Arxiu d'etiquetes: lloctinents Mallorca

Rocafull, Guillem de -lloctinent Mallorca-

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XVI)

Lloctinent general de Mallorca (1558-64). De temperament indomable i despòtic, aconseguí de dominar de moment les bandositats familiars i garantir l’ordre públic i posar fi al desgovern de la fi de la lloctinència de Gaspar Marrades.

Davant el perill turc (incursió a Alcúdia el 1558, a Sóller el 1561), promogué amb gran energia les obres de fortificació de l’illa -el 1560 encarregà la fortificació de Palma de Mallorca a l’enginyer Calvi, el qual inicià una obra de nova planta de gran envergadura-, activitat que vigilà personalment al llarg de tot el litoral.

No es mobilitzà, en canvi, davant l’atac turc a Ciutadella, a Menorca, el 1558.

La seva política de defensa deixà la universitat mallorquina en una greu situació econòmica.

Oms de Santapau i de Salbà, Antoni II d’

1 Resposta

(Rosselló, segle XVI – Palma de Mallorca, 1582)

Lloctinent general de Mallorca (1578-82). Fill d’Antoni I d’Oms de Santapau i de Sentmenat, de qui heretà la castellania de Cotlliure, que ell cedí finalment al seu nebot Galceran de Sentmenat.

Durant la seva lloctinència promogué la construcció de torres i talaies a tota la costa de Mallorca i sobretot la muralla de Palma, i introduí algunes modificacions al projecte fet per Jacobo Paleazzo Fratin, fet que ocasionà la protesta dels jurats al rei.

També fou confeccionada la primera estimació general de béns rústics i urbans de l’illa, iniciada el 1578 en compliment de la sentència arbitral del 1512, cavall de batalla que ja havia estat dels agermanats i base d’un nou sistema de distribució impositiva. D’altra banda, el municipi aconseguí de cancel·lar el seu deute exterior.

Berard i Palou, Hug

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1553 – 29 maig 1594)

Lloctinent de Mallorca (1583). Fill de Joanot Berard i Gual. Jurista, fou consultor del Sant Ofici, advocat fiscal del rei, oïdor de l’audiència i ministre de la Rota.

Nomenat lloctinent, hagué de fer cara a l’ocupació de l’illa de Cabrera pels corsaris barbarescs (1583). Com a recompensa Felip II li concedí (1591) privilegi nobiliari.

Deixà nombrosos escrits professionals, així com un llarg informe a favor de Ramon Llull (1594).

Banyuls, Dalmau de

1 Resposta

(Catalunya, vers 1272 – Rosselló ?, 1345)

Cavaller. Guerrejà gran part de la seva vida al servei de Robert d’Anjou, rei de Nàpols, de la lliga güelfa toscana, de la Santa Seu (1309-13) o de Venècia (1313). Tornà al Rosselló i ocupà un lloc destacat a la cort del rei Sanç I de Mallorca, de la cort del qual fou conseller. Del 1320 al 1322 fou lloctinent reial a Mallorca.

A la mort del rei Sanç es guanyà l’enemistat de Felip de Mallorca, regent per la minoritat del successor Jaume III de Mallorca, i se n’hagué d’exiliar, primer a Catalunya i després a la cort papal d’Avinyó. Aconseguí, però, el perdó de Jaume III, que entre el 1338 i el 1340 el nomenà lloctinent reial al Rosselló.

El 1378 el seu fill Dalmau de Banyuls adquirí les senyories de Nyer, Porcinyans i la Roca, al Conflent.

Cartellà, Josep Galceran de

Deixa un comentari

(Falgars, Garrotxa, 1651 – l’Albi, Garrigues, 1725)

Baró de l’Albi, Cervià, Falgars, Altet, Castellnou de Montsec i Granollers (òlim de Sabastida-Ardena i de Cartellà). Lloctinent de Mallorca (1698-1701).

Partidari del rei-arxiduc Carles III durant la Guerra de Successió, aquest li atorgà el comtat de Cartellà (1706) i el marquesat de Cartellà (1707).

Borja-Llançol de Romaní i Olivera, Roderic de

3 Respostes

(Lodi, Llombardia, Itàlia, segle XVII – Madrid, 1677)

Noble i militar. Baró de San Petrillo. Fou lloctinent del capità general a València (1642), i després lloctinent del tresorer general (1642-46).

Participà en el setge i la presa de Tortosa contra les forces catalanes i franceses (1650). El 1652 s’instal·là a Barcelona i fou majordom de Joan Josep d’Àustria. Fou veedor general de l’exèrcit de Catalunya (1656-59) i lloctinent de Mallorca (1665-69).