(Tremp, Pallars Jussà)
Antic priorat benedictí, filial del monestir d’Alaó, situat al llogaret de Torogó.
Entre els anys 838 i 846 els abats d’Alaó adquiriren terres i l’església de Sant Climent, situades a la vil·la rural de Torogó del castell d’Orrit. El 974 ja es feien donacions a l’església de Sant Climent, on el 984 hi havia una comunitat, filial d’Alaó, regida pel prior Cometal.
Les notícies sobre el priorat es perden al segle següent; continuà com a simple propietat d’Alaó.
(Sant Celoni, Vallès Oriental)
Priorat canonical. Filial del monestir de Santa Maria de l’Estany, establert a la primitiva església de la vila, entre els actuals carrers Major i de les Valls. Resten ruïnes de l’absis i part dels murs.
L’església fou donada el 1088 per Guillem Humbert de les Agudes, senyor del lloc, al monestir. En adquirir el lloc els hospitalers sorgiren tensions (1151-85) entre aquests i el bisbe de Barcelona per raó d’haver quedat dins la força, i estigué a punt de desaparèixer.
El 1532 se secularitzà (era aleshores del bisbat de Barcelona) i es convertí en simple benefici; l’església era ja ruïnosa el 1508.
(Peralada, Alt Empordà)
Antiga cel·la monàstica del territori de Peralada; de situació desconeguda, discutida des del 877 entre els monestirs de Banyoles i de Sant Policarp de Rasés.
És considerada de Banyoles entre el 877 i el 899; aquest any fou adjudicada per un precepte reial a la seu de Girona, juntament amb les cel·les veïnes de Sant Pere de Rodes, Sant Joan Sescloses i Sant Fruitós de la Vall de Santa Creu.
En crear-se el monestir de Sant Pere de Rodes, aquest la considerà seva (934-1090). Banyoles la hi discutí el 1090 i guanyà el plet. Consta com a propietat de Banyoles entre el 1097 i el 1174, i després se’n perd el record.
(Barcelona, Barcelonès)
Antic col·legi de franciscans observants, situat a la Rambla, prop del carrer de la Unió, al solar de l’Hotel Orient.
El fundà el 1627 el mercader Pere Canals i li donà el solar el duc de Cardona. L’església fou beneïda el 1634 i el col·legi començà a funcionar el 1635, per bé que no s’acabà del tot fins el 1764. Per disposició del fundador n’eren administradors els consellers de Barcelona.
Era un gran edifici amb dos claustres, on residien habitualment 24 religiosos. S’hi ensenyava filosofia, dret canònic i teologia. Tenia una gran biblioteca i fou un centre d’estudis religiosos important.
El 1834, a la vetlla de l’exclaustració, tenia 24 estudiants. Exclaustrat el 1835, es destinà a local de policia, i ben aviat fou venut i aterrat; sobre el seu solar es construí l’Hotel Orient.
(Tortosa, Baix Ebre)
Antic convent franciscà observant, dit també de Jesús.
A la dreta de l’Ebre, al voltant del qual sorgí el raval de Sant Bernabe o raval de Jesús (dit, també, de Sant Benet), fundat el 1429, que el 1524 passà als franciscans recol·lectes, que hi restaren fins a l’exclaustració del 1835.
(Sant Adrià de Besós, Barcelonès)
Antiga canònica augustiniana, filial de Sant Ruf d’Avinyó, fundada vers el 1090 per Bertran, bisbe de Barcelona, a la parròquia de Sant Adrià.
Fou el primer priorat que la reforma canonical de Sant Ruf tingué a Catalunya. El primer prior fou sant Oleguer (1095-1108).
Per qüestions amb el canonge de Barcelona, senyors de l’església, la comunitat es traslladà pels volts de l’any 1112 a Santa Maria de Terrassa.
(Sanaüja, Segarra, segle XVII)
Comunitat eclesiàstica. Formada per quinze preveres beneficiats i presidida pel rector, que des del segle XVII era instal·lada a l’església parroquial de Santa Maria.
Alguns d’aquests beneficis existien des del segle XIV, però la reglamentació de la comunitat es féu vers el 1635.
(Ripoll, Ripollès)
Antiga masia, dins l’antic terme de la Parròquia de Ripoll, enfilada a la dreta del Ter, entre els masos Coma i Oriola.
El seu territori fou adquirit pel monestir de Sant Joan de les Abadesses el 992 i més tard formà, amb la Coma de Senar, les Vernedes i altres terres veïnes, una batllia de la sagristia de Sant Joan, radicada al mas Anglada del Sanarús.
(Alcover, Alt Camp)
Antic terme, a la dreta del riu Glorieta. Comprenia l’antic santuari de les Virtuts.
En el lloc tingueren drets els comtes de Prades, que Joan Ramon Folc II de Cardona, casat amb Joana de Prades, vengué a l’arquebisbe de Tarragona a mitjan segle XV.
El segle XIX el terme rural de la Plana i Samuntà fou agregat al municipi d’Alcover.
(Folgueroles, Osona)
Antic castell medieval, del qual queden escasses ruïnes en un puig, prop del coll Sameda, a l’entrada de les Guilleries.
Consta des del 992 i reemplaçà el veí castell de Sant Llorenç del Munt. La seva jurisdicció s’estenia pels termes de Sant Julià de Vilatorta i de Sant Sadurní d’Osormort, i més antigament pels de Folgueroles i Espinelves.
El seu domini pertangué als Queralt i a la mitra de Vic. Més tard (segle XIV) passà als Centelles, senyors del casal de Bellpuig de Sant Julià de Vilatorta.
Dades dels Països Catalans 