Arxiu d'etiquetes: llocs antics

Eula, l’

2 Respostes

(el Soler, Rosselló)

Antiga abadia cistercenca femenina (Santa Maria de l’Eula), fundada vers el 1174, al sud del poble, a la dreta de la Tet, per Joan Homdedeu, burgès de Perpinyà, i posada sota la filiació de l’abadia de Fontfedra.

Després de la invasió de Felip III l’Ardit del 1285, les monges cercaren refugi a Perpinyà i compraren unes quantes cases prop de l’església de Sant Narcís. El 1360 Urbà V els concedí de poder-se establir definitivament a Perpinyà.

A mitjan segle XVI només hi havia l’abadessa i dues monges, i l’abat de Santes Creus, a qui havia estat confiada l’abadia, extingí la comunitat femenina (les monges es traslladaren a Vallbona i a Sant Hilari de Lleida) i al seu lloc establí, el 1576, un priorat masculí, que subsistí fins a la Revolució Francesa, bé que els darrers temps ja no tenia pràcticament vida monàstica.

Actualment en resta el mas de l’Eula, dins el terme del Soler.

Espioca

1 Resposta

(Picassent, Horta)

Antic lloc, format al voltant d’una antiga alqueria d’època islàmica, de la qual època se’n conserva encara l’antiga torre d’Espioca, que domina la carretera de València a Xàtiva, al límit amb la Ribera Alta.

La població es traslladà en gran part a Picassent a conseqüència del paludisme, provocat per la propera Albufera. Eclesiàsticament, però, fou agregat a Benifaió (dit Benifaió d’Espioca).

Un nou nucli s’havia format ja a mitjan segle XIX prop de l’antiga població. Prop del mateix indret neix la important font d’Espioca, aprofitada per al regadiu.

Espinar, l’

1 Resposta

(Llíria, Camp de Túria)

Antiga granja del monestir de Sant Miquel dels Reis, de València, situada 10 km al nord de la ciutat.

Espigolell

Deixa un comentari

(Tornabous, Urgell)

(o Espigolet) Antic lloc de la quadra d’Espígol, esmentat ja el 1076.

Eso -seca ibèrica-

Deixa un comentari

(Pallars Jussà)

Seca ibèrica, que encunyà moneda de bronze (asos) de la qual es coneix només una emissió.

Correspon a Isona.

Ereso

Deixa un comentari

(Vila d’Eivissa, Eivissa)

Ciutat cartaginesa corresponent a l’actual vila.

Nom donat per Roman i Calbet, per una lectura deficient d’un text de Diodor de Sicília.

Emprius de Ciutadilla, els

Deixa un comentari

(Verdú, Urgell)

Antic terme, entre Verdú i Ciutadilla. Havia pertangut al monestir de Poblet.

Eixarea, l’ *

Deixa un comentari

(València, Horta)

Veure> la Xarea  (antic raval de la ciutat).

Eixalada, monestir d’

9 Respostes

(Nyer, Conflent)

Antic monestir benedictí (Sant Andreu d’Eixalada), fundat el 840. Estava situat a la riba dreta de la Tet.

Fruí de la protecció del comte Miró I el Vell de la Cerdanya, per mediació del qual el 871 obtingué un privilegi d’immunitat del rei Carles el Calb.

Fou destruït i desaparegué definitivament (878) en el curs d’una gran revinguda de la Tet, però els monjos, dirigits pel convers Protasi i ajudats pel comte Miró, es traslladaren al lloc veí de Cuixà on fundaren un nou monestir.

Duacastella

Deixa un comentari

(Sora, Osona)

Antic castell, esmentat el segle XIV.