(o de Vallcebre) Antiga quadra i parròquia, situada en un serrat (945 m alt), sobre una petita vall on hi ha les cases que formaven el seu veïnat.
Existia ja el 1140 i el 1312 ja era sufragània de Vallcebre.
Conserva l’edificació romànica, molt transformada.
(Piera, Anoia)
Nom històric, totalment desaparegut, que tingué entre el 1265 i el 1300 una fortalesa i castlania que es creu que era situada al mercadal de la vila.
Fou concedida per Jaume I a Guillem Sescorts o Sescots. Atesa la vinculació dels Sescots a l’orde de Sant Jordi d’Alfama, hom ha cregut que li pervindria el nom d’aquest orde militar.
(Talarn, Pallars Jussà)
Antic col·legi i convent dominicà, a tocar de la vila, del qual resten escasses ruïnes. Es trobava dins la demarcació de Talarn, separat de Tremp pel barranc de la riera de Tremp o de les Adoberies, que salvava un pont de pedra reedificat pels frares.
El convent s’edificà el 1590 sobre una antiga església de Sant Jaume, que és la que donà nom a la casa. Fou erigit en col·legi de l’orde amb el nom de Schola Christi i s’hi ensenyava gramàtica llatina, filosofia, teologia i moral; hom li concedí les mateixes gràcies i privilegis que a les antigues universitats de Lleida i de Perpinyà.
Era dotat de moltes rendes pel voltant amb els béns del priorat de Manlleu. Fou reedificat a mitjan segle XVIII. En extingir-se, el 1835, tenia deu comunitaris i 14 estudiants dominicans.
Fou derruït el 1837 i sobre part del seu solar s’edificà el 1903 una casa de beneficència.
(o de les Creus) Antiga fortificació, actualment en ruïnes, que domina la vila, en una elevació, al camí de Portlligat, aixecada en època moderna per a protegir el port.
A mitjan segle XIX era ja en estat ruïnós.
(Barcelona, Barcelonès)
Antiga església, una de les més antigues de la ciutat (985), que fou destruïda el 1823.
S’aixecava, en part, sobre l’ala esquerra de l’actual ajuntament, i el seu porxo -de 7 arcs- donava a l’actual plaça de Sant Jaume i al carrer de la Ciutat. En aquest porxo es va reunir en notables ocasions el Consell municipal.
L’actual parròquia de Sant Jaume -al carrer de Ferran- no té, com a titular, en realitat, l’Apòstol, sinó la Santíssima Trinitat.
(Lleida, Segrià)
Antic monestir de monges cistercenques, de filiació de Vallbona de les Monges.
Fundat el 1204 a l’església de Sant Hilari de la ciutat, erigida el 1152 sobre una antiga mesquita, extramurs de la ciutat, prop de l’antic camí de Montsó, on ara hi ha l’hospital provincial.
El fundà la comtessa Elvira de Lara, muller d’Ermengol VIII d’Urgell, amb monges de Vallbona; el dotà esplèndidament i es féu enterrar en aquest monestir, igual com la seva filla Aurembiaix d’Urgell. Entre els seus nombrosos béns tenia els pobles d’Alfarràs i Andaní.
El 1220 el papa Honori III n’aprovà la fundació. Era regit per una abadessa i dotze monges, nombre que s’arribà a duplicar.
El 1464, durant la guerra contra Joan II, el monestir fou incendiat i les monges es refugiaren a Lleida. Havent tornat al convent, fou de nou assaltat per bandolers l’any 1542.
El 1594 s’hi fusionaren les monges de Vallsanta (Guimerà) i el 1604 les del Pedregal (el Talladell). Tenia col·legi per a filles de ciutadans i prohoms nobles de Lleida.
El 1640 es traslladaren a la ciutat, primer al Col·legi de Sant Bernat i, el 1644, al Col·legi Universitari de la Concepció o Col·legi Nou, que ampliaren el 1689 amb l’adquisició del veí hospitalet dels Capellans, on el 1701 edificaren una església nova i una escola per a donzelles nobles.
Hi residiren fins el 1718, que la comunitat es traslladà al santuari del Patrocini, de Tamarit de Llitera.
(Lleida, Segrià)
Antiga parròquia de la ciutat.
Erigida poc després de la conquesta cristiana de la ciutat al raval de Sant Gili, format més enllà de la porta de Corbins (dita, després, porta de Sant Gili), a la partida de les Pardinyes Altes, al peu septentrional del Sas.
El raval fou poblat al començament del segle XV i fou destruït durant la guerra contra Joan II (inclosa l’església parroquial, romànica). Restà despoblat, fins que al seu indret sorgí una part de l’eixample modern de Lleida.
El sector proper d’horta, les Pardinyes Altes, ha estat conegut amb el nom d’horts de Sant Gili.
Antic priorat benedictí, situat a l’antic castell de Rocafort, en un puig a l’oest de la població.
Fou erigit vers el 1100 i era filial de Sant Miquel de Cruïlles. La comunitat, amb el prior Ponç, hi consta des del 1146. Era formada pel prior, dos monjos i dos beneficiats, un dels quals tenia cura de la capella de Santa Margarida, situada prop de l’actual cementiri de Martorell, on fou traslladat el culte de Sant Genís després que el castell de Rocafort fou volat per les tropes de Felip V de Borbó (1713).
A Rocafort romanen les restes de l’església de Sant Genís (refeta al pas del segle XII al XIII). Des del segle XV hi hagué només prior, sense comunitat.
(Barcelona, Barcelonès)
(o Sant Nicolau) Antic convent de franciscans, un dels principals temples gòtics de la ciutat, enderrocat després de la crema del 1835. Era situat vora l’actual plaça del Duc de Medinaceli.
El primer temple fou inaugurat per Jaume I el 1246; al costat tenia un claustre dedicat a Sant Nicolau. Durant la segona meitat del segle XIII fou començada l’església major, dedicada a Sant Nicolau de Bari, que constava d’una sola nau de 7 trams amb volta de creueria, absis poligonal i capelles laterals.
El 1349 fou consagrat el segon claustre, amb el qual comunicava un tercer claustre construït al segle XV. Les dependències conventuals donaven a un altre claustre, construït el 1752.
Les restes conservades, així com els documents gràfics de l’edifici, són poc importants.
Dades dels Països Catalans 