Arxiu d'etiquetes: llocs antics

Sant Bonaventura de Barcelona, col·legiata de

(Barcelona, Barcelonès)

Antic col·legi de franciscans observants, situat a la Rambla, prop del carrer de la Unió, al solar de l’Hotel Orient.

El fundà el 1627 el mercader Pere Canals i li donà el solar el duc de Cardona. L’església fou beneïda el 1634 i el col·legi començà a funcionar el 1635, per bé que no s’acabà del tot fins el 1764. Per disposició del fundador n’eren administradors els consellers de Barcelona.

Era un gran edifici amb dos claustres, on residien habitualment 24 religiosos. S’hi ensenyava filosofia, dret canònic i teologia. Tenia una gran biblioteca i fou un centre d’estudis religiosos important.

El 1834, a la vetlla de l’exclaustració, tenia 24 estudiants. Exclaustrat el 1835, es destinà a local de policia, i ben aviat fou venut i aterrat; sobre el seu solar es construí l’Hotel Orient.

Sant Bernabé -Baix Ebre-

Deixa un comentari

(Tortosa, Baix Ebre)

Antic convent franciscà observant, dit també de Jesús.

A la dreta de l’Ebre, al voltant del qual sorgí el raval de Sant Bernabe o raval de Jesús (dit, també, de Sant Benet), fundat el 1429, que el 1524 passà als franciscans recol·lectes, que hi restaren fins a l’exclaustració del 1835.

Sant Adrià de Besós, monestir de

1 Resposta

(Sant Adrià de Besós, Barcelonès)

Antiga canònica augustiniana, filial de Sant Ruf d’Avinyó, fundada vers el 1090 per Bertran, bisbe de Barcelona, a la parròquia de Sant Adrià.

Fou el primer priorat que la reforma canonical de Sant Ruf tingué a Catalunya. El primer prior fou sant Oleguer (1095-1108).

Per qüestions amb el canonge de Barcelona, senyors de l’església, la comunitat es traslladà pels volts de l’any 1112 a Santa Maria de Terrassa.

Sanaüja, col·legiata de

Deixa un comentari

(Sanaüja, Segarra, segle XVII)

Comunitat eclesiàstica. Formada per quinze preveres beneficiats i presidida pel rector, que des del segle XVII era instal·lada a l’església parroquial de Santa Maria.

Alguns d’aquests beneficis existien des del segle XIV, però la reglamentació de la comunitat es féu vers el 1635.

Sanarús

Deixa un comentari

(Ripoll, Ripollès)

Antiga masia, dins l’antic terme de la Parròquia de Ripoll, enfilada a la dreta del Ter, entre els masos Coma i Oriola.

El seu territori fou adquirit pel monestir de Sant Joan de les Abadesses el 992 i més tard formà, amb la Coma de Senar, les Vernedes i altres terres veïnes, una batllia de la sagristia de Sant Joan, radicada al mas Anglada del Sanarús.

Samuntà -Alt Camp-

6 Respostes

(Alcover, Alt Camp)

Antic terme, a la dreta del riu Glorieta. Comprenia l’antic santuari de les Virtuts.

En el lloc tingueren drets els comtes de Prades, que Joan Ramon Folc II de Cardona, casat amb Joana de Prades, vengué a l’arquebisbe de Tarragona a mitjan segle XV.

El segle XIX el terme rural de la Plana i Samuntà fou agregat al municipi d’Alcover.

Sameda

3 Respostes

(Folgueroles, Osona)

Antic castell medieval, del qual queden escasses ruïnes en un puig, prop del coll Sameda, a l’entrada de les Guilleries.

Consta des del 992 i reemplaçà el veí castell de Sant Llorenç del Munt. La seva jurisdicció s’estenia pels termes de Sant Julià de Vilatorta i de Sant Sadurní d’Osormort, i més antigament pels de Folgueroles i Espinelves.

El seu domini pertangué als Queralt i a la mitra de Vic. Més tard (segle XIV) passà als Centelles, senyors del casal de Bellpuig de Sant Julià de Vilatorta.