
Antic llogaret i masia (mas de Sant Pere), al nord de la vila, dins l’antic terme de Lloberola, vora el cim de la serra del mas de Sant Pere, que separa aquest terme del de Llanera de Solsonès (dins el qual hi ha l’església de Santa Maria Sasserra), a l’antic camí de Cervera a Solsona pel coll de Piteu.
Llogaret (947 m alt), situat a la capçalera del riu de la Móra, afluent del Segre, centrat per la seva antiga església parroquial de Santa Magdalena, que depèn de la de la Valldan.
Formà part, el segle XIX, del municipi de la Móra Condal i Sàlzer.
(o els Hostals de Montardit o Montardit de Baix; ant: Cassovall) Llogaret, fins el 1970 del terme d’Enviny, situat a l’esquerra del barranc de Montardit, a la plana estesa a la dreta de la Noguera Pallaresa, al sud de la ribera de Sort.
(el Pont de Suert, Alta Ribagorça)
Llogaret (1.321 m alt), fins el 1968 del municipi de Malpàs, situat a la dreta del barranc de Peranera, afluent, per la dreta, del barranc de Viu, que davalla del Corronco de Durro.
La serra de Peranera, contrafort meridional d’aquesta muntanya, separa les valls d’Erta i de Peranera.
L’església parroquial (Santa Eulàlia) depèn de la de Sas.
(o les Ordres) Llogaret, al nord-est de Santes Creus, prop del Pont d’Armentera.
La seva església depèn de la parròquia de Montagut. És una petita agrupació de masies molt properes.
(o Mirapol) Llogaret (1.372 m alt), situat a la capçalera del torrent de Moripol -afluent de l’aigua de Valls per la dreta, que neix als contraforts orientals de la serra del Verd.
L’església parroquial de Sant Vicenç depenia de la de l’Espà.
(Sant Esteve de la Sarga, Pallars Jussà)
(o Mont-rebeig) Llogaret, a l’esquerra de la Noguera Ribagorçana, a la seva confluència amb el barranc de la Clua, 2 km aigua amunt de l’inici de l’estret de Mont-rebei.
La seva església depenia de la parròquia de Girbeta (Ribagorça).
Llogaret (843 m alt), al cim de la serra de Montargull, límit entre la ribera de Cervera (Segarra) i l’alt Gaià, damunt Santa Coloma de Queralt.
És centrat per les restes de l’antic castell de Montargull i de l’església parroquial de Sant Jaume, antiga capella del castell, en part romànica.
El segle X pertanyia al terme del castell de Queralt.
(la Morera de Montsant, Priorat)
Masia i antic lloc, al peu del cingle de Pregona.
Els seus habitants abandonaren el poble el 1285, atrets per les condicions ofertes pels cartoixans d’Escaladei per traslladar-se a la Morera.
En resta l’església, que fou convertida en santuari de Sant Antoni.