(el Brull, Osona)
Poblat ibèric. És situat sobre una península de 746 m alt als contraforts occidentals del Montseny.
De superfície plana i d’unes 9 ha, queda netament delimitat per cingles, excepte pel costat oriental, on es construí durant el segle IV aC una potent muralla de 150 m de longitud.
L’interior de l’assentament és mal conegut, excepte algunes cases adossades a la muralla.
Sota les construccions ibèriques s’ha detectat un assentament del bronze final datat als segles X-IX aC.
(Talavera, Segarra)
Antic castell (834 m alt), situat al cim de la serra de Montfred, on s’assenta l’actual església parroquial de Santa Fe de Montfred, divisòria d’aigües de les conques de l’Anoia, del riu d’Ondara i del Gaià, damunt Santa Coloma de Queralt.
El castell fou donat el 1197 per Berenguer de Castellfort las hospitalers.
(Balaguer, Noguera)
Antiga quadra, a l’esquerra del Segre, esmentada ja el 1078.
Les seves terres i les de l’horta de Balaguer, a l’esquerra del riu, són regades per la sèquia de Montfar, que pren l’aigua del Segre al pantà de Llorenç de Montgai.
(Os de Balaguer, Noguera)
Despoblat (1.039 m alt), damunt la serra de Montessor, a la divisòria d’aigües entre el Farfanya i la Noguera Ribagorçana, al sud del coll d’Alberola.
Hi ha l’antiga església (que el 1103 fou donada al monestir d’Àger) i les restes del castell de Montessor, un dels castells del comtat d’Urgell, esmentat als segles XII i XIII.
Es despoblà al segle XIV.
(Vallbona de les Monges, Urgell)
Despoblat i antic castell, al sud-est del poble.
Els seus delmes, el 1238, foren disputats pels monestirs de Vallbona i de Poblet, i el 1242 fou determinat que es repartirien entre Vallbona i la mitra i el capítol de Tarragona.
(Àger, Noguera)
(ant: Puigdelluell) Despoblat i antiga quadra, al sud de la vila, damunt la serra de Montesquiu (944 m alt), que, juntament amb la serra de Montlleó, separa les valls d’Àger i del riu de Farfanya.
El castell fou fet erigir el 1066 per Arnau Mir de Tost; el 1086 fou cedit al monestir d’Àger. És esmentat encara al segle XVII.
La seva església, que encara es conserva, és dedicada a sant Jaume.
(Viver i Serrateix, Berguedà)
Antiga quadra (dita també quadra de Sant Joan de Montdarn, o, més antigament, de Sant Martí de Montdarn), dins la parròquia de Sant Joan de Montdarn, amb la qual formà un municipi el segle XIX.
(les Avellanes i Santa Linya, Noguera)
Antiga quadra, al nord del poble de Santa Linya, a l’esquerra de la Noguera Pallaresa, vora el límit amb el d’Àger.
Havia depès d’Oroners.
El castell de Montclús és esmentat el segle XI.
(Vic, Osona, segle XI – segle XIX)
Antic castell, situat a la part alta de la ciutat, entorn del temple romà, els murs del qual en formaven el pati interior. Al segle XI era conegut per palau, o torre, comtal de Vic, o, més sovint, per castell de Vic.
Vers el 1088 fou cedit als Montcada amb un petit territori al voltant, on es formà la partida de Montcada de la ciutat. Era guardat per castlans i batlles dels Montcada, i es constituí centre de l’administració de llurs béns.
El 1356 el seu domini suprem, que competia al rei, fou cedit al vescomte Bernat (II) de Cabrera, fet que motivà l’oposició dels bisbes i l’inici d’una època de segrests i tibantors que marcaren la història de Vic fins el 1448. Aquest any els consellers de Vic el compraren als Foix, vescomtes de Castellbò, i el vengueren el 1450 a l’Almoina General de Vic.
Fou destinat a graners i a presó, i fou demolit el 1882 en descobrir-se el temple romà.
Resten part dels murs de tramuntana, que mostren que era un edifici de tres pisos reedificat a la fi del segle XI.
(Tiana, Maresme)
Antic priorat femení de donades o canongesses augustinianes, situat al límit nord del terme, prop del coll de Montalegre, a l’indret de l’actual Conreria.
Les monges s’hi establiren al començament del segle XIII, i el 1265 la comunitat era de dotze monges, comandades per la prioressa Guillema.
El bisbe Arnau de Gurb els donà la regla de Sant Agustí, i el 1362, a causa de la solitud del lloc, es traslladaren al convent de Montalegre de Barcelona.
Dades dels Països Catalans 