Antic lloc, situat a la dreta de la ribera Salada.
Formava una parròquia i era centrat per l’església parroquial (Sant Sadurní) i pel castell de la Salsa, esmentat l’any 1025.
El segle XIX formà el municipi de la Salsa i Ogern, juntament amb les parròquies d’Ogern i de Saranyana.
(Gironès)
Nom adoptat el 1937 per al municipi de Sant Andreu Salou.
(Anoia)
Nom adoptat el 1937 per al municipi de Sant Pere Sallavinera.
(la Baronia de Rialb, Noguera)
Antic castell i monestir (Sant Cristòfol de Salinoves), a la dreta del Rialb, al poble de Sant Cristòfol de la Donzell.
El 937 el poble fou donat al monestir d’Elins, que hi erigí una església (consagrada a sant Cristòfol el 949) i dotà el lloc de cara a l’erecció d’un monestir filial. El 1090 ja no tenia comunitat i depenia com a simple propietat d’Elins.
Resten ruïnes d’una església a la casa Olivelles, dites el Convent.
Antic lloc, castell i després quadra, al nord-oest del terme, a l’esquerra de la riera de Saladern, poc abans de la seva confluència amb la de Forès.
Pertangué al monestir de Santes Creus. El lloc és esmentat ja el segle XII.
(Ripollès)
Vila de la comarca, que a l’època del repoblament Guifré I i Guniedilda concediren al monestir de Sant Joan de les Abadesses (887). El 913 ja tenia set masos dins la seva demarcació.
No es conserva el nom; radicava a l’esquerra del Ter, sota la serra de Costallisa.
(Castellar de N’Hug, Berguedà)
Antiga parròquia (Sant Vicenç de Rus), a la vall del Llobregat, aigua avall del cap del municipi, on s’uneix, per la dreta, el torrent de Rus, que davalla del tossal de Rus (2.113 m alt), contrafort oriental del Puigllançada.
L’antic terme s’estén també pel vessant septentrional d’aquest vessant (pla de Rus), damunt la vall del Rigard.
(Barcelona, Barcelonès)
Taverna del carrer de l’Hospital, que donà nom a un grup d’artistes i intel·lectuals que s’hi reunien, especialment els darrers anys del segle XIX.
Si bé el nucli principal el constituïen alumnes de l’acadèmia de Pore Borrell -Marià Pidelaserra, Ramon i Juli Borrell, Emili Fontbona, Gaietà Cornet, Pere Ysern, Ramon Riera, Xavier Nogués, Josep Víctor Solà, etc-, també s’hi afegiren Sebastià Junyent, Miquel i Llucià Oslé i escriptors com Josep Lleonart o Cristòfor de Domènec.
El grup representà, enfront del simbolisme imperant en l’època, un realisme, que si bé té les seves fonts en el realisme vuitcentista del vell Borrell, es posà al dia passant a ésser el germen de la línia realista del noucentisme.
Santuari (Santa Maria del Roure) i antiga canònica augustiniana, als vessants de la serra de Tramonts. La comunitat de canonges es mantingué des dels segles XIII al XVI, que fou secularitzada.
La devoció popular a la imatge (una talla romànica inicial fou substituïda per una de gòtica, d’alabastre policromat, al segle XV); l’actual santuari és obra de la primera meitat del segle XVII.
Depenia de la parròquia de Llers, on fou traslladada la imatge el 1793 i definitivament el 1809, fins que el 1936 fou destruïda (ha estat substituïda per una de nova de Frederic Marès).
Resten només ruïnes.
Nom adoptat el 1937 per al municipi de Sant Feliu de Llobregat.
Dades dels Països Catalans 